Publicitat
Terrassa

“Ell va aconseguir que em quedés molt sola i perdés credibilitat”

Publicitat

La Laura G., de 36 anys, és de Terrassa, i encara avui s’està recuperant del maltractament, sobretot psicològic, que va patir per part del que era la seva parella, amb qui té una filla.

Com el va conèixer, a ell?
Aquí, a Terrassa, cap al 2014. Era una persona amb molt de ‘ganxo’ amb els altres. Sempre era l’ànima de la festa. Ell ja tenia una filla, d’una relació passada. Vivíem junts i al cap d’un temps jo em vaig quedar embarassada.
Recorda quan va veure el primer senyal que no li va agradar.
Si, de fet, quan estava embarassada. Recordo que a casa d’uns amics i, estant jo al final de l’embaràs, vaig començar a tenir contraccions. Jo li vaig demanar que anéssim a casa i ell s’hi va negar. Em va dir: ‘Bah, que no n’hi ha per tant’. Allò, a mi, ja em va descol·locar una mica… Després van venir discussions més fortes…

Per quin motiu?
Jo veia que ell no es preocupava de la nostra filla, que no n’era prou responsable, que només li interessava sortir de festa. I tot i que ell no ho ha reconegut mai, jo li deia que tenia un problema evident amb l’alcohol. I quina era la seva resposta? Doncs dir-me: ‘Tu estàs boja”; “A tu l’embaràs t’ha afectat, t’ha fet perdre el cap”. O bé… ‘Això és el que volies de mi; quedar-te embarassada i així enganxar-me’. I quan li deia que feia pudor d’alcohol, em començava a proferir tot tipus d’insults. I ho feia fins i tot davant de la seva filla gran, la que ell tenia de l’altra relació. En alguna ocasió, la nena va arribar a afegir-se a l’assetjament contra mi.

Com suportava aquella situació?
Pràcticament vaig agafar una depressió, perquè no tenia prou ingressos com per llogar un pis i havia de viure a casa seva. I a més ell no parava de dir-me: ‘Ves-te’n d’aquí, no és casa teva, això”. La psicòloga em va aconsellar que prengués distància. I com a mínim el cap de setmana tractava d’anar-me’n a casa d’una amiga o dels meus pares. Però de mica en mica ell va aconseguir que em quedés molt sola i que perdés la credibilitat davant dels altres.

Publicitat

En quin sentit ho diu?
Les meves amistats em van deixar de banda, perquè els seus marits eren amics d’ell. I de fet, els havia fet escollir: ‘O sou amics d’ella o meus’. Aquestes són persones que, de debò, t’aïllen. Quan tenia alguna petita baralla amb una amiga, ell em punxava perquè m’hi acabés d’enfrontar. A més, entre l’entorn va començar a dir mentides sobre mi, que no li deixava veure la seva filla…

Va patir agressions físiques?
Em deia frases del tipus “perquè la llei està de part teva, si no et reventava”. I recordo un dia que va tornar a casa de matinada molt begut. I volia a agafar el cotxe. Jo tractava d’impedir-li i al final em va empènyer i vaig caure a terra. Jo estava molt alterada i vaig trucar els Mossos per alertar que hi havia una persona molt beguda conduint un vehicle. Els Mossos van notar que alguna cosa més passava. I l’agent que em va atendre, em va dir que el fet que no hi hagi un part de lesions, no implica que no hi hagi un maltractament (la Laura G. s’emociona). Per a mi aquella frase va ser un cop de realitat. Perquè jo fins aleshores no concebia el que m’estava passant com a això, com a un maltractament.

Va pensar a denunciar?
En aquell moment, no, perquè dins d’aquella relació, al final em vaig arribar a pensar que tot allò ho estava provocant jo, que era culpa meva. Acabes per perdre una mica el nord. Parlava abans de l’aïllament, però el pitjor aïllament és el que sent amb tu mateixa, perquè deixes de ser una persona capaç de fer qualsevol cosa. I ell et fa dubtar. Quan em deia que era mala mare perquè no li deixava veure la nena, jo arribava a pensar si de debò ho estava fent bé, o no.

Com està ara la situació?
Finalment jo vaig tenir el meu propi pis, i va ser la sortida que buscava. Ara hi ha una custòdia compartida per la nena. I l’atenció a Casa Galèria també m’ha ajudat molt. Però hi ha certes coses que encara avui segueixo sense poder tenir (torna a emocionar-se), com una altra relació.

Publicitat
To Top