Publicitat
Terrassa

90 anys de l’esclat republicà al Raval

Gran concentració al Raval de Montserrat, que podria correspondre al 14 d'abril.
Publicitat

El 14 d’abril de 1931, després de la victòria de les candidatures republicanes a les eleccions municipals del 12 d’abril, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana –partit triomfador a Catalunya– va proclamar de manera unilateral “la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”. Ho va fer poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. Avui se’n compleixen 90 anys.

L’historiador egarenc Bernat Pizà explica a Diari de Terrassa com es van viure aquells dies a la nostra ciutat, una Terrassa amb prop de 40 mil habitants (39.975) i un saldo migratori superior al vegetatiu; un municipi eminentment tèxtil amb una gran diferència entre classes.

Antecedents
Amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i l’arribada de la “dictablanda” del general Berenguer, “les corporacions municipals (els anomenats Ajuntaments) de moltes ciutats espanyoles havien dimitit o havien estat substituïdes per ordre governativa per persones de corrents més moderats”, explica Pizà. En el cas de Terrassa, els catalanistes moderats van agafar-ne les regnes l’abril de 1930, amb l’empresari Josep Gibert Escudé com a alcalde. “Eren de dretes, però moderats”, destaca l’historiador.
“Tradicionalment, a la ciutat hi havia hagut un moviment sindical força important que va ser molt reprimit durant la dictadura de Primo de Rivera, igual que el moviment republicà”, comenta Pizà. No obstant això, segons informa el també professor, els ateneus i centres republicans com la Casa del Poble van poder “mig sobreviure” camuflant-se com a grups corals fins que amb la dimissió forçada de Primo de Rivera, van poder “sortir de la clandestinitat”.

12 d’abril: victòria del Bloc Catalanista Republicà
Pocs dies abans de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i després de moltes discussions, les tres famílies republicanes que hi havia aleshores a Terrassa van acordar presentar-se en una sola coalició amb el nom de Bloc Catalanista Republicà. A l’esquerra de la coalició republicana, els comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC) van crear també la seva pròpia candidatura, mentre que per part de la dreta se’n van presentar dues: la Coalició Monàrquica, i l’Associació Catalanista, una formació independent terrassenca propera a la Lliga Regionalista, tot i que d’un tarannà més progressista que el partit de Cambó.

Els resultats van ser contundents i la llei electoral del moment va atorgar 21 regidors als republicans (3.680 vots), 9 als monàrquics (1.980 vots) i 1 als catalanistes (1.587). Els comunistes del BOC van obtenir poc més de dos-cents vots i cap regidor, mentre que Avel·lí Estranjer, del Centre Catalanista Republicà (escissió de l’Associació Catalanista adherida a Acció Catalana Republicana) va convertir-se en el nou alcalde de Terrassa.

14 d’abril: el poble surt al carrer
“Els diaris de l’endemà, 13 d’abril, ja portaven la notícia del triomf republicà a Terrassa i a tot Espanya, però la gran eufòria no va arribar fins a l’endemà”, explica Pizà. Segons indica l’historiador, els regidors republicans electes a Terrassa es van reunir a la Casa del Poble a l’espera d’esdeveniments. Havien d’esperar. Tot depenia del que passés a les altres grans ciutats, però quan cap al migdia del dia 14 els va arribar la notícia de la proclamació de la República a Barcelona, van enfilar carrer Cremat cap amunt fins a l’Ajuntament, entre crits d’alegria. Allà van hissar les banderes tricolor i catalana. Mentrestant, un grup de joves va entrar a l’Ajuntament i es va emportar els retrats d’Alfons XIII per cremar-los al Raval de Montserrat. Al voltant de la foguera tot eren crits de “Visca la República!” i “Mori el rei!”.

Publicitat

“Era dia laborable, però es va acabar declarant festiu. La gent va sortir en massa al carrer, cantant la Santa Espina i la versió catalana de la Marsellesa, que aleshores era l’himne republicà per excel·lència. La gent no cantava ni l’Himne de Riego ni Els Segadors, que no coneixia pràcticament ningú”, assenyala l’historiador. Fins i tot els monàrquics van penjar la bandera republicana al Gran Casino per por a una revolució obrera de caràcter anarquista o comunista i un assalt a l’edifici, tot demanant “seny” al poble de Terrassa a través del seu òrgan, Crónica Social.

Els regidors Samuel Morera, Josep Camí i el futur alcalde Avel·lí Estrenjer van fer un discurs des del balcó de l’Ajuntament elogiant la República i la manifestació es va dirigir a la presó del Passeig, on, tot emulant els revolucionaris francesos de 1789, van alliberar, amb poca resistència del carceller, els set presos que es trobaven allà.

15 d’abril: assemblea al camp del Terrassa FC
L’endemà, al camp de futbol del Terrassa, uns deu mil ciutadans es van reunir per celebrar una assemblea magna, en la qual es va decidir demanar al nou Govern l’amnistia, la separació entre Estat i Església i un seguit de drets i llibertats, com el sufragi universal.

16 d’abril: es constitueix el nou Ajuntament
Finalment, el 16 d’abril, es va constituir oficialment el nou Ajuntament sota la presidència d’Avel·lí Estrenjer com a primer alcalde republicà. “Era advocat, jove i bastant conegut a la ciutat i havia estat el candidat amb més vots”, destaca Pizà, que conclou explicant “que va acabar dimitint mesos després, ja l’any 1932, sent substituït per Samuel Morera.

En record d’aquells fets

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, i portaveus dels grups municipals descobriran avui a la tarda a la façana de la Casa del Poble una placa commemorativa que rememora la trobada dels regidors republicans electes en aquell mateix indret abans de dirigir-se a l’Ajuntament per proclamar la República a Terrassa.
 
A les 18 hores, la seu de l’Arxiu Històric acollirà l’acte institucional de commemoració i la conferència “Ciutadans Republicans: una reflexió entorn a l’educació i a l’accés de les dones a la vida pública durant la República. El seu llegat, avui”, a càrrec de les historiadores Mariona Vigués i Teresa Rodríguez. Per assistir-hi, cal inscriure’s a través del formulari disponible a https://www.terrassa.cat/terrassa-t-memoria.
 
Durant tot el dia, onejarà la bandera tricolor al parc de la República i a les 10 hores es farà una ofrena floral amb la presència de la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, el regidor del Districte 6, Noel Duque, i l’Associació de Terrassa per la Tercera República.
Publicitat
To Top