Els resultats de la selectivitat es van donar més tard a Catalunya i això ha perjudicat els alumnes que volien estudiar a universitats de la resta d'Espanya.

El Síndic de Greuges demana mesures contra perjudicis d'alumnes catalans a universitats espanyoles

25.08.2020 | 12:56

El Síndic ha decidit obrir d'ofici una investigació després de rebre algunes queixes d'estudiants que es consideren discriminats pel fet d'haver fet les PAU a Catalunya respecte de la resta d'estudiants de les diferents comunitats autònomes a l'hora d'accedir a les universitats de la resta de l'Estat espanyol de la seva elecció.

Les circumstàncies excepcionals causades per la COVID-19 han exigit que s'adaptés el calendari de les PAU i de preinscripció i matrícula universitàries arreu de l'Estat espanyol. Per aquest motiu, i amb respecte del principi d'autonomia universitària i de les competències de coordinació i de regulació del procediment de preinscripció, es va dictar en l'àmbit estatal una ordre, la qual determinava les característiques, el disseny i el contingut de l'avaluació de batxillerat per a l'accés a la universitat.

En aquesta ordre, s'hi va plasmar l'acord entre el Ministeri d'Educació i Formació Professional i el d'Universitats, per mitjà dels seus òrgans de coordinació amb les administracions educatives competents de les comunitats autònomes. També s'establia que les proves tindrien lloc entre el 22 de juny i el 10 de juliol, i que els resultats provisionals s'havien de publicar abans del dia 17 de juliol. Pel que fa a la convocatòria extraordinària, es posava com a data límit el 17 de setembre, i els resultats han d'estar publicats el 23 del mateix mes. Tot i això, el calendari a Catalunya establia que els resultats serien publicats el 27 de juliol, i en la convocatòria extraordinària, el 8 d'octubre.

Si bé correspon a les universitats l'admissió de l'alumnat, les administracions competents han d'adoptar les mesures pertinents perquè les universitats puguin actuar coordinadament i garantir els principis d'igualtat, no-discriminació, mèrit i capacitat. A més, a Espanya regeix el districte únic universitari, d'acord amb el qual un estudiant que hagi fet les proves a Catalunya pot accedir a qualsevol universitat de la resta de l'Estat espanyol, si així ho ha indicat en la seva elecció.

D'altra banda, la Secretaria d'Universitats i Recerca exposa que la decisió de fer les proves en quatre dies i allargar-les fins al 10 de juliol va venir determinada per la necessitat de complir les mesures de seguretat, i l'increment d'estudiants matriculats ha implicat un procés organitzatiu més complex i un esforç en el procés de correcció. D'acord amb això, el Síndic entén que el volum d'estudiants a Catalunya ha pogut dificultar més l'organització i el compliment de terminis de les proves que a altres territoris.

L'Administració catalana indica que l'alumnat afectat ha pogut finalment accedir a les universitats desitjades perquè s'han adoptat criteris de flexibilitat en els terminis i la provisió de places addicionals per als casos en què l'estudiant demostrava finalment haver obtingut la qualificació exigida, atesa l'excepcionalitat de la situació. No obstant això, la manca d'informació sobre la qualificació obtinguda i l'expectativa, per tant, de ser admesos a la universitat escollida pot haver condicionat l'elecció i haver perjudicat en aquest sentit els estudiants que no han obtingut la nota exigida o que han desistit per por de resultar exclosos.

En aquest sentit, el Síndic demana que es possibiliti als estudiants afectats per aquesta situació poder modificar l'ordre de preferències un cop rebudes les qualificacions si ho desitgen, a fi que no es vegin perjudicats respecte dels estudiants de la resta de l'Estat espanyol.