Una de les sales del Museu de Còmic, que en total té uns 500 metres quadrats d'exposició.
Sant Cugat

El Museu del Còmic honra a Ibáñez

24.09.2019 | 04:00

Qui no ha llegit alguna vegada un còmic de Mortadelo y Filemón i ha rigut amb les seves hilarants històries? Obra del dibuixant tot terreny Francisco Ibáñez, qui als seus 83 anys continua en actiu després de 67 de trajectòria professional, les seves tires -Mortadelo y Filemón van néixer de la seva ploma l'any 1958- han traspassat generacions fins a arribar als nostres dies. Creador d'altres personatges entranyables com Rompetechos o Pepe Gotera y Otilio, el flamant Museu del Còmic, al bell mig de Sant Cugat, dedica a aquesta llegenda viva del món del tebeo la seva primera exposició temporal, que va obrir dimecres amb la presència del mateix Ibàñez i que es podrà visitar fins al 12 de gener.

El primer Museu del Còmic d'Espanya (museudelcomic.org) va obrir les seves portes a mitjans del passat juny a l'antic edifici que ocupava l'Ateneu (plaça Pep Ventura, 1), molt a prop del Monestir, en ple nucli urbà. L'immoble és de finals del segle XIX i s'ha hagut de remodelar en profunditat per acollir el museu: consta d'una planta baixa i dos pisos, amb una superfície d'uns 500 metres quadrats.

Il·lusió
La finca és copropietat de l'expert i col·leccionista de còmics José Luis Villanueva (també pertany a la seva germana). Ell i Paco Baena, especialista en cultura popular, i Josep Maria Delhom, autor del primer catàleg del tebeo en Espanya, són els impulsors de l'equipament, una iniciativa totalment privada que ha tirat endavant sense cap subvenció de cap administració ("no hi ha hagut manera", lamenta Villanueva).

Així i tot, aquests 'bojos' de les historietes -"en aquest món et mous per il·lusió", confessa Villanueva- han fet realitat el seu somni... i segurament el de molts, ja que és el primer museu d'aquestes característiques a Espanya (té el fons més important de l'Estat).

Posseeix una mostra permanent que fa un recorregut de la història del còmic des del 1865 fins al 2000, amb més de 300 planxes i dibuixos originals (penjats a les parets del museu) i més de mil publicacions impreses (s'exposen en vitrines), entre d'altre material (no tot el fons està exposat). En aquest recorregut no hi falten revistes satíriques, de postguerra, infantils, setmanaris, publicacions confessionals, tebeos d'aventures, feministes... i tot allò d'infinitat d'autors.

En aquest context, el museu dedica la seva primera exposició temporal, comissionada pel crític, editor i guionista d'historieta Antoni Gurial, a Ibáñez, al que reivindica i homenatja.

Sota el títol de "Monos de: Francisco Ibáñez", en al·lusió a l'apel·latiu col·loquial dels dibuixos, la mostra ofereix 26 dibuixos originals (12 d'ells cedits pel mateix autor) i més d'un centenar de peces impreses, entre les quals no falten exemplars de revistes com "Pulgarcito", "DDT" i 'Tío Vivo" amb les primeres historietes aparegudes de Mortadelo y Filemón (1958), 13, Rue del Percebe (1961) o El botones Sacarino (1963). També hi ha treballs d'Ibáñez quasi desconeguts com els realitzats per a un catàleg de medicaments del Seguro Obligatorio de Enfermedad (1962) o publicitaris, com les tires de Cola-Cao.