--
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ahir en roda de premsa.

El Síndic critica la poca aplicació de la Llei de Transparència

31.07.2019 | 04:00

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va denunciar ahir un "alentiment" i "estancament" en l'aplicació de la Llei de Transparència per part de les administracions catalanes i va demanar un "canvi cultural" i "voluntat política" per a millorar l'accés a la informació.

En una roda de premsa després de presentar al president del Parlament, Roger Torrent, l'informe anual en el qual avalua el compliment de les obligacions en matèria de transparència, Ribó va alertar dels "pocs avanços" fets en els últims mesos.

"L'informe de 2019 s'assembla al que entreguem en 2018, poc hem avançat", va assegurar després d'indicar que "el dret d'accés a la informació és un gran desconegut" i que, encara que "s'estan fent alguns esforços", no són els suficients perquè "hi ha part de la població que encara no sap que té aquest dret".

Per això, va instar a promoure un "canvi cultural" per a entendre que "algú que arriba a una administració no és l'amo de la informació i no pot deixar anar el que li vagi a beneficiar o no facilitar el que el perjudiqui".

I és que, tal com va recordar, "els ciutadans són els subjectes actius de la informació, que és necessària per a la democràcia, per a combatre la corrupció i per a donar eines de debat sobre assumptes socials".

Així mateix, Ribó va recordar que "és necessària voluntat política" i va apel·lar a les noves administracions després de les eleccions municipals del 26M perquè "constitueixin unitats operatives d'accés a la informació".

Municipis petits
D'acord amb el seu quart informe, la Generalitat és la que més compleix amb la publicitat activa, ja que el 84,6% dels departaments publiquen de manera permanent informació oberta, enfront del 34,8% dels ajuntaments de més de 50 mil habitants.

Els "incompliments més greus", va assenyalar Ribó, els cometen els consistoris de municipis petits, on el compliment de la llei de transparència és "molt limitat o pràcticament inexistent".

De fet, va detallar, els ajuntaments de Sant Cugat o Vilassar de Mar lideren el rànquing de les administracions que no responen al ciutadà i "deneguen l'accés a la informació", malgrat que també en molts altres municipis, va dir Ribó, "les respostes a les demandes no sempre són efectives".

"Hem avançat en publicitat activa, però hi ha un alentiment en el compliment de tot el que s'ha de posar en l'aparador públic", va resumir, abans d'agregar que l'aplicació de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de Catalunya és "un pas necessari i imprescindible per a recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions".

D'altra banda, el Síndic va criticar l'absència d'un reglament que desplegament els aspectes "que li falten" a aquesta legislació, que va ser aprovada el desembre de 2014 per àmplia majoria i que "podria ser l'eina per a donar pautes i homogeneïtzar continguts".

Una altra de les assignatures pendents és, segons Ribó, el desplegament de codis ètics per als ajuntaments i l'elaboració de cartes de serveis adaptades als requeriments de la llei perquè, al seu judici, "no sembla justificable" que quatre anys després molts consistoris encara no disposen d'aquests instruments.

Finalment, va recalcar que la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP) és un mecanisme molt rellevant en la defensa i consolidació del dret d'accés però, va lamentar, "no disposa dels recursos necessaris per a exercir la seva funció".

Top manta
D'altra banda, Ribó va defensar ahir un "combat frontal" al top manta i la "persecució directa" als proveïdors il·legals, després de l'ampli dispositiu policial desplegat a Barcelona per a dissuadir als venedors ambulants i evitar la seva presència a la ciutat. El Síndic va opinar que les administracions han d'actuar de forma "rigorosa" contra aquest fenomen, tal com ja va sostenir en uns informes específics sobre aquesta matèria en 2016 i en 2018. "El combat frontal al comerç il·legal, l'ajuda social a qui li faci falta i la persecució directa a les fonts absolutament clandestines i il·legals de provisió de mercaderies", va defensae abans d'advocar també per "una cultura d'educació al consumidor".