--
L'estudi s'ha portat a terme a escoles i instituts dels 35 municipis més poblats de Catalunya.

Menys de la meitat de converses als patis d'instituts són en català

19.07.2019 | 04:00

El català és minoritari als patis dels instituts de les zones urbanes catalanoparlants, ja que només el 45,8% de les converses entre alumnes es produeixen en aquesta llengua, segons un estudi presentat ahir per la Plataforma per la Llengua. L'entitat ha elaborat l'estudi després d'observar d'incògnit a 750 alumnes i 50 professors de 50 escoles i instituts dels 35 municipis més poblats (més de 35 mil habitants) de les quatre províncies catalanes i que segons l'entitat són representatius del 61% de la població catalana.

Per a observar la llengua d'ús al pati, es van organitzar petits tallers en els quals van participar grups de 15 alumnes triats a l'atzar, va explicar ahir el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. En principi, el taller s'impartia en anglès, la qual cosa els va permetre "valorar com els alumnes i professors canviaven de llengua al català o castellà de manera espontània en parlar entre ells", segons Escuder.

Per a arribar a conclusions, els 50 centres educatius es van agrupar segons el criteri sociolingüístic de llengua predominant en la zona on estigués situat i es van determinar tres zones: ús preferent del català, zones més bilingües i zones amb un clar predomini del castellà.

En termes globals, en el pas de l'Educació Primària a l'ESO l'ús del català retrocedeix als patis escolars de les zones urbanes tant entre els alumnes com en les converses que els professors mantenen amb ells.

En les zones més bilingües, el 88,23% de les converses entre alumnes és en castellà, i en les zones amb predomini de castellà, el català desapareix de les converses dels estudiants, segons l'estudi.

Examen
A la llum de les dades obtingudes, "ens trobem davant una situació d'emergència lingüística", va alertar el president de la Plataforma, ja que els joves catalans, "no veuen que el català sigui una llengua atractiva i pròpia, malgrat ser competents en aquesta llengua i saber utilitzar-la". Les dades de l'estudi demostren que aprovar un examen de llengua no és garantia suficient per a utilitzar-la de manera habitual en usos quotidians, segons Escuder, que no va atribuir a la política lingüística en els centres educatius la reculada en l'ús dl català, ja que "cal tenir en compte el pes que la majoria dels productes de consum cultural dels joves i les xarxes socials, que són en castellà".