Les places castelleres de Terrassa han quedat buides a causa de la pandèmia.

Amb ganes de tornar a tocar el cel

07.04.2021 | 04:00

Si la cultura popular ha estat un dels àmbits més afectats per les restriccions per frenar la pandèmia de la Covid-19, els castells han estat una de les activitats més perjudicades. Fa més d'un any que no sentim el so de les gralles i els tabals marcant el ritme d'aquestes grans torres humanes. Les dues grans colles de la ciutat, Minyons i Castellers de Terrassa, no fan l'aleta des del 8 de març de 2020, quan juntament amb Bergants (la colla castellera universitària del Campus de Terrassa) van fer tres pilars reivindicatius amb motiu del Dia Internacional de la Dona. L'última actuació a plaça, però, en el cas dels de la camisa blau turquesa va ser el 16 de febrer de 2020 a Esparreguera, i en el de la colla malva, el 17 de novembre de 2019, en la seva XLI Diada.

"La nostra activitat va quedar aturada el 10 de març de 2020 i des d'aleshores no l'hem pogut recuperar en cap moment. En més d'un any no hem pogut fer ni cap actuació ni cap assaig", lamenta Lídia Arpal, presidenta de Castellers de Terrassa, que explica que durant el confinament domiciliari van organitzar diverses activitats telemàtiques. Aquest 2020 la colla complia 40 anys i no ho han pogut celebrar com els hauria agradat. "Teníem previst un acte protocol·lari, un festival de música al maig, una diada especial al juny i un viatge a la tardor", comenta Arpal. Tot això va quedar en només una concentració i fotografia de grup al Raval de Montserrat el 14 de juny i una taula rodona a finals de novembre.

"Ara sembla que hi ha una mica més de permissivitat i la intenció és iniciar un cicle de xerrades internes dins de la colla per decidir el nostre futur. De moment, de cara al juny ens agradaria celebrar un acte protocol·lari, encara que sigui de manera simbòlica, amb un repàs a la nostra història a través d'imatges i un petit homenatge a les empreses i entitats que ens acompanyen", detalla la presidenta.

Caiguda d'ingressos
En la mateixa línia es pronuncia Jaume Maeso, president de Minyons. "Per a nosaltres, la temporada comença a finals de febrer o principis de març. L'any passat només vam poder fer dues setmanes d'assajos", recorda. Per mantenir el caliu de la colla, van organitzar xerrades castelleres en format virtual, una activitat que "va tenir molt bona acollida" i "quan vam poder tornar a obrir el local vam programar algunes activitats al pati com concerts i espectacles de circ, màgia i glossa", comenta Maeso.

Ambdues colles agraeixen a l'Ajuntament que els hagi mantingut la subvenció. No obstant això, han patit una caiguda important d'ingressos, d'entre el 40 i el 60% aproximadament, que la reducció de despeses no ha compensat. "En previsió dels actes del 40è aniversari vam llançar una campanya de micromecenatge, però tot va quedar parat amb l'esclat de la pandèmia i ara ens semblava poc humil demanar una aportació extraordinària quan no podrem celebrar l'aniversari com a tal", explica Arpal. Tot i això, admet que la situació els preocupa i que per això han demanat als seus socis col·laboradors "que no ens deixin de banda".

Per la seva part, els Minyons han decidit engegar una campanya de captació de socis que "està anant molt bé". "Volíem ensenyar que els Minyons, tot i no poder fer castells, seguim vius i aconseguir nous socis i ens n'estem sortint amb les dues intencions. Tot i això, la campanya no ha acabat i ens agradaria créixer encara més", sosté Maeso.
Més enllà de la qüestió econòmica, però, el que amoïna més a les dues colles és el que passarà quan puguin tornar a fer castells. "Les etapes per als infants en els castells duren molt poc. Si pots ser enxaneta durant tota una temporada, ja és molt. A més, el pas de canalla a formar part del tronc no és immediat perquè el cos ha de créixer i aquí és on alguns infants es desmotiven", alerta Arpal.

"Quan puguem tornar a les places, els adults hauran perdut forma física, els petits hauran crescut i la posició que ocupava cadascú potser ja no serà l'adequada", manté, en el mateix sentit, Maeso. "Els castells necessiten un assaig continu i nosaltres fa molt temps que no assagem. No tornarem al nivell que ens agradaria. Els castells de màxim nivell tardaran força a arribar", manté el president de Minyons.

Prudència
Amb la mirada posada en el futur, Maeso confessa que "ser optimista és complicat". No obstant això, assegura que des de la colla malva tenen moltes ganes de tornar a les places. "Estem a l'espera de poder començar a fer alguna cosa, ni que sigui amb grupets. Tenim moltes ganes de fer castells, que és el que ens uneix. No sabem quan serà possible, però quan així sigui, que la gent estigui segura que sortirem a fer els millors castells que puguem", afirma.
"Sent realistes, la situació sembla que no va a millor. De moment no ens volem crear falses esperances", conclou, per la seva banda, Arpal.