Vacunats: una nova vida?

Vacunats: una nova vida?

27.03.2021 | 04:00

El procés per buscar la immunització comunitària davant del virus avança per ara condicionada a la disponibilitat de les vacunes. Un total de 10.361 terrassencs (i 399.450 catalans) havien rebut, fins dijous, les dues dosis d'alguna de les tres vacunes disponibles fins al moment. A la nostra ciutat, la xifra representa el 5,77% dels egarencs majors d'edat.

Però al darrere de tots els números que ajuden a entendre en quin punt de la pandèmia estem, hi ha sempre les experiències personals. En aquest cas, ens hem acostat a la vivència d'alguns dels vacunats a la nostra ciutat per conèixer, entre altres aspectes, si van tenir dubtes, si van patir efectes secundaris i, sobretot, fins a quin punt hi ha un abans i un després per a ells després d'haver rebut l'antídot. Ens ho expliquen Xelo Garcia, metgessa; Félix Domínguez, de 90 anys i usuari d'una residència; Cristian P., policia; Marta Creus, mestra; Alícia Milan, fisioterapeuta i Mercè Salas, treballadora d'una residència.

"Segueixo totes les prevencions, aquest virus no respecta ningú"


Xelo García, metgessa 
No va tenir cap dubte a l'hora de vacunar-se. "N'estava molt convençuda, perquè la vacunació massiva és bàsica perquè el virus deixi de circular", assegura Xelo García, metgessa adjunta de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital de Terrassa. El 7 de gener va rebre la primera dosi de Pfizer. Just tres setmanes després, la segona. "Amb aquesta última dosi vaig tenir una mica de febre i dolors musculars, però de seguida em van passar", recorda. La doctora explica que ha vist ingressades famílies senceres per la Covid... I també ha vist morir molts pacients. Per això remarca el missatge que s'han de mantenir tots i cadascun dels hàbits de prevenció dels contagis, tot i haver rebut les dosis. "No sabem si, encara que estiguem vacunats, podem ser portadors asimptomàtics; jo segueixo totes les prevencions, tant a l'hospital com a casa; aquest virus no respecta ningú", apunta. "Haver rebut la vacuna sí que et dona una certa tranquil·litat, perquè tens menys possibilitats de contagiar-te; i si ho fas, és menys probable que desenvolupis una malaltia greu; però en cap moment podem abaixar la guàrdia".
 

"No vaig sentir ni la punxada i visc com sempre, sense por"


Félix Domínguez, pensionista i usuari de la Residència Lavoisier
Als seus 90 anys, Félix no ha tingut "mai por a res. No he tingut cap malaltia i no he agafat mai cap baixa", de manera que quan va tocar posar-se la vacuna, va ser un plis plas. "No vaig sentir ni la punxada –explica– i després m'he oblidat completament d'ella i visc com sempre, sense por". El Fèlix va arribar a Terrassa l'any 1962 procedent del municipi extremeny de Salorino. Ha treballat tota la vida "de xòfer i de mosso de menjador". A la primavera de 2020, en plena primera onada, va ingressar a la residència Lavoisier, on va passar els primers 14 dies de confinament de manera "exemplar", expliquen al centre. El Fèlix és autònom i no para de dir que cap dia ha tingut por al contagi. "Sóc positiu i sempre he tingut confiança en la vacuna", diu. Ara, celebra "celebro que el personal de la residència estigui també vacunat i demano a la gent que tingui molta precaució". 

"Estàs vacunada, però no et pots permetre abaixar la guàrdia"


Mercè Salas, cambrera i netejadora d'una residència 
La Mercè ha viscut la pandèmia en primera línia de foc. Recorda les primeres setmanes de l'estat d'alarma com a "una experiència molt dura, amb molta inseguretat i por. Ningú estàvem preparats per una situació com aquesta". La realitat ha girat com un mitjó. Al febrer va rebre la vacuna de Pfizer "sense símptomes, només amb una mica de dolor al braç". A la residència, avui "els protocols continuen sent els mateixos, sobretot higiene i distància. Perquè estar vacunada no t'eximeix de ser responsable. No podem abaixar la guàrdia". També ho fa a la seva vida social. Com a treballadora amb un col·lectiu de risc, la Mercè s'emporta a casa els protocols i només es relaciona "amb la meva bombolla". Ara amb la vacuna, a les residències ja no hi ha morts, però "hem de continuar mantenint les distàncies, malgrat que ens agradaria tenir una relació més estreta".   

"Em sento afortunat de formar part de la població vacunada"


Cristian P., policia municipal
Cristian P. (41 anys) és policia de barri. Confessa que es va espantar quan la pandèmia va canviar les nostres vides. "Ens espantava el desconeixement, la falta d'informació i d'instruccions clares dels governs. Em va impactar veure els carrers buits i el fet de canviar costums en mil gestos diaris, com obrir una porta". Cristian es va posar la primera dosi el 12 de febrer i dotze setmanes després rebrà la segona: "L'objectiu final és no patir conseqüències greus si contreus el virus. La preocupació principal sempre ha estat no contagiar a la família. Tinc companys que es van contagiar al principi i no han tornat a treballar". La primera dosi li va causar mal de cap i muscular durant 24 hores. "Em sento afortunat de formar part de l'escàs percentatge de població vacunada. Em fa descansar des del punt de vista psicològic. La primera dosi ja protegeix alguna cosa i baixa la càrrega viral. És important per la seguretat de la resta de companys".
 

"Vaig anar força espantada, però, al final, va anar molt bé"


Marta Creus, mestra d'Educació Infantil a l'Escola El Vapor
Va rebre un missatge al mòbil de Salut, on hi havia un enllaç per demanar dia, hora i lloc per vacunar-se. Ho va fer el dia 26 de febrer, a la tarda, cap a les 17.45 hores a Sabadell, al centre cívic Campoamor. Reconeix que no les tenia totes. "Vaig anar força espantada perquè la majoria dels companys de la professió havien tingut reaccions de dolor i febre. Però va anar molt bé, salvant una mica de mal de cap. Em vaig prendre un paracetamol i ja em va passar. Ara em cridaran per la segona dosi". La mestra té confiança en la vacuna, desitja que tot s'acabi aviat i es torni a una certa normalitat. "Portem mascaretes transparents a l'escola perquè ens puguin veure més l'expressió de la cara i el somriure, però tot i això... I fora d'aquí no faig gaire vida social per evitar contagis, perquè la meva mare és d'alt risc". La Marta diu que els infants són molt conscients i que, fins i tot, han inventat un joc. "Abans jugaven a policies i lladres i ara persegueixen el coronavirus".
 

"Saber que el risc ha baixat dóna més tranquil·litat amb el pacient"


Alícia Milán, fisioterapeuta 
A les consultes de fisioteràpia el contacte entre el professional i el pacient és essencial. L'Alícia, propietària de la clínica Manibus, recorda que durant setmanes s'ha sentit "com una astronauta. Amb bata, mascareta, pantalla i guants, treballar és molt complicat i haig de dir que la gent ha estat molt respectuosa". A la seva consulta ningú s'ha contagiat i ara, amb la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca ja inoculada, "la sensació és de més seguretat. Sempre he treballat extremant els protocols, però saber que el risc ha baixat et dóna més tranquil·litat amb el pacient". A la consulta de l'Alícia la demanda ha crescut amb la pandèmia. "El teletreball i la gent que s'ha llençat a fer esport sense límits ha disparat les lesions", explica la fisioterapeuta, que a banda de tractar sobrecàrregues musculars, trencaments fibril·lars i distensions, fa molta pedagogia. "Ara alguns pacients, a banda de consultar sobre les lesions, amb les polèmiques sobre les vacunes quan arriben també s'interessen per saber quina ens hem posat".