Tram del carrer de la Font Vella on va tenir lloc la caiguda, segons la demandant.

Reclamava 5.000 euros per una caiguda però perd la demanda

25.03.2021 | 04:00

Era el migdia del 16 de juny del 2019 i una dona que caminava pel carrer de la Font Vella va ensopegar a causa d'una reixeta del clavegueram que estava enfonsada. Això va explicar la víctima, que va demandar l'Ajuntament per les lesions sofertes en l'ensopec, perquè es va lesionar un colze, però la Justícia desestima la seva pretensió: considera no provats els fets, diu que només existeix la versió de la denunciant i apunta que, encara que es donés tal caiguda, l'ensopegada no és imputable a una falta de manteniment públic d'aquell tram. La demandant havia reclamat una indemnització de 4.846,21 euros.

Segons el jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona, la dona no té raó en la seva petició enfront del Consistori egarenc, que ja va desestimar el recurs ordinari presentat per la demandant. En l'escrit de reclamació, la dona va exposar que aquell migdia va ensopegar a causa de la reixeta en qüestió, que estava enfonsada, i va sofrir lesions que valorava en 4.846,21 euros. L'Ajuntament havia de respondre, segons la seva versió, perquè la reixeta no complia amb la normativa en existir una diferència d'altura d'1,5 centímetres.

Per a la magistrada jutjadora, no hi ha prova suficient de res. En primer lloc, els fets no estan acreditats. Únicament es disposava del testimoniatge de la vianant sobre el lloc exacte on va caure i les circumstàncies de l'ensopegada. Això és insuficient perquè la reclamació prosperi. La demandant va aportar fotografies de la zona i va presentar també un informe d'assistència en un CAP que posava de manifest una consulta "per dolor i impotència funcional del colze dret després de traumatisme casual".

No s'ha provat, segons la magistrada, que la lesió fos provocada per una caiguda en la via pública i, si va haver-hi caiguda, que ocorregués en el lloc exacte indicat per la denunciant. No hi ha testimonis de la caiguda i tampoc consta que la Policia Municipal sabés d'algun fet similar en el lloc assenyalat, a l'altura del número 20 del carrer de la Font Vella. Un informe policial parlava d'una caiguda en aquest carrer, però en el número 55 i per un motiu diferent del de la reixa i en una altra data: el juliol del 2019.

O sigui: per al jutjat, no es pot donar per cert que la demandant ensopegués aquell dia, a aquella hora i en aquell lloc, i que caigués a terra per la causa manifestada. En conseqüència, no hi ha relació causal provada entre el mal sofert i el funcionament del servei públic. A més, el departament municipal de Gestió de l'Espai Públic va fer constar que el desnivell només es donava en la part central de la reixeta, en un tram d'uns vuit centímetres, i la peça era "apta per al seu ús". No era un obstacle superior al dels estàndards mínims exigits i la dona podia advertir la irregularitat, "totalment visible i apreciable". Les fotografies, segons la resolució, demostraven que la calçada era ampla i el pas era lliure. La vianant degué adoptar una mínima diligència i la seva conducta en caminar va esdevenir "el factor determinant de la producció de la caiguda".

Els desperfectes del paviment eren visibles "per a totes les persones que caminessin per aquest tram". L'obstacle era clar per a qualsevol transeünt que prestés "un mínim d'atenció i cura". Si la demandant va caure allà, aquesta caiguda "hauria d'atribuir-se a la pròpia distracció" o a la manera de deambular de la dona, i no a un funcionament deficient del manteniment de la via pública. La demanda de responsabilitat patrimonial del municipi queda desestimada.