D'esquerra a dreta i de dalt a baix: la Lucía, la Gala, el Lluís, el Carlos i l'Esrae.

De la pandèmia cap al futur

13.03.2021 | 04:00

Mirem endavant. Un any de pandèmia ens deixa saturats de males notícies i neguits. Però aquesta pausa forçada ens ha obligat a repensar-nos i a redefinir-nos. Ara mirem el futur amb ulls nous, tenint en compte l'experiència viscuda. Cinc egarencs ens conviden a obrir portes a l'esperança.


ESRAE EL KHABIRI, 10 ANYS

"Ara somnio amb agafar un avió i poder viatjar amb els meus pares i el meu germà  a París, on viula meva tieta. Vull veure la Torre Eiffel"

Aquesta inquieta i espavilada nena de 10 anys que viu a la Maurina amb els seus pares, originaris de Tànger, al Marroc, va decidir durant el confinament agafar una llibreta i començar a escriure un diari personal. Va trobar molt a faltar els amics i les amigues de l'Escola El Vallès, on estudia, però en canvi va tenir molt temps per jugar amb el Moussa, el seu germà petit. "Quan la pandèmia acabi, somnio amb agafar un avió i poder viatjar amb els meus pares i el meu germà a París, on viu la meva tieta", explica l'Esrae, mentre es pregunta com deu ser la Torre Eiffel... 

LUCÍA ESCOBAR CALVO, 18 ANYS

"He viscut l'any amb tensió. Però, amb perspectiva, se m'ha passat volant"

"He viscut l'any amb tensió. No es veia esperança. Me n'anava a dormir a les 6 del matí i veia començar el dia, perquè la vida virtual amb els amics començava havent sopat. Però, vist amb perspectiva, l'any se m'ha passat volant". La Lucía està acabant el batxillerat i vol ser infermera. I creu que "el més dur ja ha passat".

GALA PORTÉ, 26 ANYS

"He aprofitat per reencaminar la meva vida i preparar-me per anar a la universitat"

Després d'anar "de botiga en botiga", com a dependenta en un sector "feminitzat i precaritzat", la pandèmia li ha regalat a la Gala una pausa vital per "reencaminar la meva vida". Havia descartat la universitat i, durant l'any de la Covid, "m'he tret el títol d'anglès i preparo l'accés a la universitat per a majors de 25 anys. Sempre havia volgut fer filologia catalana!"

CARLOS LLOBREGAT, 49 ANYS

"La normalitat arribarà. L'ésser humà s'adapta a les noves circumstàncies. Ens emmotllarem"

Va haver de suspendre les seves noces al juny. Seran a l'agost. Fisioterapeuta i director de residència, va viure el desemparament dels primers mesos de pandèmia. Fins avui cap resident del seu centre ha mort per Covid. Rememora el pagament de mascaretes a preu d'or i el "tornar a començar" amb la reobertura del seu gabinet al Centre. Té esperança: "La normalitat arribarà més aviat que tard, a mesura que avanci la vacunació. L'ésser humà s'adapta a noves circumstàncies. Ens emmotllarem".

LLUÍS SEGARRA, 78 ANYS

"La pandèmia m'ha ensenyat a aprofitar cada moment.  Sóc optimista; ho superarem  i el món serà millor"

En Lluís és secretari de l'Associació de Gent Gran Casal Anna Murià i abans passava cada matí allà. Durant el confinament domiciliari va aprofitar per dedicar-se a la seva gran passió, la música, a més de mirar sèries i pel·lícules amb la dona. Per a mantenir el contacte amb les filles i els nets es va endinsar en el món de les videotrucades. Assegura que no té por al virus, però que li fa respecte i que confia plenament en la vacuna. El que més troba a faltar és la llibertat de moviment tot i que ha après a ser feliç amb el que té.