Una de les pancartes amb el lema "Tot anirà bé" que es van penjar a molts balcons de la ciutat.

En què ens ha canviat la pandèmia?

11.03.2021 | 04:00

Amb la veïna Itàlia ja en quarantena per un microorganisme aparegut en una desconeguda ciutat xinesa, Wuhan, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar, tal dia com avui, però d'ara fa un any, que la Covid-19 s'havia convertit en una pandèmia. Aquest coronavirus deixava així de ser una epidèmia (una catalogació donada quan hi ha un augment extraordinari dels casos d'una malaltia infecciosa) per convertir-se en un problema de salut pandèmica i, per tant, d'abast planetari.

A Espanya, tres dies després, el 14 de març, el Govern de Pedro Sánchez va declarar l'estat l'alarma, que va donar pas al tancament dels negocis no essencials i a un estricte i fins aleshores inimaginable confinament domiciliari per frenar els contagis. Les restriccions anti-Covid segueixen avui a Catalunya després d'un any en què ni més ni menys que 20.930 persones han mort a causa de la Sars-Cov-2.

A qui més qui menys, el coronavirus li ha canviat algun aspecte de la vida. Però fins a quin punt la inèdita i xocant experiència viscuda aquests darrers dotze mesos ha creat una societat nova i diferent de la d'abans?

"És obvi que els estils de vida són uns altres, tant pel que fa a les relacions personals, com al model laboral, amb el teletreball; o en l'àmbit educatiu, amb les classes a distància", explica el sociòleg Salvador Cardús. "Però el dubte és si aquests canvis seran per sempre o si tan sols resulten transitoris; realment tinc la impressió que a la que sigui possible tornar a una certa normalitat, en poc temps recuperarem molts dels hàbits que teníem previs al virus", diu. Per a Cardús, però, no hi haurà un retorn del tot exacte a la vida d'abans de la pandèmia, donat que el punt i a part que ha significat la Covid-19 ha accelerat certs processos que ja estaven en marxa en el si de la societat.

Més compres en línia
"Determinats canvis que s'haurien produït de totes formes, però potser en un període de cinc anys, la pandèmia els ha fet arribar en només un any", comenta. I posa l'exemple del comerç electrònic. "Durant aquests mesos, molta gent ha descobert, ha emprat per primera vegada, la compra en línia; ja sabíem que Amazon s'acabaria imposant davant de segons quin tipus de comerç local, com ja havia passat a altres llocs del món, però el coronavirus, el que ha fet és accelerar aquest camí", opina.

Girant de nou la vista enrere, l'impacte emocional de la primera onada de la pandèmia, amb unes xifres de morts pel virus que dia rere dia eren realment esfereïdores, va omplir les finestres i les xarxes socials d'un repetit missatge d'optimisme enmig del drama: "Tot anirà bé". Eren els dies dels aplaudiments a les 20 hores als sanitaris i als cossos d'emergència. I de la mediàtica idea que, després de l'eventual catarsi impulsada pels efectes d'un ínfim microorganisme, una nova humanitat era realment possible. "Tot això són tòpics que s'esvaeixen amb el temps, i que en un moment donat es posen en circulació, senzillament, per fer més passable la situació que hi ha", diu.

Cardús afegeix que "l'eslògan del 'Tot anirà bé' o les sortides als balcons per aplaudir són recursos simbòlics que, d'alguna manera, es posen al servei d'un ordre excepcional". En la mateixa línia, el sociòleg apunta que "si la pandèmia no ha modificat els factors més determinants d'una societat, com el model econòmic, de consum o el paper dels governs, dubto que a futur hi hagi canvis en les relacions personals que siguin gaire significatius".

Cardús també ressalta "la capacitat de resposta i l'alt grau de compliment de les normes que la societat ha tingut davant de la situació extrema viscuda". En aquest sentit, el sociòleg destaca "el creixement espectacular del voluntariat en les oenegès, per exemple, que s'ha produït durant la pandèmia; especialment, entre els joves".

I sobre la crisi econòmica originada per la sanitària, un altre dels llegats negatius d'aquest any de coronavirus, Cardús es mostra optimista: "Crec que, a la que torni la normalitat comercial, la reactivació serà molt més ràpida que en la crisi del 2008".