Ester Cortés Lacruz, Anna Romero Franco, Judit Llinares Canal i Ona Martínez Viñas.

Joves referents en femení

06.03.2021 | 08:58

Dilluns és el Dia Internacional de la Dona i per commemorar-ho, presentem pioneres del segle XX i les seves rèpliques, avui, del mateix àmbit. Fa un segle van despuntar pel seu compromís pedagògic, social i també feminista i polític dones com Teresa Romero, Magdalena Rosell, Quitèria Tarragó i Rosa Turu. Avui, les referents són Ester Cortés, Anna Romero, Judit Llinares i Ona Martínez.

Ester cortés lacruz. MESTRA, 31 anys
De Lleida a Terrassa. Com es va produir el canvi?
Abans de Terrassa, vaig passar per Vic. A la capital d'Osona vaig estudiar el grau de Mestra a la Universitat de Vic i després vaig fer el màster en Dificultats d'aprenentatge i trastorns de llenguatge a la Universitat Oberta de Catalunya. Vaig començar fent de mestra a la Seu d'Urgell i, després, amb la meva parella, ens van desplaçar a Terrassa per motius professionals. Ell va trobar feina a Barcelona i jo a Terrassa, a l'Escola El Vapor, i vam venir a viure aquí.

Des de quan treballa a El Vapor?
Des del curs 2018-19. El primer curs vaig estar a mitja jornada i el següent, 2019-20, a jornada completa. Estic contentíssima. He tingut la sort de trobar una escola que té un equip molt potent, tant en el vessant personal com professional. És un centre amb un projecte específic per a l'alumnat sord i m'he incorporat al grup de suport a l'audició i llenguatge. És un plaer. M'ajuden moltíssim i aprenc cada dia coses noves.

Com s'han adaptat l'alumnat i els docents amb la pandèmia?
Ens hem acostumat a complir amb totes les mesures per la Covid com tots els centres educatius i tants sectors laborals. D'ençà que va esclatar la Covid, pensem més en el dia a dia que no pas a llarg termini. Crec que l'escola ajuda a desconnectar perquè l'alumnat fa com si res i això també és bo per a nosaltres. A infantil, per exemple, no ha canviat gaire perquè els nens i nenes són petits i no solen dur la mascareta. A primària sí la que porten, però són molt responsables. I els pares ja estan molt més relaxats. Al començament n'hi havia que tenien incerteses.

Per què va escollir aquesta especialitat educativa?
Vaig fer pràctiques en un centre que tenia mestres de llenguatge i audició per a l'alumnat amb més necessitats i em va motivar a continuar en aquest àmbit. Vaig fer el màster a la UOC i em va sortir la feina a El Vapor a Terrassa. Estic molt agraïda. A la seva manera, els nens i nenes et donen les gràcies perquè poden seguir les classes molt millor si ets a dins l'aula ordinària. I també m'agrada perquè hi ha molta sensibilització de tot l'alumnat i tothom és molt conscient que s'ha de posar a la pell de l'altre.

ANNA ROMERO FRANCO. artista, 23 anys
En quin moment va néixer la seva vocació artística?
Quan era petita ja m'encantava agafar un llapis i dibuixar. De fet, he crescut en un ambient molt artístic. El meu pare és lutier, la mare, pinta i la meva germana fa aquarel·les i dibuix. Tota la família té vena d'artista.

I va focalitzar els seus estudis cap aquesta àrea?
Vaig fer el batxillerat artístic i després formació específica per tenir més oportunitats. He estudiat el grau superior en Animació, el grau superior en Il·lustració i ara, el grau superior de Disseny d'Elements d'Espectacle a l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa.

Què la motiva?
La il·lustració d'històries animades amb personatges i ambients. M'agradaria molt treballar en aquest àmbit perquè és molt creatiu.

Acaba de presentar obra seva en una exposició col·lectiva a Amics de les Arts. Contenta amb el debut?
Sí, molt, molt. És la primera vegada que puc exposar en una galeria. M'hi he estrenat en un tema de flors fetes en tecnologia digital.

La seva manera de pintar, de dibuixar, té influències?
Em considero una mica "frikie". M'agraden molt els dibuixos japonesos de diferents artistes i més aviat el meu gènere preferit és el còmic. Aquest seria el meu estil en aquest moment. I quant a la temàtica, em decanto més pels retrats que pel paisatge.

Ha buscat feina? En troba?
Tenir feina estable, i més ara amb la Covid, és molt complicat. Ha sortit alguna feina esporàdica, però demanen que siguis autònoma. Però no sóc l'única que s'hi troba. Els meus companys del grau d'Animació estan com jo. Ara per ara ho veig bastant negre. L'única cosa que hi ha de bo és que tenim les xarxes socials per difondre la nostra feina. Per cert, aprofito. Tinc blog obert a Instagram i a Youtube amb naroco.art on penjo vídeos de les coses que faig.

JUDIT LLINARES CANAL. Llevadora, 27 anys
Quan va decidir estudiar per a llevadora?
Abans d'escollir el batxillerat. Era una professió que em cridava molt l'atenció. Sobretot em fascinava l'acompanyament de les dones durant la gestació i el vincle especial que es crea entre mare-fill. Vaig estudiar el grau d'Infermeria, oposicions (examen EIR) i l'especialitat d'Infermeria Obstètrica i Ginecològica a l'Hospital Consorci Sanitari de Terrassa. I actualment fa tres anys que treballo a l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

Per què va escollir aquesta formació?
L'especialitat és molt completa. Les llevadores fem un acompanyament assistencial de les mares durant la gestació, el part i el postpart. A més, també estem presents en totes les etapes del desenvolupament d'una dona realitzant assessoraments en salut sexual i reproductiva, des de consultes de joves fins a consultes de menopausa.

Va ser complicat trobar feina?
Vaig finalitzar els estudis en un moment que hi havia renovació de llocs de treball per jubilació. I, actualment, és una feina que té demanda de professionals. Em considero afortunada perquè puc exercir la professió que volia i en un centre hospitalari on estic molt a gust. La meva experiència fins ara és molt positiva. Estic centrada en l'assistència als parts. Per a mi, assistir a una dona que dona llum a un nadó em fascina i m'emociona. És un moment molt especial i les llevadores tenim la sort d'estar-hi presents.

Què ha canviat amb la pandèmia?
L'activitat al centre hospitalari ha continuat a sala de parts i hem procurat proporcionar una atenció individualitzada i desenvolupar la nostra tasca, amb la màxima normalitat amb què vivíem abans de la pandèmia. I els pares poden estar igualment en el part i postpart. Les mares gestants viuen amb preocupació la situació sanitària i cal donar suport. Tot i que s'han donat pocs casos de gestants amb Covid, segurament perquè s'han protegit i han tingut molta cura. Podríem dir que fem la tasca com sempre, però seguint mesures i protocols establerts per als pacients i per a nosaltres, els professionals sanitaris.

ONA MARTÍNEZ VIÑAS. Regidora municipal d'ERC, 28 anys
Forma part del grup d'ERC a l'Ajuntament i del govern municipal després del pacte del seu partit amb Tot per Terrassa de Jordi Ballart. Quin balanç fa de la seva primera experiència com a regidora després d'un any i mig en el càrrec?
Molt bé i molt gratificant. En responsabilitzo de diverses carteres: Infància, Adolescència i Joventut; Qualitat Democràtica i transparència; Memòria històrica, Tecnologies, Ciutadania i Drets Humans. ´Crec que és una bona plataforma per millorar coses, buscar recursos i solucions.

Ara hi ha més dones a la política activa municipal. Creu que és bo?
Sí, que entrin dones i joves i diverses és una bona oportunitat per transformar polítiques públiques que es fan i que, sovint, estan pensades a un àmbit més general i no transversal.

La política segueix sent dels homes?
Està molt masculinitzada encara. No és fàcil perquè hi ha molts tics de lideratge que s'arrosseguen des de fa anys. Està demostrat que les dones ho fem diferent perquè tenim més sensibilitat i més empatia per treballar en equip i posar a l'agenda temàtiques que no són prioritàries pels homes.

Quan es fa el repartiment de carteres als governs, sovint s'assignen responsabilitats a les regidores lligades a rols femenins. Vostè mateixa porta Infància, Adolescència i Joventut, i Polítiques de Gènere recau també en Núria Marín, una dona, que està a Tot per Terrassa.
Ho hem d'anar canviant. Encara que jo reivindico que aquestes carteres estiguin en mans de dones perquè nosaltres donem més importància i és més fàcil avançar.

Vostè se sent còmode al Consistori?
Sí, però encara surten alguns micromasclismes, especialment perquè ets dona i jove. Són molts anys i costa, aquí i a fora. Recordo que vaig anar a Madrid a recollir un premi de Tecnologia atorgat a l'Ajuntament de Terrassa i la gran majoria dels assistents eren homes de 50 anys o més. I em vaig preguntar, i jo què hi pinto aquí?