La Unitat d'Olfacte de MútuaTerrassa atén pacients amb el sentit nasal alterat pel virus.

Quan el virus ja no deixa olorar com abans

03.03.2021 | 04:00

Va fer el gest de posar-se una mica de colònia a la mà i quan se la va acostar al nas va comprovar que, efectivament, li resultava del tot impossible sentir-ne la més mínima aroma. La Laura Riera, de 22 anys i veïna de Vacarisses, havia donat positiu en coronavirus feia només dos dies. "Em trobava malament i em pensava que era un refredat, però em vaig fer la prova PCR i va sortir positiva", recorda. Era a inicis de maig i la pèrdua de la capacitat olfactiva de la Laura va corroborar, d'una forma natural, el resultat de l'anàlisi.

Avui, quan han passat ja deu mesos des que va agafar el virus, aquesta auxiliar d'infermeria no ha recuperat encara aquest sentit tan bàsic. "És molt curiós perquè només percebo les olors bones -comenta-. Si són desagradables, com la femta o la pudor d'una claveguera, o directament no les sento, o si les noto, les trobo totes absolutament iguals".

"Ens passa amb alguns pacients que s'han contagiat de coronavirus i que tenen alterat aquest sentit -afirma el doctor Ignacio Clemente, otorrino i responsable de la Unitat d'Olfacte de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa-; i és que el seu nas capta exactament la mateixa essència per a tot". L'especialista, la defineix com "olor Covid".

"És una aroma diferent de qualsevol altra que hagi sentit abans -diu la Laura-. Em costa descriure-la, però, en tot cas, no és agradable".

Aquesta jove auxiliar d'infermeria és una de les pacients de la Unitat d'Olfacte de MútuaTerrassa, integrada pels serveis d'otorrinolaringologia i de rehabilitació, i creada especialment a inicis d'any per tractar persones que han passat la Sars-Cov-2, però que no han recuperat la capacitat nasal. De fet, els centres sanitaris egarencs s'han posat a l'avanguarda a l'hora de tractar aquesta seqüela del virus a través d'equips mèdics multidisciplinaris. Així, al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) van impulsar el febrer una Unitat d'olfacte arran de la Covid-19, que aborda aquesta disfunció des dels serveis d'al·lergologia, neuropsicologia, otorrinolaringologia i pediatria.

Senyals
"A la consulta no havíem vist tanta afectació de l'olfacte en tan poc temps i tan greu com amb la Covid-19", assegura la doctora Adriana Izquierdo, al·lergòloga i responsable de la Unitat d'Olfacte del CST. "A més, sovint la pèrdua d'aquest sentit és un dels primers senyals d'alarma de l'existència del virus, i fins i tot de vegades n'és l'únic símptoma que apareix", continua.

A la unitat realitzen una mitjana de quatre olfactometries per setmana a persones que ja no oloren com abans de la pandèmia. És una prova que ajuda a determinar el grau de la minva olfactiva, tant en quantitat com en qualitat, i una eina imprescindible per al diagnòstic.

Espècies, eucaliptus, menta, vinagre, flors, fusta€ Són algunes de les fragàncies incloses en un "kit" d'olfactometria que al servei fan olorar als pacients. A la unitat calibren tant la memòria "immediata" com la "forçada".

Odorants
"Nosaltres, per exemple, fem que l'usuari s'acosti al nas un odorant d'una fruita; primer li preguntem si la percep, o no; després si li resulta irritant o agradable per determinar la qualitat d'allò que olora; i finalment li plantegem si li recorda a alguna cosa -comenta la doctora Izquierdo-. Si ens diu que sí, ens ha de dir quina fruita li ve al cap; una maduixa, potser; és així com mesurem la 'memòria immediata'".

Si falla en la resposta, i no és maduixa, a la unitat li donen diverses opcions. El fan escollir entre peix, crispetes, taronja i canyella. Quan el pacient tria una aroma entre diferents possibilitats, s'estimula el que s'anomena "memòria forçosa".

Una altra de les proves diagnòstiques que realitzen al CST és una gustometria donant a tastar dolç, salat, àcid, amarg i un cinquè sabor, l'umami (és una paraula japonesa que significa "saborós" i es descriu sovint com el gust de brou o carn). "Hem de tenir en compte que l'olfacte i el sabor estan molt relacionats; en el 80% d'allò que assaborim, hi intervé l'olfacte", indica.

Rehabilitació
Tot i que pot afectar tant homes com dones, l'alteració d'aquest sentit sol presentar-se més en elles que en ells. Així ho assegura el doctor Ignacio Clemente, al capdavant de la unitat de MútuaTerrassa. "El perfil del nostre pacient majoritari és el d'una dona jove, i encara que no està del tot corroborat, sembla que en les persones que perden l'olfacte per la Covid-19, la malaltia sol cursar d'una forma generalment lleu", apunta.

L'otorrino indica, a més, que de cada 10 pacients que passen la Covid-19, 7 presenten una alteració olfactiva.

Tot i que amb algunes diferències, entre un centre sanitari i un altre existeixen força punts en comú en el procés de rehabilitació de qui té una menor capacitat de percebre olors (hipoòsmia), de qui ha perdut per complet el sentit nasal (anòsmia) o de qui sent olors que en realitat no estan presents al lloc on es troba ("al·lucinacions olfactives").

A Mútua, per a la rehabilitació, donen als pacients uns potets amb quatre olis essencials (de rosa, clau, llimona i eucaliptus). "Es tracta que olorin, matí i tarda durant uns segons aquestes quatre essències perquè vagin recuperant la memòria olfactiva. A més, a la unitat treballen amb altres vies sensorials. La vista, per començar.

"A la persona afectada li donem una fotografia, per exemple, d'un bosc, que haurà de mirar al mateix temps que olora una aroma associada a la imatge; així estimulem la capacitat perduda", assenyala.

També juguen amb el tacte. Amb sentir la pell d'una llimona a les mans i alhora veure una imatge del cítric. "D'aquesta manera l'escorça cerebral es prepara per rebre l'olor", diu el doctor Clemente.

En ple problema, però, la Laura Riera, de 22 anys, s'ho pren amb filosofia: "Viure l'experiència de només olorar aromes bones, qui sap, potser no està tan malament...".

Noticias relacionadas