La façana de l'Ajuntament de Terrassa.

Sense marge als ingressos, a la recerca de liquiditat

20.02.2021 | 04:00

La crisi sanitària, social i econòmica generada per la pandèmia de la Covid-19 deixa els ajuntaments en un escenari impossible, amb menys recursos i una demanda social creixent. El govern municipal de Terrassa treballa sobre la hipòtesi que l'evolució dels ingressos els anys vinents donarà "poc marge" per incrementar la despesa, de manera que serà necessari cercar vies alternatives per aconseguir liquiditat. "Ingressar més i millor té un topall -apunta Isaac Albert-. En el què i com gastem hi ha la clau".

L'Ajuntament de Terrassa va tancar el 2020 amb un impacte de 22 milions extraordinaris en els comptes municipals, uns diners que es van destinar íntegrament a fer front a les necessitats generades per la pandèmia. La xifra suposa gairebé un 11% del pressupost consolidat del 2020, que va ser de 260 milions d'euros. La despesa imprevista va arribar en un exercici marcat per les limitacions pressupostàries. La més important: la Regla de la Despesa, que limitava per llei el creixement de la despesa no financera i prohibia als ajuntaments disposar del superàvit municipal. Amb la irrupció de la pandèmia i l'esclat de la crisi sanitària, econòmica i social, l'Ajuntament tenia retinguts 8,6 milions d'euros.

Els anys vinents, les finances municipals continuaran sotmeses a tensions. "Els municipis anem a un col·lapse econòmic que col·lapsarà les polítiques, condicionades per inèrcies com l'assumpció de competències que no ens toquen". Es tracta d'una "motxilla que dibuixa un futur insostenible", alerta Albert.

Terrassa afronta aquest repte "sense problemes d'endeutament". Durant anys, el deute de la Societat Municipal d'Habitatge (SMH) ha estat un llast per a l'economia municipal, però, "amb els interessos baixos, avui ens costa més tenir diners al banc per garantir la tresoreria que no pas el que paguem pel deute".

El pla estratègic encarregat dirà si Habitatge Terrassa se segrega del pressupost municipal i torna a operar com a empresa pública. Incorporada al hòlding municipal, tindrà "més marge" per afrontar operacions de compra i de promoció d'habitatge públic.