Un enderroc al Raval revela secrets del segle XVII

Un enderroc al Raval revela secrets del segle XVII

18.02.2021 | 04:00

Els treballs d'enderroc al número 9 del Raval de Montserrat per fer un edifici plurifamiliar han esdevingut un pou de ciència per als arqueòlegs i els historiadors. Sota la runa de l'immoble, on hi havia una sabateria, s'amaguen dues troballes que permetran aprofundir en la investigació del fossat de la muralla medieval i, fent un salt a la història, explorar també com es van construir els primers habitatges extramurs autoritzats al segle XVI pel rei Carles I.

Els burgesos van ser els primers a comprar els terrenys fora murs i edificar habitatges per llogar, cases que al segle XVII va ocupar la immigració francesa (els "gavatxos", que van donar nom al carrer dels Gavatxons). Una d'aquestes llars s'amaga sota el número 9 del Raval.

Es tracta -comenta Antoni Moro, conservador i arqueòleg del Museu de Terrassa- del darrer habitatge extramurs que queda catalogat. Ens ha de revelar informació valuosa sobre com va evolucionar el sistema constructiu domèstic i, en particular, les tècniques dels murs tàpia".

Al solar del Raval s'hi han trobat diversos murs datats inicialment al segle XVII, un dels quals feia funció de mitgera amb la finca veïna. "Aquest paper de paret mestra ha garantit la seva supervivència a través dels segles i de les reformes", explica Moro.

L'arquitectura domèstica del segle XVII utilitzava la tècnica dels murs tàpia, parets que s'aixecaven "per blocs, amb materials de tota mena", una autèntica mina per als investigadors, comenta Júlia Miquel, l'arqueòloga d'AGER Arqueologia, contractada per la constructora.

"Els obrers de l'època agafaven terres de l'entorn, material ceràmic, arqueològic, paletes, plom, monedes, de tot per configurar els murs", apunta Moro.

Durant el treball inicial i de camp, Júlia Miquel ha fotografiat i documentat les primeres troballes de cara a la memòria científica. Amb el treball han sortit "fragments de ceràmiques, creiem que del segle XVII. Fragments d'estris de cuina com ara cassoles, i de taula, com plats. Es tracta de ceràmica basta, marró o verda, sense vidriat, cosa que les situa entorn del segle XVII".

A partir d'ara la investigació revelarà aspectes com la distribució d'espais a les llars urbanes de l'època, el sistema de soterranis, plantes baixes, pis i golfes, en alguns casos amb activitat industrial.

El treball posterior de gabinet permetrà analitzar la funcionalitat dels espais, la vida quotidiana, l'arquitectura domèstica i els petits elements identificats a la llar del Raval. En particular, una creu de fusta que els habitants van amagar a un forat del mur tàpia. "Probablement es tracta d'una relíquia, un ritual de l'època per protegir la casa", comenta Miquel.

Un espectacular cup de vi
Un estudi preliminar amb propeccions als murs va permetre registrar fa un any i mig la presència dels murs. Un cop fet l'enderroc, el treball de camp ha revelat nous secrets amagats.

Entre ells, un espectacular cup de vi anterior al segle XIX, per la seva estructura rodona i coberta de rajoles no vidriades (al segle XIX els cups es construïen quadrats i folrats de ceràmica vidriada). Júlia Miquel explica que el recipient, de 2,3 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, "s'utilitzava per trepitjar el raïm sobre llistons de fusta i fer la fermentació". Una obertura a la base mostra la sortida del vi. A d'altres habitatges de l'eix de Gavatxons també s'hi han localitzat cups de vi i, més anecdòticament, d'oli. Als segles XVI i XVII, les famílies conreaven vinyes a petites parcel·les extramurs.

A banda de la investigació sobre l'arquitectura de la llar, la descoberta permetrà als investigadors conèixer nous detalls del fossat de la muralla de Terrassa.

Per la finca número 9 del Raval discorria el fossat, que està ben documentat, des del carrer de la Unió fins al carrer del Vall, passant pel Raval, el carrer dels Gavatxons i el de l'Església. La casa del Raval enderrocada estava situada sobre el fossat, en un tram especialment interessant per als investigadors. Al Museu de Terrassa "hi tenim documentats fragments de 6 metres d'amplada i fins a 3 metres de fons, la majoria en trams llargs i rectes", apunta Moro. La peculiaritat del número 9 del Raval "és que es tracta d'un punt proper al gir del fossat cap a Gavatxons".

Les estructures rectes del fossat es construïen "amb una base plana, en forma d''u', mentre que als girs la configuració es modificava en forma de 'v', per facilitar la canalització i l'evacuació de les aigües de pluja". La proximitat del solar del Raval al gir cap a Gavatxons permetrà analitzar com preparaven els arquitectes medievals l'estructura del fossat pel canvi de rumb.

Golfes folrades de cistelleria
La casa original del número 9 del Raval era un immoble estret i curt, explica Moro. En un moment de la història per determinar, els propietaris van ampliar l'habitatge afegint cinc metres a la finca. L'objectiu era créixer cap al carrer i alinear la façana. Antoni Moro creu que la reforma podria respondre a un moment de reglamentació urbanística a la ciutat. A l'edifici, "hem trobat al soterrani una estructura d'indústria familiar, però encara no hem pogut datar si en la fase original o després de l'ampliació", comenta Moro. L'arquitecte del moment "va fer un arc de descàrrega que va permetre alliberar el soterrani de columnes i deixar un espai diàfan". L'excavació també ha documentat que al segle XIX va ocupar l'habitatge una família de cistellers. Els habitants van folrar les golfes i les columnes amb material de cistelleria.