Joaquín Baena, a l'interior del seu bar, situat al carrer d'Arenys de Mar, al barri del Pla del Bon Aire.

"No hi havia cap festa, vaig obrir el bar perquè necessito menjar"

19.01.2021 | 20:25

Joaquín Baena (50 anys) és el propietari d'un bar al carrer d'Arenys de Mar, al Pla del Bon Aire, un d'aquests bars de barri de tota la vida. Està al capdavant del negoci -el Bar Bon Aire- des de fa més d'un quart de segle al barri on va anar a viure amb 5 anys i en el qual avui dia continua, de manera que molts dels seus clients habituals també són veïns. Joaquín és víctima del coronavirus per partida doble: com a un ciutadà més que ha vist com el món ha fet un tomb cap a un camí ple d'incerteses, per una banda, i com a restaurador, sector que està patint les conseqüències de la pandèmia de manera molt greu, abocant a milers de famílies a la precarietat econòmica, per l'altra.

El restaurador diu que ell paga religiosament els impostos del seu negoci i que "menjo cada dia, com tothom". I que, és obvi, necessita generar ingressos, fer caixa. Acostumat a tenir l'establiment obert un munt d'hores al dia, ara amb les restriccions els números no li quadren. Per això va obrir aquest diumenge passat a la tarda, incomplint les restriccions horàries i sent totalment conscient d'allò que feia, perquè necessita els calés.

"Em vaig arriscar -diu- amb la mala sort que va venir la Policia Municipal", que va ser alertada per un veí, i el van enxampar amb nou clients consumint dins l'establiment. "Hi havia nou clients, habituals del bar, i en cap moment s'estava celebrant una festa, com diu la Policia Municipal. I tinc les gravacions de les càmeres de l'establiment per donar fer", assenyala Joaquín.

En aquest punt de la història, obre un parèntesi per matisar que el seu no és un bar de menús, esmorzars i tapes (les tapes a l'estiu sí, a les terrasses que habilita) i que quan realment fa caixa és en horari de tarda. Per això va obrir diumenge: "Que decidís treballar diumenge a la tarda incomplint la normativa no va ser per gust. Estava millor a casa meva veient una pel·lícula, però m'exigeixen que continuï pagant els impostos i haig de menjar cada dia". I afegeix que en el moment de ser denunciat complia, com de fet fa diàriament, amb l'aforament permès i que té la barra precintada i només les taules que permet la normativa.

"No sóc un descerebrat"
Independentment que la Policia Local l'hagi sancionat per incomplir les restriccions horàries -era totalment conscient que estava assumint un risc-, l'espina que té clavada Joaquín és que la policia hagi interpretat que s'estava celebrant una festa, acusació que nega rotundament. "He volgut donar la cara i fer pública aquesta història perquè al barri em coneix tothom i no vull que pensin que sóc un descerebrat que passa de tot. Insisteixo, al bar no hi havia cap festa. I que consti que no em queixo de la policia, que només fa la seva feina, però no hi havia cap festa. Les càmeres de l'establiment ho poden confirmar".

Segons el testimoni de Joaquín, tot va ser una "confusió" provocada per "la mala sort". Explica el propietari del Bar Bon Aire que al seu local no acostuma a posar la tele -només al matí per escoltar les notícies- i que en canvi sol tenir música. Aquest passat diumenge a la tarda, la música sonava al bar de Joaquín, com és habitual, i un dels nou clients que hi havia dins, que "anava una mica content" després de consumir alcohol, precisa el propietari de l'establiment, es va posar a ballar. "Vaja, més que a ballar, a fer el pallasso", concreta. "I al moment se li va unir el seu acompanyant", afegeix. Només mig minut després, segons sempre la seva versió, va arribar la policia, es va trobar el percal i va deduir que s'estava celebrant una festa. "Entenc que la policia cregués que s'estava celebrant una festa, però no ho era", reitera.

"No em sento responsable d'ajudar a expandir el virus per haver permès l'accés de clients dins del bar diumenge passat a la tarda", afirma Joaquín contundent. I afegeix irònic que "segons l'administració, el virus té unes hores que actua més que unes altres i a més no és amic dels mitjans de transport, que van plens de gent, ni tampoc del mercat ambulant dels dimecres, encara que estigui ple de gent d'alt risc per l'edat. Sembla que l'hostaleria és l'objectiu del virus".

Joaquín, en tràmits de separació, revela que, a més de pagar els impostos del seu negoci, també ha de fer front a un lloguer, una hipoteca, les despeses dels seus dos fills... i que, és clar, la butxaca no li arriba obrint tan poques hores al dia i en horaris que al negoci no li són rendibles. "Si tinguéssim ajudes suficients per part de l'administració, podria permetre'm tancar el bar, però no és el cas", es queixa, posant veu a una reivindicació que segurament està en boca de moltíssims dels afectats d'un sector, el de la restauració, quasi ferit de mort.