La ruta dels sense llar
Reportatge

La ruta dels sense llar

15.01.2021 | 20:46

Dimecres, a la nit més freda de l'hivern, dos dispositius de la MOVE (Medi Obert Voluntari d'Emergència) de Creu Roja surten de l'Andana, el servei municipal d'acollida de persones sense sostre, a pentinar la ciutat. L'objectiu, detectar gent dormint al ras i oferir-los mantes, brou calent i els serveis dels albergs.

Acompanyem a l'Ester Castro, la Mari Díaz i el Sergi Martínez a la ruta d'un dels equips i comencem per un cas "segur". És el Zoubir, un jove d'origen magrebí que fa mesos que dorm al cotxe, cada cop en una situació més deteriorada i amb la negativa rotunda d'anar a l'Andana.

A les 9 de la nit arribem al carrer Navas de Tolosa, al barri del Segle XX. A pocs metres de la plaça i del Casal de Barri, el Zoubir dormita al seient del darrere d'un vehicle atrotinat, amb les finestres tapades amb cartons i trossos de roba.

Amb molta delicadesa, l'equip de Creu Roja el crida pel seu nom i el noi obre la porta. "Com estàs?", li pregunten. El Zoui respon amb monosíl·labs. Està ennuvolat, potser col·locat. "Vols una mica de brou calent?", li ofereixen.

Al carrer el termòmetre frega els 2 graus i Zoubir, engarrotat pel fred, treu la mà per la porta per agafar el got. És l'únic gest de resposta als professionals de Creu Roja, que un cop més intenten convèncer-lo de què estarà molt millor a l'alberg que al carrer, a un vehicle vell, brut i sense calefacció.

"No vol de cap manera", comenta l'Ester. "Ho hem intentat de totes formes, però es nega i hem de respectar la seva voluntat". El Zoubir té una patologia mental diagnosticada i en aquest moment "fa un consum intensiu. Probablement aquesta és la raó per la qual no vol dormir a l'Andana".

A l'alberg el consum d'estupefaents està estrictament prohibit. El Zoubir ho sap molt bé perquè va ser usuari de l'Andana temps enrere. De cop i volta va desaparèixer i "ara està molt pitjor. Veiem com es va deteriorant".

A banda del brou calent, l'equip de Creu Roja li entrega una manta que sí accepta. El jove sobreviu amb el menjar que li porten els veïns de la zona, els mateixos que truquen reiteradament a Creu Roja per recordar que continua allà, sol al cotxe, envoltat de brutícia.

La llei empara el dret de les persones que dormen al carrer a negar-se a anar als albergs. "Així és, però aquesta situació de negativa no es dóna a Terrassa en la mateixa dimensió que a les grans ciutats", comenta Sergi Martínez. L'estereotip de l'indigent d'edat avançada i barba blanca, que vol estar al carrer i rebutja les ajudes no hi és a Terrassa".

A la ciutat els perfils de les persones que dormen al carrer són diversos i el rebuig a l'ajuda respon, en la majoria dels casos, a la resistència a acceptar les normes que comporta estar a l'Andana.

El Toni no hi és
Zoubir és una de les tres persones que dormen aquests dies al carrer per voluntat pròpia a Terrassa. Normalment ho fan entre 5 i 10 homes, però els esforços del Servei d'Atenció Immediata de Serveis Socials i de la MOVE de Creu Roja durant els dies de fred, han aconseguit que la majoria dels sense llar hagin acceptat menjar i dormir calent.

L'equip de Creu Roja surt al carrer tots els dimecres i sempre que hi ha una emergència. Aquesta setmana, la ruta d'un dels equips inclou dos indigents identificats i localitzats, i sis avisos més de persones que suposadament dormen a furgonetes, caixers i barraques improvisades. Després d'una hora de recerca intensiva, però, ni rastre de cap d'ells.

"Els veïns ens truquen perquè han vist algú deambulant o dormint amb uns cartons al barri, o a l'interior d'un vehicle, però sovint quan arribem no hi són - comenta Mari Díaz-. Moltes vegades perquè ja han marxat, però sovint també perquè amb l'arribada del fred han decidit venir a l'alberg".

Dimecres els avisos van arribar del sector de Guadalhorce, on suposadament un home dormia a una furgoneta; també de Xúquer, on s'havia detectat una altra furgoneta blanca amb algú dormint a dins. Després de recórrer tots els carrers, res. "A vegades no els trobem, però de seguida detectem si hi ha indicis. Una manta, uns cartons, restes de menjar ens donen la pista que hi han sigut i potser hi tornaran".

Als voltants del Mercadona del carrer Galileu no es va trobar cap prova d'algú dormint al ras, com havien informat els veïns. Tampoc al garatges del carrer Severo Ochoa (Ca N'Aurell), ni al caixer del BBVA de la Rambla amb Pare Llaurador.

A la plaça de Ricard Camí, però, una manta a sobre d'un banc prova que algú dorm al caixer o als voltants de la seu central del BBVA. Els veïns parlen de dues persones, però la nit de dimecres no hi ha ningú. Els skaters de la plaça, però, confirmen que "hi ha un home que sol estar per aquí. L'hem vist aquests dies, però avui no".

La ruta acava als voltants de l'Escola França. En un dels carrers propers hi viu el Toni, un jove que ha convertit un Nissan Almera en la seva llar. "A diferència d'altres persones sense llar -explica l'Ester-, el Toni té el cotxe endreçat i net". Es desplaça per la ciutat la bicicleta i quan arriben la té lligada amb una cadena a la llanta d'una roda.

El Toni tampoc no hi és, però està clar que continua vivint al ras aquests dies de fred. A la safata de darrere del cotxe té arrenglerats els tuppers dels darrers àpats.

Sense xarxa social
En el tram final de la ruta els membres de la MOVE expliquen que cada persona sense llar té un perfil, però tots acaben al carrer "perquè notenen xarxa de suport o l'han cremat" per problemes d'alcoholisme, drogaddicció o salut mental.

"Cada any en veiem més", explica el Sergi. Des de 2004, data en què va començar a Creu Roja com a voluntari, "la xifra de persones sense llar ha anat augmentant i també el dispositiu d'acollida. Quan vam obrir l'Andana amb 40 places ens va semblar desmesurat i avui estan plenes".

El servei no atreu persones sense sostre d'altres municipis. "Aquest és un mantra que no respon a la realitat. Ningú vol anar a l'alberg, hi acabes entrant com a darrer recurs". Gairebé no hi ha captaires de pas a la ciutat, comenta el Sergi, on "el 90 per cent de les persones que atenem estan empadronades".

L'equip de la MOVE vol que es conegui la seva tasca sense estereotips bonistes. "La gent creu que som 'guais', que els sense llar ens estan superagraïts, però no és veritat. Ningú vol estar a un alberg", diuen. La imatge bucòlica del treball social no respon a la veritat, insisteixen, perquè "en realitat, la gent que està al carrer no vol que la molestis".