Un fragment d'una casa de nines dissenyada per Josep Rigol que s'exposa a la Casa Alegre.

Cases de nines amb segell local

08.01.2021 | 20:28

Els centenars de joguines del Museu de Terrassa estan als magatzems, però des de fa poc més de cinc anys tenim la possibilitat d'apropar-nos a elles a través de l'exposició permanent "Les botigues del nostre record" que hi ha al carrer de la Font Vella, 33, a la Casa Alegre de Sagrera, i que havia ocupat el comerç Argemí Culell. La planta baixa d'aquesta finca està dedicada a jocs i joguines antigues. La col·lecció es pot veure des del carrer estant i es renova periòdicament per donar visibilitat al fons lúdic que té la institució a casa nostra.

L'espai expositiu, que es va inaugurar el maig de 2015, entorn de la Fira Modernista, comprèn dos aparadors. Un d'ells, el de la dreta, mostra un fragment d'una de les cases de nines que va crear i fabricar l'artista local Josep Rigol i Fornaguera (Terrassa, 1897-1986). L'objecte escollit forma part d'una col·lecció de cases de nines de gran format a escala 1/10 seriades i datades que el pintor i mestre va fer a la dècada dels anys cinquanta del segle XX i que el patrimoni local en preserva dues.

El museu va indagar el seu dia sobre aquesta joguina amb ADN terrassenc. Explica que el pintor va crear a Montbrió del Camp, on tenia amistats, un petit negoci de fabricació de cases de nines, que va batejar amb les sigles F.U.C. Per a la iniciativa, comptà amb l'advocat Francesc Figuerola i Ferrer i la seva esposa Maria Bassedes Vidiella, de Barcelona i propietaris de la finca tarragonina, coneguda com L'Horta Florida. Es va crear un patronat per gestionar l'empresa, que tenia les oficines a la Via Laietana de Barcelona. Maria Bassedes, la muller de Figuerola, es va encarregar de la part financera. El negoci va comptar també amb els germans Pedrola, fusters i alhora els masovers de la família de l'advocat.

Estil neoclàssic
Totes les cases de nines ideades seguien el mateix patró: estil neoclàssic amb grans façanes que alhora servien d'obertura a la caseta i vidrieres de vitralls. Rigol i Fornaguera assumia també tot el disseny d'interiors; des de la decoració fins al parament de la llar i els complements tèxtils. L'exposada a "Les botigues del nostre record" a la Font Vella n'és un exemple. És un fragment de casa de nines amb planta baixa i un primer pis. La planta baixa està decorada com un menjador i el primer pis recorda una saleta i hi ha un nen amb pijama.

La joguina, de factura artesanal, tenia l'objectiu de ser instructiva i no amagava que volia ser una eina per assajar a ser mestressa de casa tal com deia l'anunci: "aspira a prender en las niñas la llama de las tradicionales virtudes de nuestras mujeres". Es podia adquirir per parts que anaven encaixant, però així i tot, l'empresa no va ser rendible i va tancar portes. A banda de la comercialització, els socis van exposar les seves cases de nines a la primera Fira de Mostres del Passeig de Gràcia de Barcelona i van aconseguir que moltes fossin exportades a Amèrica del Sud,

Estirant el fil, se sap també que la família Figuerola-Bassedes va construir en la finca de Montbrió del Camp una residència de descans que, actualment, és l'Hotel-Balneari Termes Montbrió. La promotora va ser Maria Bassedes i l'hereva, Maria Assumpte Figuerola, la filla del matrimoni. Precisament, la família barcelonina va confiar al seu bon amic Rigol i Fornaguera la direcció artística i l'execució de les obres. L'artista local es va encarregar de tot, incloent-hi els esgrafiats que decoren els exteriors dels edificis del que és avui el complex hoteler termal del Baix Camp rehabilitat i reformat. El treball decoratiu que l'artista local va desenvolupar al balneari és considerat com una de les seves grans obres.

Betty Boop, una icona
El segon aparador exposa joguines diverses. Hi ha una fireta de cuina, mobles en miniatura de casa de nines, nines i ninots de tipologia i època diferents (ànec Donald, Popeye, una nina bussejadora, una nina de color que popularment en deiem "la negrita"...), entre les quals destaca la popular Betty Boop, el personatge de ficció de dibuixos animats que va aparèixer a la sèrie Talkartoon durant els anys 20 i 30 del segle passat i que es va esdevenir una icona.

Creada per Max Fleischer i Grim Natwick , la Betty es va fer famosa per ser el primer personatge animat que representa una dona femenina i sexual, en portar un vestit curt i una lligacama. Els seus creadors, a més, la van dotar d'un pit prominent i generós escot. La nina va debutar a la pantalla un 9 d'agost de 1930 i la seva figura estava inspirada en l'actriu americana Helen Kane. En el primer disseny es va considerar que tenia un aspecte lleig i es va fer un redisseny posterior per embellir-la.

Si ens acostem a l'aparador, també hi veurem rètols evocatius de marques i botigues locals desaparegudes, com els de l'antiga Casa Sans i Lanas Torredemer.

Bibliografia consultada: "Memòria excavacions d'urgència a Mossèn Homs" del departament de Cultura de la Generalitat/ Butlletí informatiu Merlet, número 35 i catàlegs "Les botigues del nostre record" i "Josep Rigol i Fornaguera, l'home, l'artista i mestre" del Museu de Terrassa /Història del Balneari Termes Montbrió del Camp a la pàgina web de l'hotel citat/ Agraïments: Domènec Ferran, Antonio Moro, Mia Pérez, Gemma Ramos i Rafel Comes.