Imatge d'un acte ecumènic organitzat pel Consell Interreligiós de Terrassa l'any 2018.

Deu anys de convivència entre religions a Terrassa 

13.10.2020 | 20:25

Es volien apropar, es volien conèixer. Per pregar junts, per buscar junts solucions. El Consell Interreligiós de Terrassa celebra enguany el seu 10è aniversari. Es va constituir un 14 d'octubre de l'any 2010 mitjançant la signatura d'un conveni on estaven representades les principals entitats religioses presents a Terrassa: l'Arxiprestat de Terrassa (Església Catòlica), la Comunitat Bahá'í, la Comunitat Musulmana de Terrassa i les Esglésies Evangèliques de Terrassa. L'Ajuntament actuà com a fedatari. No hi haurà celebració de la dècada en cap acte, però el consell ha publicat un llibre per a l'ocasió.

Deu anys després, el consell recorda que la voluntat de crear aquesta entitat ecumènica "va ser iniciativa de cadascuna de les confessions, per ajudar en la cohesió de la societat". Volien fer un pas més "en el coneixement de les altres tradicions religioses" i mantenir "una relació de respecte i fraternitat entre les confessions religioses de la ciutat". Calia "evitar situacions de risc entre aquestes, resolent els possibles conflictes de convivència amb la màxima cordialitat". I calia "donar resposta contrastada i consensuada a aquelles situacions i/o informacions publicades als mitjans de comunicació, relatives a l'àmbit de la religió i a la convivència entre els membres de les diferents confessions i grups religiosos i col·laborar amb les autoritats per mantenir la pau social". La llista de membres es va ampliar. L'any 2015 s'incorporà al consell l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, els mormons.

A causa de la pandemia del Covid-19. no ha estat possible fer un acte públic per la commemoració. No hi haurà cap acte, però sí un recordatori especial: "Amb la il·lusió de la feina feta i de la que encara ens queda per fer, que és molta, hem fet un recull en un llibre, '10 d'anys d'harmonia', de les activitats més emblemàtiques que hem realitzat. Volem compartir-lo amb tots aquells que ens han acompanyat en aquest camí", comunica el consell. El llibre ha estat prologat per Enric Vendrell, que va ser Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat entre el juny del 2013 i el juny del 2018. "El Consell Interreligiós de Terrassa és el resultat d'una recerca mútua. Podríem dir que ens hembuscat i ens hem trobat. Quan ens hem trobat hem decidit acollir-nos fraternalment des del reconeixement d'una igualtat radical en dignitat, i en marc polític de llibertat democràtica". Amb aquests paraules acaba el llibre editat per les confessions agrupades. És una obra de vuitanta pàgines que repassa les fites més rellevants d'aquesta dècada de trobades i ecumenisme local.

Setmana mundial
El volum repassa exposicions, les jornades de portes obertes, les rutes amb parades als temples diversos i altres activitats, moltes celebrades als mesos de febrer. L'any 2010, l'Organització de les Nacions Unides va establir la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional "per facilitar la relació amistosa de les diverses religions en l'àmbit mundial i en l'àmbit local".

Des del 2013, el consell organitza un acte el primer dissabte de febrer amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat. El llibre recorda els antecedentes que van fer possible la constitució d'aquest exemple ecumènic a nivel terrassenc. Recorda la tradició "de bones relacions entre catòlics i protestants" tant a Terrassa com als pobles del voltant i dedica unes paraules al prevere catòlic Lluís Bonet, el pastor evangèlic David Muniesa i el laic catòlic Màrius Heras. Els tres van ser "el pal de paller d'una relació ecumènica progressivament més i més fraternal".

Hi havia també "una relació de cortesia empàtica amb la Comunitat Bahá'í, per definició oberta a una relació amistosa amb totes les religions". Però la relació amb les altres confessions religioses era de "pura coexistència pacífica". La presència musulmana a Terrassa va augmentar de manera significativa el darrer decenni del segle passat i la nova situació "obligava a modificar la manera de relacionar-se de les religions", destaca el consell. I van esclatar els aldarulls de Ca n'Anglada l'any 1999. Es va accentuar "la necessitat d'arribar a una major relació per al bé dels membres de cada confessió i per al conjunt de la ciutadania".

Corria desembre del 2008. Un vespre, la comunitat musulmana organitzada de Terrassa va convidar el rector de la parròquia del seu territori, Sant Cristòfor, a compartir l'Iftar, l'àpat de trencament del dejuni el dies del Ramadà. "Aquest gest va ser un senyal definitiu de la voluntat de la Comunitat Musulmana, del seu desig de relacionar-se amb les altres religions de la ciutat. Immediatament el fet es va posar en coneixement de les comunitats protestant i Bahá'í, que ja mantenien relacions amistoses des de feia anys", rememora el consell. Es va proposar la creació de l'entitat interreligiosa i s'informà l'Ajuntament, que va valorar el projecte i va oferir assessorament jurídic.

Signatura
El 14 d'octubre del 2010 es va celebrar a la Masia Freixa la signatura del conveni per a la constitució. Els signants, segons el Consistori, pretenien "aportar el seu gra de sorra a la cohesió social, facilitar la tasca de l'administració en el seu projecte de manteniment de la pau social", al mateix temps que s'obria la porta "a la col·laboració entre les diferents confessions, tant per conèixer-se com per treballar plegats".

Van arribar les exposicions, les visites, les reunions i les declaracions conjuntes. Com la de condemna de l'atemptat a Alexandria el 8 de gener del 2011, o la d'expressió de disgust pel programa "francament ofensiu" del Carnestoltes del 2011, o aquella carta oberta a la ciutadania publicada per reaccionar contra una campanya xenòfoba d'un grup polític.

A l'agost del 2014 el consell va emetre un comunicat contra "la violència exercida en nom de Déu"i al gener del 2015 l'atemptat islamista a la seu de la revista Charlie Hebdo, a França, va ser motiu d'un manifest similar. Per suposat, l'entitat va expressar la seva condemna "per l'execrable atemptat" del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i, hores després, Cambrils. "Estem convençuts que una societat pacífica, integrada, diversa i feliç és possible i treballem compromesament per a anar-la construint", deia.

Noticias relacionadas