L'home que va buscar sicaris per internet

L'home que va buscar sicaris per internet

25.09.2020 | 21:13

Si vostè vol adquirir un producte qualsevol o contactar amb un professional, és molt probable que acudeixi a la xarxa i busqui amb un clic un possible venedor de l'article desitjat, o un servei. El que sembla inversemblant és que algú amb intenció de matar a algú, presumptament, o de donar-li un esglai dels grans, faci ús d'internet i entri en una pàgina d'anuncis per a procurar-se un sicari. Però, per inversemblant que sembli, ocorre. Ha ocorregut a Terrassa fa molt poc, a tenor del que figura en el procés obert a tres persones per un delicte de conspiració d'assassinat. El Cuerpo Nacional de Policía ha detingut a tres individus: el presumpte instigador de la conspiració i dos col·laboradors. El primer ha ingressat a la presó.

Segons ha transcendit, el 4 d'agost van arribar a agents de la Comisaría de Terrassa les informacions sobre el suposat delicte: dos homes d'origen sud-americà es van reunir amb un altre amb la intenció que aquest (presumptament) busqués en el món de l'hampa a l'homicida. Tres dies després, el Cuerpo Nacional de Policía va sol·licitar a un jutjat de Terrassa les intervencions telefòniques pertinents i l'autorització per a col·locar una balisa, un aparell de geolocalització, en un cotxe.

El 15 de setembre, els tres imputats van ser detinguts. L'endemà van passar a disposició judicial. El presumpte instigador de tot, un empresari, va ser enviat a la presó. Els altres dos són al carrer, en llibertat amb càrrecs. Estan imputats per un delicte de conspiració d'assassinat. A l'empresari se li atribueix aquest delicte i un altre d'assassinat en grau de temptativa.

Pel que sembla, la malvolença que va degenerar en l'intent de crim va néixer de desavinences entre socis d'una mateixa empresa. El principal acusat i la víctima estaven al capdavant d'una companyia de transport, situada en una població de l'àrea metropolitana de Barcelona, però un d'ells va marxar de la firma i va obrir una altra empresa amb seu molt pròxima a la primera. La separació societària es va produir fa poc més de dos anys. De socis van passar a ser competidors.

L'empresari que havia fundat la seva companyia pròpia no va trigar a rebre denúncies d'hisenda, avisos de suposades irregularitats administratives i fins i tot ràfegues d'atacs informàtics. El seu exsoci li va posar una demanda civil en reclamació del nom comercial. La situació es va complicar en gran manera quan algú va contactar amb el destinatari d'aquella campanya d'assetjament i li va etzibar un avís: o tal dia tancava l'establiment o el liquidaven. A ell i al seu germà, que l'ajudava en la indústria. L'interlocutor assegurava que havia rebut diners per matar-lo. Es van veure. El pinxo era obès, amb accent gallec, i amb aspecte desendreçat.

Ell, el destinatari de les amenaces, no va tancar el local i el pinxo va tornar a contactar amb ell per reiterar-li l'amenaça: cobrava per fer allò, per advertir, i havia de tancar el quiosquet per les bones o per les dolentes. Per augmentar la intimidació li va comentar dades personals que ningú més que ell havia de conèixer. L'antic PIN de la seva targeta, per exemple. Tanca, encara que sigui tal dia i després tornes a obrir, perquè ell vegi que has tancat i jo cobri, no vull matar-vos.

Però ell no va tancar el negoci.

Aquella fase d'amenaces clares va passar, però l'instigador no va desistir de la seva obstinació, segons s'infereix de les indagacions.

L'acusació afirma que l'empresari va persistir en el seu objectiu delictiu i va iniciar una trama de conspiració amb els altres dos, un d'ells un nebot seu, per matar a la víctima. Segons fonts properes al cas, es considera que els tres van elaborar un pla per al crim mitjançant un encàrrec a sicaris a canvi de diners.

Conspiració
No era una proposició, sinó una conspiració clara per assassinar la víctima, manté, segons sembla, la fiscal. L'inductor tenia motius personals. Els altres dos, monetaris. Va existir, per a l'acusació, una confabulació inequívoca de matar i els dos col·laboradors van acceptar l'encàrrec d'eliminar la víctima a canvi de diners.

El 14 d'agost, a la una del migdia, l'empresari i el seu nebot reconeixen en una conversa telefònica "punxada" una reunió que havien mantingut amb el tercer home, encara que després, en el Jutjat, van assegurar que l'entrevista era per a la compra d'un pis. Però l'acusació afirma que, en la conversa intervinguda, l'oncle té presses per tancar ja el tema i el seu nebot li diu: "Si no, haurem de pagar-li la mala hora nosaltres", una expressió de la qual després no recordava res, ni li va saber donar explicació raonable.

El 18 d'agost, en una altra trucada, es parla de "la competència i del fill de puta aquest" i el presumpte instigador explica que un amic seu s'havia fet passar per guàrdia civil per a sostreure-li informació a la víctima, i així va saber que aquell home estava sofrint un assetjament informàtic. El mateix assetjat va reconèixer que mesos enrere un suposat policia li va fer una trucada telefònica i que ell va confiar en l'interlocutor i li va explicar el seu calvari informàtic.

Podien donar per mort "a aquest fill de puta", va dir el principal acusat en aquesta mateixa conversa telefònica. Això consta a la causa, indiquen fonts properes al cas. "Li pagaré un passatge a Montserrat perquè vagi a plorar-li a la verge negra", va dir també, segons es dedueix de les indagacions.

El 20 d'agost, el tercer home, també sud-americà, va parlar amb un altre tipus i aquest li va assegurar que tenia a dos sicaris amb moto. Però l'empresari desconfiava. El seu nebot i l'amic d'aquest van parlar de la manera de convèncer-lo perquè acceptés la seva oferta de diners. Li ho repartirien: 25 en total, 5 per a tu, 5 per a mi i 15 "per als xavals". L'oncle, no obstant això, volia baixar el preu. "Dóna'm la pasta a mi i jo ho faig", va arribar a dir, presumptament, el nebot en una arrencada de abrivament.

S'acusa els tres de tres de reunir-se amb un quart home que, aquest sí, podia executar l'acció planejada. Però passaven els dies i la trama no s'accelerava. En realitat, havien passat mesos des del començament del complot. Un acte judicial, afirmen les mateixes fonts, dictamina que el principal investigat va començar les seves gestions al novembre del 2019. Va contactar suposadament amb un individu (se suposa que el gallec) al qual va donar informació de la víctima i del seu germà i li va lliurar uns 5.600 euros per a l'assassinat. Però després d'un intercanvi de trucades i missatges, l'encàrrec es va malmetre. Sí que va haver-hi vigilàncies i visites a l'establiment. L'empresari va exigir al seu contacte la devolució de la pasta, però l'altre s'hi va negar. Va perdre aquells diners.

Consulta per internet
I el següent pas va ser la consulta per internet. Consta en les diligències: el 8 d'agost, l'imputat va buscar en una coneguda pàgina web d'anuncis. Va buscar sicaris per internet. I va rebre una resposta des de Múrcia. Va viatjar a aquesta regió dies després, però tampoc aquesta via va fructificar.

Amb el "mateix ànim criminal", diu l'acte judicial, l'investigat va encarregar el crim al seu nebot i l'amic d'aquest. Segons s'inclou en el procediment, ells van acceptar el repte i es van reunir diverses vegades. La xifra oferta era de 25.000 euros i l'amic del nebot, el tercer home, buscaria altres persones per a l'execució del cop.

El 16 de setembre, el magistrat del jutjat d'instrucció número 2 de Terrassa va enviar l'empresari a presó. Va determinar que hi havia indicis racionals de criminalitat i en el seu cas concorrien el risc de fuga i el de reiteració delictiva, perquè es coneixien indicis que l'imputat havia encarregat la mort del seu exsoci "fins a tres vegades". De quedar en libertat, podia porfidiejar en la seva intenció i les víctimes estaven en perill. Per al magistrat, el detingut havia d'anar a presó també pel risc d' ocultació o destrucció de proves del cas.

La investigació està en els seus inicis. Els altres dos investigats, el nebot i el seu amic, es troben en situació de llibertat provisional, sense passaports i amb l'obligació de comparèixer cada quinze dies en el Jutjat i amb la prohibició d'acostar-se a menys de mil metres de la víctima i de comunicar-se amb aquest home. Amb la persona a la qual suposadament volien eliminar per mitjà d'uns sicaris.