La Dafne i la Bella, abans de sortir de casa. Últim repàs perquè no falti res.

"Amb respecte, no amb por"

14.09.2020 | 21:01

A casa de la Dafne, ahir va ser un dia de tornada al cole aliè a l'ansietat, l'estrès i el neguit que ha marcat el retorn a les aules. El despertador va sonar a les 7.30 del matí i a les 8, la Dafne (10 anys) i les seves dues germanes petites, la Bella (4 anys) i la Lehya (2 anys), ja esmorzaven vestides, pentinades i amb un somriure d'orella a orella. "La gran i la petita estan desitjant tornar a classe -explicava la mare, Tamara González-. La Bella no ho porta tan bé, però de seguida que es retrobi amb els companys estarà contenta. Des del maig que pregunta quan s'anirà el virus".

La parella, ella mosso d'esquadra i ell policia local, ha ajustat horaris per poder atendre les nenes en cas de confinament. "Ell podrà estar amb les nenes al matí i jo he reduït jornada per poder donar el relleu a la tarda. Perdent 400 euros de nòmina, és clar". En el seu cas, els avis "són joves i si cal, poden col·laborar, però hi ha moltes famílies que no tenen manera d'afrontar una tornada dels nens a casa", comenta la Tamara.

alumnes de salesians

Les tres germanes són alumnes de l'Escola Salesians de Terrassa, on cursen P3, P4 i 6è de Primària.

Pocs minuts abans de tornar a classe, mentre es pren un vol de llet amb cereals, la Dafne explica que va al cole "tranquil·la, amb respecte, però no amb por". A casa s'ha parlat del coronavirus amb normalitat i, lluny de veure l'aula com un entorn de risc, la nena creu que després de tres mesos de confinament i tres més de vacances "ja era hora de tornar a cole". La Dafne està convençuda que "hi haurà contagis" perquè "al cole estem tots els grups separats, però al carrer no i jo estaré amb una germana de P3 i una de P4. De tota manera, no ens hi ha de passar res".

L'alumna està contenta d'haver posat fi a les classes en línia. Treu bones notes perquè "ho agafo tot de seguida i estudiant una mica en tinc prou. Però el curs passat, amb trenta alumnes en una mateixa trucada és molt més difícil".

A les 8.30 hores, un cop esmorzades, tot són corredisses per penjar-se la motxilla, agafar la bossa del berenar i col·locar-se la mascareta. Només la gran, les petites no tenen 6 anys i per elles no és obligatori. La Dafne creu que "potser ens atabalarà una mica a classe, però si podem evitar algun contagi...".

A punt de pujar al cotxe per anar al cole, la petita Lehya fa posturetes davant la fotògrafa i la Bella repassa amb la seva germana gran que no falti res. Les dues tenen 15 minuts, de 8.45 hores a 9 hores, per entrar per la porta principal de Salesians. La petita entra les 10 hores.

L'escola, que és d'una línia, ha organitzat fluxos d'alumnes esglaonats i ha habilitat tres portes d'entrada i de sortida pels diferents cicles. El protocol de seguretat marca rentat de mans a l'entrar i sortir de classe i grups separats al pati.

"la gran sort és que estem aquí"

A les 9, al pati dels Salesians tot són somriures i gestos de complicitat. Ni petons, ni abraçades. Abans d'entrar a classe, breu trobada amb el tutor, que acarona l'alumnat amb paraules, repassa els protocols de seguretat i llença la frase del dia: "Serà un curs diferent, però la gran sort és que estem aquí... Ara no podem, però segur que més endavant ens abraçarem amb molta força".

Poc després, la Dafne entra a classe amb els companys i amb un únic neguit: "Què passa amb els aniversaris? Ens haurien de deixar fer festes de quatre amigues. Amb mascareta, gel i rentant la roba si cal. A classe som molts més!".