Hem corregut massa en la desescalada?

Hem corregut massa en la desescalada?

13.08.2020 | 12:51

En què hem fallat en la gestió de la pandèmia? En què hem encertat? La comunitat científica i investigadora té clar que només una avaluació independent podrà determinar-ho, tot i que ja avança que part del que està passant és fruit de l'"ànsia" de córrer en la desescalada.

Dies després que una vintena d'investigadors i científics demanessin en una carta publicada a "The Lancet" que un grup d'experts nacionals i internacionals fes aquesta avaluació independent, Efe ha parlat amb tres dels impulsors, la barcelonina Helena Legido-Quigley, el gallec Alberto García-Basteiro i el mallorquí Joan Carles March, per conèixer la seva visió de la situació.

Els investigadors apunten a una sèrie de possibles explicacions de per què Espanya és i segueix sent un dels països més castigats per la Covid-19: una reacció tardana a la pandèmia, les retallades en sanitat i investigació els últims anys i la manca d'equips de protecció dels sanitaris. questes i altres raons van evidenciar que Espanya no estava preparada per fer front a una crisi d'aquestes característiques i ara han fet que el nostre país "s'hagi tornat el mirall del món", perquè tots estan mirant la seva reacció a l'increment dels contagis diaris, segons Legido-Quigley. El que ha passat, segons el seu parer, és la combinació d'un dels confinaments "més estrictes del món" amb "una obertura bastant ràpida".

"Hi ha dues coses molt bones que ha fet Espanya: el confinament, aquí el Govern va ser molt valent i va resultar una de les millors mesures que podia haver fet, i el pla de desescalada, que estava molt ben dissenyat, però l'error va ser la seva implementació", apunta. En aquest sentit, sosté que l'Executiu va fallar en permetre a les autonomies avançar de fase quan no estaven preparades: "Aquí és on el Govern havia de dir a les comunitats que, si no tenien el sistema de rastreig, no passaven", postil·la. March és de la mateixa opinió: "Jo deia, 'Més val arribar bé que aviat', hi havia massa ànsia i totes les comunitats volien estar massa aviat en la següent fase. Arribar abans d'hora ha portat que en certa forma estigui passant el que està passant", emfatitza.

La manca de coordinació entre les diferents administracions podria ser un altre dels factors que expliquin per què el virus s'ha estès amb més virulència pel país, segons aquests investigadors. García-Basteiro manté que la gestió local és "per a moltes coses positiva", però han quedat en evidència "problemes de coordinació en el flux d'informació". I és que "no pot ser que la informació sigui diferent segons a qui li preguntis o que a escala central no tingui la mateixa informació que autonòmicament, que les competències de vegades no acabin d'estar clares o que hagi buits legals de com gestionar o com prendre certes mesures".

En el mateix sentit es pronuncia March: "No pot ser que una comunitat et digui que facis servir la mascareta a la platja i altres que ni tan sols al passeig marítim". A més, pensa que, si un terç dels brots està lligat a la nit, "cal posar mesures globals, no que en unes es tanqui a la 1 i en altres a les 3"; per això, demana més coordinació i "contundència". "Crec que això fa necessàries postures comunes", assevera.

Una de les solucions que proposa March és la creació d'una agència nacional de salut pública, "que treballi en xarxa" amb les comunitats, que permeti mesures comunes i que "d'alguna manera tingui en l'àmbit de la salut pública un comandament únic que permeti treballar d'una manera coordinada en tots els processos".