Cella Vinària de Vallmora.

Maresme, territori iberorromà

06.08.2020 | 04:00

Tarraco, Barcino o Iluro van ser algunes de les ciutats més rellevants de la Catalunya romana, però us sona si us parlem de Ilturo, Vila Primiliano o Vila Taliano? Són els noms romans del que avui coneixem com a Cabrera de Mar, Premià de Dalt i Teià i que formaven part de l'àrea catalana que els romans van anomenar Laietània. Ens proposem descobrir aquest estiu els jaciments romans més importants d'aquests municipis de la comarca del Maresme.

Cella Vinària de Vallmora.
Va ser un important centre de producció de vi entre els segles I aC i V dC on s'hi han documentat les premses més grans de tot Europa, amb unes bigues de 9 metres de llargària i 3.000 quilos de pes que s'han reconstruït perquè el visitant es pugui fer una idea de les seves dimensions. Té una particularitat: no s'han trobat restes de cap vila romana a prop i, per tant, el converteix en un centre de producció aïllat, un fet poc usual. La visita al jaciment es pot fer per lliure i està molt ben senyalitzada amb plafons informatius que situen els torcularia (sales de premsat), els laci (dipòsits de most) i les dolia (tines de ceràmica semisoterrades per a la fermentació i la conservació del vi).

Ca l'Arnau
Només sortir de Can Benet, a Cabrera, pujant per la riera, trobareu dos miradors que us permetran fer-vos una idea del que s'hi amaga. Primer, les termes de Ca l'Arnau, les termes romanes documentades més antigues de la península ibèrica, sobre el 140 aC. Van ser unes termes públiques on es poden veure les diferents sales (tepidarium i caldarium) i els forns que servien per escalfar l'aigua. Seguint riera amunt, hi trobareu els forns de ca l'Arnau, on es produïen àmfores per transportar vi. Es diu que la Laietània era coneguda com els jardins de Dionís, déu del vi, per la gran quantitat de vinyes que hi havia.

El plat d'Ulisses
Es creu que a Premià de Mar hi havia diverses viles romanes i tot i que no n'hi ha cap d'excavada, les restes més significatives s'han trobat al voltant de l'ermita de Santa Anna. El museu de Premià té una explicació de les troballes que es van fer a la Cadira del Bisbe, un jaciment iber. Si hi ha una peça singular és el plat d'Ulisses. Es tracta d'una peça única, ja que només se n'han trobat dues més de similars: una a Grècia i l'altra a Alemanya. És un plat de ceràmica de terra sigil·lada africana provinent de Thysdrus (ciutat romana actualment pertanyent a d'El Djem, Tuníssia) amb dos passatges de l'Odissea. Al plat es pot veure una escena de Escila, on Ulisses és lligat al pal del vaixell per poder escoltar el cant de les sirenes sense embogir. L'altra escena fa referència al palau de Circe, on la fetillera vol fer beure un brevatge a Ulisses perquè es quedi sempre al palau. La troballa d'aquest plat és tan important per Premià de Dalt que ha creat la Ulisses Fest, una celebració d'un cap de setmana plena d'actuacions, activitats relacionades amb els romans i el personatge mitològic, gastronomia, enoturisme i patrimoni.

La Laetania.
Entre març i octubre, el Maresme reviu els seus orígens amb unes jornades destinades a promocionar el patrimoni romà i iber de la zona. Per promocionar aquesta herència iberoromana, un dels principal atractius culturals i patrimonials de la comarca, es va crear la Laietània. Així van anomenar els romans el territori entre els rius Tordera i Llobregat, que actualment, a més del Maresme també comprèn el Barcelonès, els Vallesos i el Baix Llobregat. La Laietània és el moment en què els jaciments obren les seves portes i on els diferents municipis fan festes i celebracions per ajudar a entendre millor els nostres orígens. Tot i que només queda un mes perquè acabi, encara podeu gaudir d'unes de les activitats més destacades com el Reviu Ilturo, que farà retrocedir Cabrera en els temps ibers i romans o l'Ulisses Fest, que recorda el passat romà de Premià de Dalt.