Una màquina va segar ahir al matí dues hectàrees de camps, a l'entorn de Can Viver de Torrebonica.

Un matí de sega del cigró menut a Torrebonica

29.07.2020 | 19:32

Les terres més pròximes a l'antic sanatori de Torrebonica van servir, el segle passat, per proveir d'aliments als pacients que hi estaven ingressats. De fet, entorn d'aquell centre de curació, ubicat a l'antic mas de Can Viver de Torrebonica, va desenvolupar-se tota una granja agrícola. Passejant-hi, encara avui s'hi pot veure el vell magatzem on se separaven les diferents classes de gra cultivades als camps propers; també hi observem els abeuradors, avui secs, dels animals als corrals, on parant una mica l'orella potser encara hi sentirem de lluny els bels de les ovelles ressonant. A la finca, fins i tot, s'hi elaborava vi.

Sorprèn, també, el menjador comunitari, allà on els treballadors de la colònia agrícola (on fins als anys seixanta també vivia gent) reposaven forces entremig de les dures tasques al camp o amb el bestiar. Una enorme llar de foc presideix l'encantadora sala. Els ulls també es fixen de seguida en una petita pica per rentar-se les mans, o aclarir els plats, coronada per un ben conservat i acolorit mosaic en què apareix la figura de Sant Galderic, el patró dels pagesos catalans.

Des de l'any passat, l'empresa Hort del Silenci, especialitzada en el cultiu ecològic i tradicional de llegums i cereals antics (sobretot, de cigrons i llenties), treballa en la restauració de la granja agrícola, i en recuperar així progressivament l'activitat agroramadera que al segle passat havia tingut.

ecològic

L'empresa té la seu a la província de Lleida i cultius a la Catalunya central. El seu director, però, es diu Ramon Pons i és de Terrassa, del barri del Segle XX. Ahir ens va obrir les portes de la colònia -desconeguda per a molts egarencs- per mostrar com se seguen els camps de la finca, un signe incipient del progressiu rescat de l'agricultura i la ramaderia en la zona més pròxima a l'antic sanatori.

No va ser, a més, la sega d'un producte qualsevol, sinó d'un llegum molt propi de Terrassa i la comarca, el cigró menut, que des de l'empresa Hort del Silenci volen també impulsar com a producte de proximitat a través d'un cultiu ecològic. "Aquest és un llegum tradicional del Vallès que s'havia deixat de sembrar i el nostre desig és ajudar a reintroduir-lo", explica Pons. Es tracta d'un cigró de mida petita, de sabor intens, textura suau i una pell imperceptible, que se sembra entre el desembre i el gener, i es recull en aquestes dates, a finals de juliol.

"Volem recuperar el cultiu del cigró menut i d'altres llegums perquè són les úniques plantes hortícoles que aporten nitrogen de l'atmosfera al sòl, a la terra", assenyala Pons. "D'aquesta manera, si l'any següent hi plantem cereals, aquests ja tenen el nitrogen que necessiten al terreny, i així no convindrà fem servir adobs de síntesi química.", afegeix.

En aqusts moments de l'any, la planta ja s'ha assecat prou perquè n'hagin caigut les flors, i com perquè els cigrons menuts surtin només de prémer amb els dits les esclòfies que els resguarden. Sovint a cada tavella o esclòfia n'hi ha un... De vegades, en són dos... En tot cas, la planta assecada d'aquest cigró confereix un to entre ocre i groguenc, segons com hi toqui el sol, als camps de cultiu que queden just al darrere de l'Hospital de Terrassa.

Van ser en aquestes dues hectàrees on ahir es va produir la primera sega del cigró menut. "També hem cultivat llenties pardines, les primeres en cent anys que es deuen plantar a la zona", comenta Pons, que defensa que cal tornar al cultiu i la menja dels llegums.

"Són una font d'alimentació bàsica, de gran qualitat nutricional, arrelada econòmicament i cultural a la gastronomia catalana -indica-. Però el cultiu dels llegums ha anat desapareixent a Espanya en les últimes tres dècades".

La màquina que s'havia d'encarregar de la sega va patir una pana inicial que va fer començar els treballs una hora i uns quarts després del que estava previst. Però finalment va posar-se en marxa per desprendre, mecànicament i incansable, la llavor del seu embolcall.

"Les raons que ens porten a reprendre l'activitat agrícola a Can Viver de Torrebonica, una finca que estava en desús, és acostar a la zona metropolitana la producció, les feines reals que es realitzen en una explotació agrícola i ramadera -assenyala Pons-.

"Volem crear un espai real agroecològic, no pas perquè hi vinguin visitants a fer turisme, sinó perquè particulars, escoles i professionals puguin acostar-s'hi i vegin la feina que s'hi fa."

A més dels cigrons, a la finca, l'empresa Hort del silenci també hi ha plantat ja carabasses i patates (que es van recollir la setmana passada) i tomàquets.

Una bassa amb un miló i mig de litres d'aigua serveix per regar els camps, i a la finca ja s'hi comencen a veure fins i tot alguns cavalls.

La previsió de primera hora del matí era que, acabada la jornada, la sega hagués donat els seus fruits i s'haguessin recollit uns 4.000 quilos de cigrons menuts, extesos mitjançant sacs a l'era d'entrada de la granja agrícola.

La idea de l'empresa és posar en marxa pròximament una agrobotiga a la finca mateixa per vendre els productes que s'hi cultiven.

I per acabar la visita, un tastet del cigró menut cuinat amb un altre producte molt egarenc, la botifarra terregada. "Si la cocció del cigró menut és l'adequada, com que la pell és molt fina, el fa molt agradable al paladar i gens farinós", diu Pons.