Marta es va cremar els ulls i necessita molts diners

Marta es va cremar els ulls i necessita molts diners

19.06.2020 | 19:53

Es diu Marta Bustos i confia a veure de nou la mar i llegir un llibre des de Torredembarra. "Ànim, bonica, tornaràs a veure aquesta mar", comenta una de les persones, de les moltes, que han donat diners per a la causa de Marta. La causa de Marta és la lluita per recuperar la visió, almenys una mica de visió, en els ulls que se li van cremar el passat 11 de juny en un accident domèstic amb sosa càustica. Per què necessita diners aquesta jove terrassenca de 24 anys? Perquè va sofrir l'accident allà on resideix, als Estats Units, i alla està ingressada, al Harborview Medical Center (Seattle. I no se sap quant li costarà tot, ingrés i tractament.

El vídeo en el qual Marta Bustos Góngora explica la seva història s'ha propagat per les xarxes en unes hores. És un enregistrament sincer, d'una dona serena. La noia li va donar moltes voltes a com començar i va decidir ser natural davant la càmera, asseguda en el llit d'un hospital, amb els ulls abrasats i la pell encara tirant. Una comparació de fotografies entre la Marta d'abans del dia 11 i la Marta d'ara permet fer-se una idea de l'acció de l'àcid en el seu rostre. A la seva vida. Un segon, un maleït segon.

En unes hores, entre les onze de la nit del dijous i les tres de la tarda d'ahir, la família i amics de la jove havien recaptat ja 69.000 euros. Havien posat la xifra de 75.000 euros com a primer objectiu per posar alguna quantitat, diu Anna Góngora, mare de Marta, perquè desconeixen què necessitaran realment per a sufragar el segurament costós periple mèdic de la jove. Sí saben que serà un camí llarg i costós.

Marta, amb els ulls segellats per la coïssor, però amb ànim aplomat, explica en el vídeo la seva història. Sóc de Terrassa, diu, i per raons diverses la vida va portar els seus passos cap a Seattle. L'amor va fer la resta: allí es va quedar. Viu amb la seva parella. Allà porta gairebé dos anys. La jove manufactura cosmètica natural, detergents, pasta de dents, crema per a la pell, sabons. És una de les seves aficions. El dijous de la setmana passada la seva vida va canviar de sobte, en un instant fatal.

Per què va passar? "Perquè vaig baixar la guàrdia, per distracció, per accident, per motius pels quals no vull torturar-me, vaig tenir un accident molt fort". La qüestió és que la sosa càustica li va saltar a la cara, la boca, el nas i els ulls. La sosa, precissament: "Una de les cinc coses que no vols que t'entri en els ulls". La sosa és la tercera.

La seva pell està una mica recuperada, però el problema està en els ulls, en aquestes còrnies malparades que possiblement necessitin un trasplantament.

La Marta està "contenta d'estar viva", perquè sent que ha tornat a néixer, però no amaga la complexitat de la seva situació, la "gravetat dels fets". Alguns metges, diu, li informen que intentaran salvar la visió, mentre uns altres l'animen més confiant en la tecnologia i en la seva joventut. "És injust que t'adonis de la bellesa de la vida amb un pal tan dur", reflexiona Marta després de demanar perdó als seus pares per qualificar de "putada" el que li ha ocorregut. Però transmet vitalitat i confiança en els avanços mèdics, i en "el poder de la ment i l'actitud". Vol tornar a prendre les regnes de la vida "fins i tot, en el pitjor dels casos, amb una visió molt pobra".

Vol tornar a cuinar, a fer paelles, a llegir un llibre enfront de la mar. I en aquest passatge del vídeo se li crebanta la veu, però Marta Bustos es recompon i assegura que es no es rendirà: "Confio molt a sortir d'això".

L'assegurança

Els Estats Units són meravellosos, afirma, però el sistema mèdic és el que és: "Et trenques una cama i un viatge en ambulància a l'hospital et costa 1.500, 2.000 dòlars. Una nit en l'UCI pot costar 4.000 dòlars". Per això, per moltes millores que hàgim d'emprendre, per molts fons que hàgim d'aportar "per a remuntar-ho" després del seu col·lapse en aquesta crisi, no oblidem els avantatges que tenim els espanyols de disposar d'un model públic com el nostre, destaca Marta: "No valorem el que uns altres no tenen". El que no tenen "països com aquest que van d'avançats".

Marta no disposa d'assegurança allà i determinats tractaments tampoc els hi hauria cobert una assegurança si la tingués. "Per la meva situació d'immigració, fins fa dos mesos no podia ni aspirar a tenir una assegurança mèdica". Però encara que l'hagués pogut tenir, adverteix, la gravetat de l'accident i les característiques de les pòlisses d'unes certes assegurances mèdiques, molts aspectes del tractament no estarien coberts.

La família està nerviosa, expectant, consumida "per la incertesa de com quedarà Marta

De totes maneres, la jove egarenca espera rebre alguna aportació econòmica d'un sistema d'ajudes previst per a casos d'accidents greus. "Ja té permís de residència, però cap accés a cobertura mèdica", explica la seva mare, Anna, a Diari de Terrassa.

La família està nerviosa, expectant, consumida "per la incertesa de com quedarà Marta", i a aquesta angoixa per l'estat de la noia i la seva llunyania se suma la particularitat del moment de pandèmia global, que impedeix viatjar i estar al seu costat. "La meva filla porta ja quatre operacions", apunta Anna.

Malgrat tot, la seva filla diu estar agraïda perquè la seva experiència ha estat "com tornar a néixer". Està contenta d'estar viva: "L'únic hàndicap són els meus ulls". Té molt tros per davant per a la recuperació, però no està sola. A més, explicar la seva història i compartir-la amb tanta gent ha estat un bàlsam.

Les donacions per ajudar Marta és poden fer a través de la pàgina web www.gofundme.com. Ahir, a les 6.30 de la tarda, la suma de les aportacions superava els 103.000 euros. La campanya, recolzada per milers de persones a títol individual i per empreses, donava fruit. "Moltes gràcies, petons a tots", deia la Marta en acabar el vídeo que ha donat la volta al món.