"Tornar a la normalitat als hospitals serà tot un repte"
Iolanda Cuesta. Directora de la Fundació assistencial MútuaTerrassa

"Tornar a la normalitat als hospitals serà tot un repte"

29.05.2020 | 20:50

Com estan vostès ara?

Molt més relaxats, la veritat. Han estat dies molt durs, molt complicats. Mai havien imaginat que hauríem de gestionar una crisi sanitària d'aquesta magnitud. Ha estat un desgast tant físic com emocional. Veure tanta gent malalta i tan greu fa que de vegades et sentis superat. Hem hagut de donar suport psicològic a famílies i també a sanitaris.

Creu que ens estem relaxant abans de temps?

Jo no diria tant. De fet hem incorporat molt ràpidament les mascaretes, la distància, la rentada de mans o les cues fora de les botigues. Jo no vull jutjar ningú, només diria que la gent que no es creu que hem de prendre mesures preventives hauria d'haver viscut en primera persona el que han estat aquests dos mesos dintre un hospital. Crec, per exemple, que la mascareta no només protegeix, sinó que també genera consciència i es tracta d'això, de ser conscients que ens hem de protegir.

La Covid-19 ha vingut per quedar-se?

La gran pregunta és com es comporta el virus i és l'objecte de molts estudis que s'estan fent ara. No sabem que passarà d'aquí en endavant. El gran problema de la Covid-19 és que ha afectat moltes persones a l'hora. Segurament aviat es convertirà en un virus com la grip amb el que aprendrem a conviure i contra el que tindrem més recursos a partir d'ara.

Quina diferència hi ha amb el de la grip.

Des d'un punt de vista epidemiològic, molt senzill, que és molt contagiós i que ha afectat molta gent a l'hora. La mortalitat de la grip és molt més elevada del que pensem, però hi ha un seixanta per cent de persones que estan cobertes amb la vacuna; de l'altre quaranta, una bona part està mig protegit i a altre grup els hi afecta poc perquè el virus va mutant i perdent potència. En definitiva, que hem après a protegir-nos i a conviure amb el virus de la grip ara i haurem de fer el mateix amb la Covid-19. Si la grip sorgís ara de nou, tindríem una situació igual. El problema és el gran volum de població que ha emmalaltit.

Sobre el nombre de contagis hi ha hagut molta confusió?

És normal. El nivell d'afectació ha estat extraordinari. Al començament no es feien PCR, després els resultats trigaven uns dies i després s'havien de seleccionar els pacients als quals se'ls feia la prova, perquè era tot molt nou i el sistema es podia col·lapsar. De tota manera, a MútuaTerrassa, perquè es faci una idea, hem atès 1.639 casos confirmats de Covid-19 a data de 15 de maig, però amb l'assistència primària han contactat 5.253 persones.

Quin ha sigut el paper de l'assistència primària?

D'una transcendència increïble de control i contenció. Als hospitals només han arribat els pacients amb quadres més o menys greus i d'ells, el 80 per cent ha hagut de ser ingressada. La primària ha estat fonamental i el seu paper continuarà sent fonamental a partir d'ara.

Què s'entén per col·lapse?

Que no es pugui atendre a un pacient. Això no ha passat en cap moment.

Com de prop hem estat nosaltres?

Jo li puc parlar de Mútua, tot i que crec que les circumstàncies d'altres operadors hauran estat similars. Nosaltres ho hem passat malament, però no hem estat en real de col·lapse en cap moment. Encara estàvem en disposició de posar en servei 150 llits més. Però sí, és evident que ha estat una situació molt complicada.

Com ho han fet?

Amb una reestructuració profunda que vam haver de fer en temps rècord, posant pràcticament tots els nostres recursos al servei de la pandèmia. Hem arribat a tenir fins a vuit plantes, amb habitacions triplicades, destinades a pacients amb Covid-19. Hem reconvertit espais a la fundació Vallparadís, a Àptima, a l'hotel Terrassa Park... hem arribat a tenir fins 400 pacients ingressats amb Covid.

I els recursos humans?

Com a institució, hem d'estar molt orgullosos de la resposta del nostre personal: metges, infermeria, logística, neteja, seguretat, manteniment, administració... tothom. S'han format equips dirigits per metges especialistes en la malaltia amb altres que no ho eren tant, com oftalmòlegs, traumatòlegs o fins i tot psiquiatres; s'han contractat més d'un centenar de persones a infermeria i s'ha reincorporat personal mèdic i d'infermeria que ja estava jubilat. També hem incorporat metges residents i estudiants de quart d'infermeria. No vam col·lapsar, però hem patit una sobresaturació que seria impossible mantenir en el temps. El nostre sistema de salut ha funcionat bé.

Quins han estat els pitjors moments?

Nosaltres vam fer una planificació que situàvem el pic de màxima afectació de la pandèmia a la sisena setmana i a la segona setmana ja estàvem desbordats. Els pitjors moments van ser entre el 25 i el 30 de març i el 13 d'abril comencem a notar que la pressió sobre el sistema comença a baixar.

Com ha estat el contagi entre sanitaris?

Podem dir que entorn d'un cinc per cent del personal de la primària i sobre l'onze per cent a l'hospital. Ara fa setmanes que no s'incrementa.

Han patit de manca de recursos preventius?

El risc estava dintre de les nostres instal·lacions i també fora, però pensi que va ser essencialment al començament. Afortunadament nosaltres tenim Axioma, que és la nostra central de logística i estabilització. Tenim un producte de cobertura quirúrgica que l'hem reconvertit en granotes impermeables i hem fet fins i tot mascaretes amb la microfibra que utilitzem a quiròfan, que és reutilitzable i esterilitzable. Hem patit pensant que no tindríem suficient, però hem mogut cel i terra i no hem estat mai desproveïts.

I respiradors?

No podem negar que ho hem passat malament, sobretot aquells dies de màxima pressió. N'hem comprat i hem provat fórmules tecnològiques noves.

Podem estar tranquils si hi ha un rebrot?

Tenim més recursos i més experiència. Tenim les UCI preparades per a 50 pacients , sense utilitzar el bloc quirúrgic com ha passat ara. Pensi que tenim possibilitat d'utilitzar 150 llits més dels que hem utilitzat, tots amb oxigen i amb tots els serveis que es necessiten. Ara ja sabem com fer-ho i el personal té experiència. Esperem que no passi, però ens estem preparant.

I les residències?

Hi ha hagut de tot, però li puc dir que l'afectació aquí no ha estat com a altres llocs. Nosaltres controlem unes dos mil places de residències de gent gran i el gran secret ha estat la medicalització i l'aplicació de criteris similars als que estàvem aplicant a l'hospital. Va ser clau tancar portes i separar els sospitosos. Hem fet tractaments a les residències per evitar trasllats a l'hospital. Les residències no són hospitals, són habitatges i els hem reconvertit.

Què han après professionalment?

Quan a la gestió d'una crisi així, penso que ens hem adonat que tot i tothom és important. Els detalls són fonamentals. Podem tenir més llits, però han d'estar equipats; podem tenir trenta respiradors de d'altissima tecnologia, però si no téenim pressió perquè arribi oxigen a tots, no tenim res; podem tenir el millor dispositiu mèdic del món, però si s'acaben els desinfectants, tot s'ensorra. Nosaltres hem hagut de fabricar lleixiu i estar pendents de medicaments molt simples i barats com la hidroxicloroquina, que s'acabaven... la logística, el wi-fi, els sistemes de consulta telemàtica, que han estat importantíssims. La part oculta de l'assistència ha emergit per demostrar-nos la seva vàlua. En l'aspecte humà em quedo amb la solidaritat.

L'han percebuda?

Molt, des dels aplaudiments diaris a les donacions de tota mena que hem rebut i que no podrem agrair mai el suficient. La gent ha tret el millor de si mateixa i sí ho hem percebut.

Digui'm, això de la hidroxicloroquina funciona?

Tenim més de trenta estudis en marxa. Hem acumulat un extraordinari volum d'informació que ara hem de gestionar. No hi ha conclusions encara. Hem seguit una mica el que feia tothom i ara hem de veure els resultats. La hidroxicloroquina ha funcionat en unes persones sí i en altres no; ara es tracta de saber per què.

Gestionar els protocols d'aïllament tampoc haurà estat fàcil.

No. Ningú hauria de morir sol, però era imprescindible tancar els hospitals. Finalment, a una reunió del comitè d'ètica vam acordar que en els darrers moments es permetria l'entrada d'un familiar durant un quart d'hora. Sí, va ser molt dur i ja l'he dit que molts professionals van haver de rebre suport.

I ara, com es torna a la normalitat?

Miri, la transformació per atendre la pandèmia va ser molt complicada, però la vam fer amb una gran rapidesa i eficàcia; tornar a la normalitat és tot un repte molt més complicat del que ens pensem. Tenim l'amenaça d'un rebrot i hem de fer front a una altra transformació adequada a noves mesures de prevenció, tant a la primària com a l'hospital. No podrem continuar rebent dues mil visites com fins ara. Hem de modificar la nostra relació amb el sistema sanitari i entendre que l'assistència a distància i les visites telemàtiques es poden fer amb les mateixes garanties de qualitat.