La plaça Vella ha estat l'indret de la ciutat que ha registrat la caiguda més destacada dels nivells sonors.

El nivell de soroll cau 5 decibels de mitjana en el confinament

30.04.2020 | 04:00

El nivell de soroll a la ciutat es va reduir una mitjana de 5,2 decibels en les primeres cinc setmanes de confinament. La dada la va proporcionar ahir l'Ajuntament coincidint amb el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll, que té per objectiu preservar l'ambient acústic i evidenciar les molèsties que el soroll genera a la salut. A Terrassa, el trànsit és el principal factor de contaminació acústica i ha estat un dels elements que ha incidit directament en una dràstica reducció del soroll ambiental.

Així, el valor global representatiu de la caiguda a tota la ciutat i durant les cinc primeres setmanes de confinament ha estat de 5,2 decibels de mitjana (s'han registrat moments del dia, i dies de la setmana, en què aquests valors han estat més alts). De dilluns a dijous la mitjana ha estat de 3,9 decibels i, de divendres a diumenge, de set. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi que l'Ajuntament ha fet per conèixer fins a quin punt el confinament ha afectat als nivells sonors de la ciutat.

Cal assenyalar que, pel que fa al trànsit, reduir tres decibels equival a què circulen la meitat de vehicles que ho fan habitualment i que reduir sis representa disminuir a una quarta part el nombre de cotxes en circulació.

Primera setmana

L'estudi també revela que la caiguda durant la franja horària de dia i de nit és similar i és lleugerament inferior a la de l'horari de vespre. Així mateix, la reducció més important del nivell sonor es va produir la primera setmana de confinament. La segona setmana es va mantenir la tendència a la baixa. La tercera i la quarta, es va produir un estancament. La cinquena setmana els nivells repunten.

Per zones, la caiguda més gran de decibels es produeix a la plaça Vella, perquè és el cor de la ciutat, el lloc on es fa més vida social al carrer, actes lúdics i festius, i també perquè hi ha moltes terrasses amb activitats de restauració.

La més baixa, en canvi, es produeix a plaça del Rector Homs, perquè és una zona tranquil·la de vianants, amb poca activitat social al carrer i de baix nivell sonor.

La disminució del soroll al carrer del Portal Nou recull també els canvis de mobilitat introduïts per la Zona de Baixes Emissions (canvi de sentit i restriccions a la circulació, excepte vehicles autoritzats i accés als aparcaments de comerços).

La caiguda a la rambleta del Pare Alegre i també a la carretera de Martorell (carreteres de penetració) és superior a la registrada a la carretera de Montcada i al passeig del Vint-i-dos de Juliol (rondes i avingudes), la qual cosa indica que la mobilitat interurbana ha baixat més que la mobilitat urbana.

Per últim, el descens registrat al carrer de la Rasa, també important, recull l'aturada de les activitats d'oci al Centre, especialment les nits del cap de setmana (oci nocturn).

L'informe s'ha elaborat comparant els valors mitjans setmanals dels principals indicadors durant les setmanes de reclusió amb un patró calculat a partir d'una mitjana anual de 2019. El monitoratge de les dades s'ha fet amb els nou punts de control operatius, situats en llocs estratègics de la ciutat, que permeten analitzar l'evolució dels nivells sonors. Les dades es transmeten telemàticament i són recollides a través de la plataforma Sentilo, una plataforma de sensors i actuadors de codi obert dissenyada per adaptar-se a l'arquitectura Smart City de qualsevol ciutat.

ordenança

Apuntar també que tots els sensors van detectar un lleu repunt del soroll a la tercera setmana de confinament, que va coincidir amb la primera de confinament total. Aquest repunt no va ser real, sinó a causa dels episodis de pluja d'aquella setmana.

Terrassa disposa d'una Ordenança Reguladora del Soroll i les Vibracions, que és el marc regulador per prevenir, corregir i sancionar les actuacions en matèria de contaminació acústica, ja que el seu objectiu és millorar, preservar i fer una gestió integral de la qualitat acústica de l'espai públic. Com a mesura del pla de reducció del soroll de l'any 2014, a principis de l'any 2017 es va implantar la xarxa de vigilància del soroll a la ciutat, que actualment compta amb deu punts de control, situats en llocs estratègics, per tenir una informació detallada i representativa de com evoluciona el nivell sonor ambiental a la ciutat.