El Covid imposa un Ramadà a casa. L'adéu al mes del dejú no serà col·lectiu aquest any.

Arriba un Ramadà sense precedents

24.04.2020 | 18:13

Res impedirà complir amb el dejuni i l'oració. Però amb les mesquites tancades i les sortides limitades per la pandèmia del coronavirus, per als dos milions de musulmans a Espanya, mig milió d'ells residents a Catalunya i vint mil a Terrassa, aquest Ramadà s'albira atípic i sense precedents.

"Aquest Ramadà serà molt diferent als altres: la comunitat serà la família, cada llar, i caldrà canviar el sistema de pregàries nocturnes", ha explicat a EFE el president de la Unió de Comunitats Islàmiques a Catalunya, Mohammed El Ghaidouni.

Aquests dies, les mesquites no oferiran pregàries nocturnes doncs amb el seu tancament, conseqüència del confinament, s'han dedicat a la solidaritat i s'han transformat en bancs d'aliments i de roba.

A Terrassa, les mezquites van tancar portes el mateix 14 de març que es va decretar l'estat d'alarma. Des d'aquell moment, la Comunitat Musulmana de Terrassa ha organitzat un banc d'aliments que distribueix per tota la ciutat productes bàsics "a unes cinc-centes persones sense recursos pel confinament", comenta Mohammed Elmrini, president en funcions de la mezquita Badr del carrer del Doctor Pearson. El dispositiu garantirà l'arribada de menjar durant el Ramadan als domicilis, coincidint amb la ruptura del dejú.

"Per poder seguir cadascun el Ramadà des de casa s'utilitzaran les xarxes socials, i els imams faran les súpliques dels divendres perquè tothom les segueixi des de casa", ha afegit Mohammed El Ghaidouni.

Concretament a Ca n'Anglada l'imam de la mesquita Badr farà la súplica a les 13,45 hores per facebook. "Durant els darrers dies ja ha donat indicacions als fidels de la importància de viure el Ramadà a casa", explica Mohamed Elmrini.

Si fa uns dies era la Setmana Santa, ara serà una altra gran celebració religiosa la que es veurà afectada, tot i que no suspesa, perquè les restriccions imposades per l'estat d'alarma no alteraran substancialment les prescripcions religioses del mes de Ramadà, que està previst que arrenqui aquest divendres.

sense mesquites abarrotades

Amb tot, una cosa serà diferent perquè si alguna cosa caracteritza aquest mes és la intensa vida social dels musulmans, especialment quan es pon el sol i es trenca el dejuni. Les mesquites s'abarroten per les nits i els fidels passen els dies amb família i amics compartint suculents banquets, després d'hores sense menjar, beure, fumar ni tenir relacions sexuals. Des de l'alba fins a l'ocàs.

"Pensa com si fos un 24 de desembre. Ara, imagina't els canvis i aplica'ls no a un dia, sinó a un mes", aquesta és la fotografia que dibuixa a Efe Mohamed Ajana, secretari de la Comissió Islàmica d'Espanya, que viurà un Ramadà atípic, el primer de la seva història sense el seu líder, Riay Tatary, mort per coronavirus.

Diuen els experts que serà "un Ramadà excepcional", sense precedents en la història de l'Islam perquè si bé és cert que al llarg dels segles hi ha hagut pandèmies, ningú podria imaginar-se una situació així a nivell mundial. "No ha passat abans", expliquen. Perquè en Ramadà s'ajunten aspectes religiosos individuals amb altres col·lectius, que seran els modificats per la Covid-19.

"Són ritus i hàbits que acompanyen el dejuni, com estar amb els amics i germans, fer 'l'iftar', l'oració del 'tarawih', freqüentar les mesquites, són assumptes de caràcter social", diu Sami el Mushtawi, cap del departament cultural del Centre cultural Islàmic de Madrid, popularment Mesquita de la M30.

"S'han tancat mesquites però també s'han obert mesquites a cadascuna de les nostres cases", assegura Amanda Figueras, del Fòrum Abraham per al Diàleg Interreligiós.

Què canvia?. No hi haurà iftar, és a dir, no se celebrarà allà el menjar col·lectiu que trenca el dejuni. Només entre les dues grans mesquites de Madrid solen repartir 1.000 racions diàries.

No obstant això, des de la Comissió Islàmica estudien demanar permís al Govern espanyol perquè les mesquites que ofereixin aquest servei obrin dues hores perquè els musulmans puguin recollir els aliments, com si fos una sortida a un supermercat, amb mesures de protecció.

Una cosa que descarta el Centre Cultural Islàmic de Madrid, el més gran del país, que té els seus magatzems plens de dàtils -el fruit amb el qual es trenca simbòlicament el dejuni cada dia- que van arribar abans que esclatés la pandèmia per repartir-los per tot el país. "No volem que la gent corri risc de contagiar-se per anar a buscar una bossa de menjar", explica El Mushtawi.

el dejú és personal

En un pla més espiritual, tampoc es podran celebrar el "tarawih", un rés nocturn que inclou extenses recitacions de l'Alcorà ni el "etekaf", jornades intensives de fe i contemplació que se celebren en els últims deu dies, precisament confinats.

Però ja reclosos a les cases, el context convida a aprofundir espiritualment. "El Ramadà es viu en comunitat, però no depèn de la comunitat", afirma Hisham Muhammad, investigador i un dels referents de la comunitat musulmana a Espanya.

Apunta als avantatges d'aquesta situació. "El dejuni és una cosa molt personal, un període d'introspecció, de reflexió, de conèixer-se un millor i una situació d'aïllament pot ajudar, perquè és com un ambient de retir", diu. I si, a més, no cal desplaçar-se a treballar, el dejuni es viurà més tranquil.

Després hi ha la família, que vertebra les celebracions aquest mes. Si ja de per si Ramadà les uneix, "la situació actual proporciona més temps per passar junts, per comunicar-se de forma més propera i aprendre en conjunt" assegura Hisham Muhammad.