Olga Domènech: "Podia ajudar més a un hospital que estant a casa"

Olga Domènech: "Podia ajudar més a un hospital que estant a casa"

19.04.2020 | 20:28

El confinament de la waterpolista del CN Terrassa Olga Doménech va durar una setmana. El temps necessari per a deixar-lo "tot en ordre" i veure que podia "ajudar més en un hospital que estant a casa".

Des del 23 de març exerceix d'infermera a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell en una de les plantes destinades a pacients malalts pel coronavirus.

Com per a tants altres esportistes d'elit, la vida va canviar per a la cinc vegades campiona d'Europa amb el Astralpool Sabadell en decretar-se l'estat d'alarma. Sense activitat en la piscina i obligada a tancar la cafeteria que té en el barri barceloní de Gràcia, a la waterpolista se li va obrir una altra porta.

Inconformista i inquieta com a poques, es va llançar a buscar un centre assistencial on posar en pràctica els seus coneixements d'auxiliar d'infermeria i tècnica en documentació sanitària. Porta la waterpolista en els gens la infermeria amb una mare auxiliar de clínica i un pare infermer de psiquiatria ja retirat.

L'antic alcalde de Sabadell i actual delegat de la Generalitat a Barcelona, Juli Fernández, la va posar en contacte amb l'hospital de referència de la ciutat catalana, on Doménech va néixer fa 31 anys. En el Taulí realitza torns de dotze hores en la sisena planta, on atén malalts de la COVID-19.

"M'era igual l'hospital o la residència a la qual anar. Volia ajudar, sentir-me útil i aprofitada", explica Doménech a Efe en un dels seus dies lliures, en el qual no ha faltat a l'entrenament físic que tot l'equip del CN Terrassa realitza en grup gràcies a una aplicació virtual.

En la planta sisena, Doménech presa les constants als pacients, els endreça, els posa en contacte amb els seus familiars i informa els metges de qualsevol novetat respecte a la seva evolució.

Reconeix la waterpolista que encara que "es treballa molt" durant els torns, la gestió i organització està "bastant controlada", contradient la sensació de "col·lapse" que li transmetien els mitjans de comunicació quan veia o llegia les notícies.

Després de dues setmanes a l'hospital, la infermera Doménech destaca que tractar a pacients amb coronavirus "càrrega emocionalment" i que durant la jornada hi ha "alts i baixos" en la gestió de les emocions segons evolucionen els pacients.

"No vaig pensar en les emocions quan vaig decidir treballar contra el coronavirus i em vaig tirar de cap. Tenia l'opció de deixar-ho, però aquí estic", relata la waterpolista, que té, com totes les seves companyes, un terapeuta per a "gestionar" els estats d'ànim.

Olga Doménech surt de l'hospital a les vuit de la nit i aquí s'uneix a l'aplaudiment d'infermers, metges, personal d'ambulàncies, policies, bombers i ciutadans. "Aquest reconeixement ens dóna molta força. El més bonic d'aquesta experiència és que tots anem a una", destaca.

Quan se li pregunta quan la vida tornarà a ser com abans, Doménech diu que va "per a llarg" i que la "normalitat, amb cautela" tornarà "cap a mitjan maig". Després de realitzar-se aquesta entrevista, la Federación Española de Natación ha decidit donat per acabades les competicions estatals tant masculina com femenina.

Tampoc podrà assistir, com a afeccionada, als Jocs Olímpics de Tòquio, malgrat que tenia ja comprat el bitllet d'avió per a anar a veure jugar amb la selecció espanyola a Bea Ortiz, Pili Peña, Paula Leitón, Maica García o Anni i Clara Espar, amb les quals ha compartit mitja vida en l'aigua. Aquest pla, com tants uns altres, haurà d'esperar