L'actual situació sanitària està provocant segon diversos professionals molta "incertesa" i "pressió".

Treball a la zona zero de les UCI

04.04.2020 | 11:15

es paraules més repetides són "incertesa" i "pressió" i la seva queixa més estesa la d'haver d'entrar i sortir de les habitacions sense poder-se canviar mascareta ni bata, tan sols amb canvi de guants. Metges i infermers d'hospitals de referència expliquen a Efe que la situació de les UCI s'assembla a les d'un "hospital de guerra", amb manca de material de protecció però també de fàrmacs com sedants, i amb una càrrega de treball que els porta a patir ansietat i dificultats per dormir.

"Si ho penses molt no entraries a veure cap pacient, però la nostra vocació no ens permet pensar gaire i sí actuar molt", explica Carlos, un infermer que diu considerar-se "gairebé privilegiat" perquè en el seu centre hospitalari no han hagut de fer servir bosses d'escombraries com a bata. Per a la Carla, anestesiòloga, és "angoixant" i "desconcertant" l'escassetat de propofol i altres sedants als hospitals.

"Fem servir alternatives com alguns gasos però no tots els equips estan preparats. Pensa que hem reconvertit en UCI vells espais que no utilitzaven ja els intensivistes", explica. "També estem recuperant respiradors de fa quaranta anys i usant per a ús prolongat respiradors considerats només de trasllat per a ambulàncies o casos així", afegeix. Per a aquesta sanitària, en una reflexió que comparteix la majoria, "eleva molt el nivell d'estrès dur a terme tasques d'altres especialitats per la manca de personal".

D'altra banda, destaquen la preocupació afegida que és ser vector de contagi per als seus pacients i companys i només un dels entrevistats afirma que se li ha fet el test de la Covid-19 per prevenció i sense tenir símptomes i que ha rebut ràpidament el resultat, el mateix dia.

ser realista

"A veure, siguem realistes, a la majoria no se'ns fa el test perquè no es poden permetre que tothom o doni positiu o sigui considerat contacte a aïllar i els hospitals es quedin sense sanitaris", diu en Carlos, que com la resta prefereix que no es digui a quin centre treballa.

"Al meu hospital van fer alguns testos el dia 17 de març els resultats dels quals no es van donar fins al 25. T'imagines totes les persones amb les quals hauran tingut contacte aquests dies els portadors que no ho sabien?", pregunta.

La Mireia, amb 25 anys, intenta dedicar les energies pròpies de la seva joventut a alleujar la situació que viu el seu hospital, que en una setmana es va transformar per dedicar sis de les seves nou plantes a malalts de Covid-19. "Què vaig sentir aquests primers dies d'acumulació de llits fins i tot als passadissos? Doncs la veritat que no ho he paït encara, tot i que almenys ja no tinc malsons, com les primeres tres nits", explica aquesta recentment graduada, que apunta que aquests dies ha escrit a la seva antiga professora d'Història de la Infermeria per dir-li que ha recordat les condicions dels hospitals de guerra.

Com la Carla, anestesiòloga en un altre hospital, la Mireia reconeix que no està acostumada que es morin diverses persones al dia. "Jo normalment estava en planta, i hi ha setmanes senceres que no mor ningú. Alguns dies ara veiem que moren tres o quatre persones", lamenta la jove, que reconeix que està havent-hi "molts plors compartits i complicitat entre companys" als office de personal.

distanciament

"A més del material de protecció el que porto pitjor és no poder estar més temps donant la mà a les persones. Sóc infermer, el distanciament, entrar corrent a una habitació només per donar una medicació o controlar el respirador, sense poder donar acompanyament, això no té res a veure amb el que crec que la meva professió ha de fer", explica en Daniel, infermer. Afegeix que a la seva UCI "el més gran té 70 anys" i que "no és veritat que no hi hagi joves sense patologies prèvies molt greus".

Aquest professional sanitari assegura que el seu pitjor moment va ser la primera vegada que es van enfrontar a la "sortida" d'un cos de l'UCI. "Normalment els cobrim amb un llençol i ja està, perquè sigui menys impactant a la vista. Ara els fiquem en una bossa segellada que es recobreix amb una altra bossa de plàstic i que hem de rentar amb lleixiu. És una imatge horrible, sembla una sèrie morbosa de televisió, és el pitjor que he vist", afirma compungit. "Però bé, que aquesta batalla la guanyarem", remarca abans de tornar a la seva tasca.

L