Damià Calvet i Valera, conseller de Territori i Sostenibilitat

Damià Calvet: "És impossible una solució provisional al greuge tarifari"

20.02.2020 | 04:00

Conseller, a Terrassa ens sentim discriminats pel seu departament.

Suposo que es refereix a les tarifes del transport públic. Som plenament conscients del greuge que vostès viuen. N'he parlat cada vegada que he tingut ocasió amb els responsables institucionals i del món associatiu i empresarial de la ciutat i fins i tot amb ciutadans, que m'han interpel·lat, precisament al tren, perquè jo sóc usuari del transport públic i visc a Sant Cugat i em trobo amb terrassencs que em pregunten, amb una exquisida correcció i els intento explicar.

I què els hi explica?

Que es tracta d'una situació que entenem injusta, però que no podem solucionar fins que no tinguem la T-Mobilitat. Hem pogut matisar i corregir en alguns aspectes, però la gran correcció no la podrem fer fins que tinguem la T-Mobilitat.

Es parla de la T-Mobilitat com d'un adveniment quasi messiànic.

Si, és cert que s'està endarrerint molt. Sembla que ho posem com a excusa i si em permet un parèntesi, aprofitaré per dir que s'ha endarrerit especialment perquè va haver-hi una de les administracions consorciades a l'ATM, concretament l'Ajuntament de Barcelona, que el va paralitzar.

Sembla que ja ha començat la campanya.

No valoro, només faig una descripció dels fets. L'alcaldessa Colau i el seu equip, van paralitzar el projecte, legítimament, perquè volien estudiar el projecte. El vam reprendre al mateix lloc que el vam deixar, però va costar molt, perquè es van desmuntar equips de treball i va costar recuperar la velocitat de creuer, però ara ja el tenim molt avançat. Pensem que l'any que ve, el 2021. Serà l'any que podrem disposar d'una tarifa que podríem dir justa.

Què fa que hàgim de confiar tant en la T-Mobilitat.

Serà una revolució, perquè s'estableix el preu en funció del trajecte, les distàncies entre origen i destí i tindrà en compte la freqüència en què l'usuari utilitza el transport públic en el sentit que pagarà menys qui més viatgi. Hem d'avançar en una mobilitat sostenible i qui s'apunti al transport públic es beneficiarà.

I els terrassencs no podríem tenir d'alguna manera un avançament?

És tècnicament impossible. Sí que podrem anar incorporant novetats aquest mateix any, com pagar mitjançant "contacless" amb una nova targeta que serà de plàstic o també amb el telèfon, on també disposarem d'una aplicació amb la qual podrem gestionar els nostres títols.

Seguirem esperançats, però discriminats.

Miri, em sap greu, però no pot ser. Vam agafar la base de les corones tarifàries de Renfe i el procediment, diguem-ne analògic, que tenim fa impossible corregir segons quines disfuncions. Entenem que és injust, però hem d'esperar. Aquest greuge també el tenim a altres zones com El Garraf, el Maresme, Vallès Oriental, etcètera.

Quina bona notícia pot donar als terrassencs.

Doncs que treballem perquè tinguin el millor transport públic, ampliant la línia de Terrassa, posant més trens, intentant millorar les connexions amb els autobusos interurbans i Renfe. Quant a servei, estem millorant molt, però quant a costos, cregui que hem d'esperar a la T-Mobilitat. Catalunya deixarà de tenir una centralitat a Barcelona i cada ciutat tindrà la seva centralitat. Tots serem centre de la nostra mobilitat. Tinguin confiança, és un gran projecte.

Sobre el servei de Ferrocarrils de la Generalitat, hi havia el projecte del desdoblament de la línia i s'ha desenterrat el vell projecte del túnel d'Horta. Aquesta segona opció haurà d'esperar?

Parlem de dos grandíssims projectes. Amb el segon túnel de l'actual línia de Ferrocarrils reforçarem enormement el servei. El Metro del Vallès serà un veritable metro, fins i tot podrem disposar de semidirectes. Podríem doblar la capacitat de l'actual servei, parlaríem de cent milions de viatges. Però es tracta d'un projecte d'uns costos elevadíssims.

Llavors és viable?

Nosaltres hem de tenir l'ambició de planificar a anys vista el que necessita el país. Després, això podrà ser o no, en funció de les circumstàncies que siguin, Des del departament hem impulsat un estudi de què pot significar el segon túnel.

I el túnel d'Horta?

Aquesta també és una ambició de planificació i en aquest cas és molt més antiga, ja estava al Pla General Metropolità. Després, al Pla Territorial Parcial es limitava el seu abast i es modificava en el sentit d'un túnel ferroviari, no viari, per impulsar una mobilitat més sostenible.

Però és un projecte viu?

En aquests moments està a la planificació i haurà de ser el Pla Director d'Infraestructures, que estem fent ara des de l'ATM, el que ens digui si el projecte donarà prou rendiment. Sempre s'ha d'estudiar la rendibilitat. Si el resultat és positiu, es mantindrà a la planificació. Però pensi que estem davant, també, d'una obra colossal i per tant, molt difícil d'encaixar a curt termini.

Quin seria més prioritari?

Els dos projectes són molt importants: l'altíssima capacitat de Ferrocarrils per un cantó i el gran rendiment social i de dinamisme econòmic que proporciona el túnel d'Horta.

Tenim més greuges. Suposo que l'haurà arribat també el malestar del Vallès per no aprofitar la R-4 de Renfe per arribar a l'aeroport.

Demà (l'entrevista es va fer dijous) presentem als consells comarcals dels dos vallessos, perquè, efectivament, hi ha hagut una demanda des del territori i nosaltres hem d'escoltar i debatre. Demà aportarem totes les nostres dades, que tenim molt clares, però que volem sotmetre a la consideració dels representants ciutadans de les dues comarques.

Veig que les dades que tenen no concorden, una vegada més, amb els anhels del territori.

Nosaltres tenim l'obligació de pensar en clau de país, de tenir una visió amplia, global. Des del punt de vista ferroviari, entenem legítima l'aspiració del Vallès, però hem de pensar que el que és rellevant, que és dotar a la xarxa de nodes d'interconnexió i que hi hagi intermodalitat. Això és el que dóna capacitat a la xarxa. Volem una nova línia de Rodalies que connecti amb totes les línies de rodalies i les línies de metro i d'autobusos i això explicarem demà als consells comarcals. A més, la R-4 fins a l'aeroport és físicament impossible, perquè hem de fer una obra molt complexa de connexió a la zona de Montcada i Reixach i que forma part del soterrament de Montcada en una segona fase.

Per acabar amb el ferrocarril; han notat una sobrecàrrega a les línies des que es va implantar la zona de baixes emissions a Barcelona?

Existia una certa preocupació. Estem a punt, tenim dispositius preparats si es produeix, però hi ha hagut una autoregulació i de moment no és necessari. És cert que les hores punta són complicades, però ja ho eren abans; s'ha produït una reconducció cap a franges horàries diferents que ens permeten suportar bé la nova situació. Estem preparats i volem que la zona de baixes emissions vagi a més i facilitarem que els municipis que vulguin i puguin implantar aquest tipus de mesures ho puguin fer.

Que ens pot dir sobre la B-40. M'ha de disculpar, però el seu departament està molt present entre nosaltres.

En primer lloc, deixi'm dir-li que des del departament de Territori pensem que la B-40 és una infraestructura imprescindible entre Abrera i Granollers. El país necessita tenir resolt aquest projecte. Entenem que les infraestructures ajuden a combatre l'emergència climàtica si es planifica bé. Hem tingut una veritable desgràcia amb la planificació i amb l'execució. Però ha de quedar clar que és culpa del govern d'Espanya.

La B-40 ja va néixer amb malastrugança.

Tenim greus problemes com a país. Un és el dèficit fiscal, que ens limita enormement; un altre és un dèficit en inversió d'infraestructures, ja que l'Estat pressuposta i, a més, liquida molt menys del que ens pertoca. La plasmació d'aquesta realitat és la B-40. Sembla que ara es mou el tram que queda fins a Abrera i la connexió amb la C-16. Estem molt a sobre.

I la continuació.

És imprescindible la continuació fins a Sabadell i així l'hem fet saber al ministeri. Però també considerem imprescindible que arribi fins a Granollers.

No creu que Granollers està prenent distància respecte d'aquest projecte?

Des del punt de vista del nostre Govern, inequívocament, la B-40 s'ha d'acabar. Tot i que és evident que hem d'escoltar al territori.

I què opina sobre el projecte de Gran Vallès?

Nosaltres defensem una Catalunya policèntrica a la qual no tot pivoti sobre Barcelona i dintre d'aquesta idea, entenem no els vallessos, sinó el Vallès, com a gran comarca, com un nou eix d'extraordinària potencialitat. Crec en un gran Vallès.

I administrativament, hauria de tenir personalitat pròpia?

Parlo des d'un punt de vista conceptual, d'agregació poblacional, econòmica, de millorar la mobilitat interna, de transversalitat per generar un pes específic que no la faci estar subordinada a Barcelona, sinó complementària. Aleshores, ja veurem administrativament com es gestiona aquesta àrea. És molt important, insisteixo, entendre Catalunya des d'un punt de vista policèntric amb un Vallès amb personalitat pròpia.

Aquest és un debat obert a Terrassa. Cap a on creu vostè que hem de mirar, cap a la comarca o cap a Barcelona?

Crec que hem d'avançar cap a un concepte del Vallès com a gran àrea que es complementi amb altres àrees metropolitanes del país, com la de Tarragona o la de Girona. Ja té un pes específic, però el Vallès ha de tenir capacitat pròpia, projecció pròpia i complementarietat. L'articulació administrativa haurà de ser fàcil. Hem de pensar en els actius del Vallès i reforçar-los: eixos viaris, empreses, infraestructures...

Collserola és una barrera psicològica pels vallesans i pels mateixos barcelonins?

Lluís Recoder, quan era alcalde de Sant Cugat, utilitzava una expressió que va fer fortuna que advertia als barcelonins que hi ha vida després de Collserola. A Barcelona no es pot ignorar la realitat que hi ha més enllà dels seus límits naturals. Hi han inèrcies difícils de superar, però personalment crec que s'ha avançat molt en aquest sentit a Barcelona.

Sàpiga que estem molt contents amb l'ampliació de la C-58. No tot ha de ser controvèrsia.

A qui s'ha d'agrair aquesta obra és al conseller legítim, en Josep Rull, que és qui la va impulsar en una aposta personal pel territori, davant una necessitat evident. Pensi que és difícil impulsar obres, perquè la nostra realitat econòmica és la que és. Jo només he continuat el seu impuls. Quan estigui acabada del tot, ens aportarà una gran millora en mobilitat, però no pot ser una única solució. S'ha de complementar amb millor transport públic, una R-8 reforçada, un Metro del Vallès amb més capacitat... La suma de tots aquests projectes és la que ens ha de donar la mobilitat que necessitem.

Els estudis viaris acostumen a dir que en segons quines circumstàncies l'oferta genera demanda; es pot tornar a col·lapsar la C-58?

És cert que els estudis de vialitat indiquen que l'oferta genera demanda com a primera tendència, però això no és elàstic. Vull dir que no existeix una oferta infinita ni una demanda infinita. Hi ha unes capacitats i unes necessitats al territori que queden o no resoltes amb l'oferta.

També hem millorat molt la nostra relació amb vostès amb relació a les rieres.

Nosaltres, dintre de les nostres limitacions, tenim uns quants instruments molt potents i un d'ells és l'Agència Catalana de l'Aigua, una autèntica estructura d'Estat. Però estava absolutament compromesa. Quan vam arribar al Govern ens la vam trobar amb un deute de mil set-cents milions d'euros. De vegades parlem de milions com si fossin pipes. Són molts milions.

Intueixo que parla del tripartit.

No vull entrar, només és una descripció, són dades objectives i les herències s'han de gestionar. El que vull dir és que, des del 2011, hem reduït a zero aquest deute. El conflicte amb terrassa i amb altres àrees de Catalunya era la impossibilitat de fer inversions. No hi havia diners i això va generar conflicte. Ara la situació és diferent i és cert que hem millorat molt la relació i estem col·laborant i planificat molt bé.

Terrassa és una ciutat sensible amb les rieres.

Ho entenem i no només estem invertint junt amb l'Ajuntament en el marc d'un protocol d'actuació, a més, volem fer un pla director com a instrument que ens permeti visualitzar i marcar actuacions. Està a punt d'adjudicar-se. M'agradarà molt presentar a Terrassa aquest pla director.

Escolti, com són les reunions del Govern de la Generalitat?

(Somriu) Doncs li puc assegurar que molt més plàcides i cordials del que pugui vostè pensar. És cert que en seu parlamentària es pot visualitzar més un clima de conflicte, que no negaré que existeix, però els membres del Govern mantenim una molt bona relació, perquè hem de governar i tots els departaments depenem uns dels altres.