--
A l'Alta Normandia hi ha algunes joies històriques com el Mont-Saint-Michel, l'illot que queda aïllat per l'aigua del mar durant les fortes marees de la costa oest i en el qual hi ha una preciosa abadia romànica.
Destinacions per a l'estiu. Normandia

Turisme bèlic i molt més

18.07.2019 | 04:00

La celebració del 75 aniversari del Desembarcament  de Normandia ha tornat a mostrar a aquesta zona del nord-oest francès com una destinació turística de primer ordre. Ja és la segona regió francesa més visitada després de París.

La imatge de la regió de Normandia com a referència d'una de les campanyes militars més famoses de la Història, escenari de famoses pel·lícules i llibres, no pot ocultar la bellesa dels seus paisatges marins, la verdor de boscos i prats (cortesia de les molt abundants pluges) i la riquesa del seu patrimoni cultural.

Si en les passades setmanes vostè va veure notícies o reportatges sobre les celebracions de l'aniversari del Desembarcament, aquí té una petita guia per a saber què visitar aquestes pròximes vacances.
PAISAtge i moltes evocacions

Els afeccionats a la història poden visitar les cinc platges, d'oest a est: Utah, Omaha, Juno, Gold i Sword. En totes elles, però també en ciutats com Bayeux o Cauen, hi ha museus amb vehicles, armes, mapes, fotografies i tot tipus d'objectes personals de soldats i civils, com a cartes, condecoracions o imatges privades.

Abunden també armes i equips autèntics, maquetes, objectes de la vida diària. I tampoc falten vehicles de gran grandària com a carros de combat, peces d'artilleria o avions.

A les platges hi ha abundància de monuments, monòlits, plaques i banderes en record a herois individuals o a les principals unitats que van combatre.

Un monument interessant està a la platja Utah, a l'altura de Saint Martin de Varreville, on va desembarcar la 2a Divisió Blindada francesa.

En aquesta unitat hi havia una companyia, cridada popularment "La 9", formada en la seva majoria per antics combatents republicans espanyols i que va ser la unitat que va encapçalar l'alliberament aliat de París a l'agost de 1944.

Més enllà de la iconografia, passejar per les platges normandes, molt llargues i amb dunes de sorra, permet gaudir de la bellesa del paisatge encara que sigui difícil no evocar els moments tràgics que allí es van viure fa 75 anys.
Per tot el front també poden visitar-se algunes instal·lacions de defensa alemanyes, com les bateries d'artilleria Azeville, Crisbeq o Longues-sud-*Mer, que són algunes de les millor conservades.

En la primera hi ha una visita molt ben organitzada pels túnels, blocaus i sales, mentre que en les altres dues es conserven fins i tot alguns canons.

Tota Normandia està plagada de construccions de defensa, aquests búnquers de ciment gris que poblen camps, pobles i fins i tot jardins. En alguns casos, construccions modernes s'han integrat en els búnquers que existien prèviament.
Sens dubte, les visites més impressionants són les dels cementiris militars que abunden a la regió: estatunidencs, britànics, canadencs i alemanys, en els quals reposen desenes de milers de soldats.

Destaca entre ells el cementiri americà de Colleville-sud-Mer, just damunt de la mortífera platja de Omaha, i que alberga gairebé 9.400 tombes de soldats caiguts a Europa, cadascun marcat per una creu blanca.
En La Cambe, entre Bayeux i Cauen, hi ha un gran cementiri alemany amb una mica més de 21.000 tombes, entre elles les del famós as de carros Michael Wittman.

Una altra curiositat és el maniquí amb un paracaigudes que segueix penjat permanentment de la torre de Ste.Mere-Eglise, en record a John Steele, el paracaigudista estatunidenc que va quedar enganxat en el temple en la nit del 5 de juny durant la gran operació d'assalt aeri que va precedir a l'arribada de tropes per mar.

I a la platja de Arromanches encara poden veure's les restes del port artificial construït després del desembarcament.
Una curiositat bèl·lica final i molt visitada: Pointe-*du-*Hoc, una gran bateria d'artilleria situada sobre un penya-segat que domina diverses de les platges. Un batalló de Rangers (forces especials estatunidenques) va escalar el penya-segat de la forma més penosa el 6 de juny de 1944 per a conquistar les casamatas. Allí van descobrir que els canons havien estat retirats i que el seu sacrifici havia estat en va.

Barfleur i Cherburgo
Si es decideixen a viatjar fins a la zona, no tot serà turisme militar. En l'Alta Normandia hi ha algunes joies històriques com el Mont-Saint-Michel, l'illot que queda aïllat per l'aigua del mar durant les fortes marees de la costa oest, i en el qual hi ha una preciosa abadia romànica.

Un altre tresor és el Tapís de Bayeux, un gran llenç brodat amb un total de 69,5 metres de llarg i realitzat, es creu, en el segle XI. Les figures i lletres brodades narren l'epopeia de Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, entre 1064 i 1066, quan va conquistar Anglaterra.

Una altra parada interessant és el petit port de Barfleur, considerat un dels pobles més bonics de tota França. Des dels seus molls va partir Guillem el Conqueridor amb destinació a terres angleses, com testifica una plaça situada una mica més enllà dels molls.

En Saint-Vaast-la-Hougue, la marea baixa deixa veure vastos camps de cria d'ostres. És un altre exemple dels bells petits ports pesquers de la zona. Allí també hi ha una sèrie de fortificacions del segle XVII construïdes pel cèlebre arquitecte militar Vauban i que són patrimoni universal de la Unesco, algunes també amanides per búnquers alemanys.
A Normandia es poden visitar a més curiosos castells d'origen víking-normand, com el de Bricquebec, els orígens del qual es remunten al segle X o XI.

Cherbourg, la major ciutat de la península de Cotentin i amb una vistosa fortalesa, té un barri vell per als vianants molt bonic. És la terra dels famosos "paraigües de Cherbourg", que ara ja tenen fins i tot un petit museu.

A només uns kilòmetres a l'oest es troba el pintoresc Port Racine, un diminut port, considerat el més petit de França. Pertot arreu hi ha pobles diminuts, granges i "chateaux", construïts amb la pedra grisa de la zona i teulades de pissarra. Algunes de les antigues granges s'han reconvertit en petits hotels rurals de gran encant, molts sota l'ensenya "Gites de France".