Rosa Cardona: "És una feina molt agraïda"

Rosa Cardona: "És una feina molt agraïda"

03.03.2019 | 04:00

Rosa Cardona Arnau acaba de tornar del festival de cinema de Berlín, on va anar a presentar la pel·lícula marroquina "De quelques évènements sans signification", de Mostafa Derkaoui (1974), restaurada pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, del qual ella és la conservadora.

Com va arribar aquesta pel·lícula a Terrassa?
Ens va arribar quan el laboratori Fotofilm de Barcelona va tancar. Les llaunes portaven un altre títol i la pel·lícula estava en molt mal estat. Tenia lesions derivades de l'abandonament de tots aquests anys.

Estava abandonada perquè era una pel·lícula prohibida?
Ho va estar molt de temps. És una pel·lícula molt lliure, que qüestiona el paper del cinema en la societat. La van finançar uns pintors marroquins i ningú de l'equip no va cobrar. Als anys 70 va patir problemes de censura i gairebé no va tenir distribució. Ara està revaloritzada. A Berlín la van seleccionar per a un cicle del festival sobre arxius de conservació i hi havia molta gent jove entre el públic.

Va ser molt complicat el procés de restauració?
S'ha fet una restauració digital en 4K. Es van haver de restaurar el so i el color i eliminar totes les lesions. Per sort, el realitzador i el director de fotografia de la pel·lícula són vius i vam poder treballar en col·laboració amb ells.

Quanta gent hi havia en l'equip de restauració?
Hi han treballat tres persones de la Filmoteca i tres col·laboradors externs.

És habitual que la Filmoteca restauri pel·lícules estrangeres?
Hem restaurat unes pel·lícules de Méliès que ens van arribar a través d'un col·leccionista afeccionat a la màgia. Georges Méliès tenia sucursal a Barcelona l'any 1902, era un punt de distribució important. I tenim vuitanta títols dels germans Lumière que circulaven per Barcelona.

Quins materials tenen prioritat a l'hora de ser restaurats?
Els materials únics i les pel·lícules molt mal conservades.

Com funciona el procés?
Primer es fa un escanejat a 4K, o de vegades a 6K, fotograma a fotograma. Després es realitza la restauració digital, que consisteix a eliminar la brutícia, els trencaments i senyals del temps, les ditades, les marques de cel·lo... Després, si és possible, la col·lecció de nitrat es torna a 35 mm i dels acetats guardem una versió digital. És una feina invisible però molt agraïda.

I les pel·lícules queden com noves.
Bé, mai serà el mateix, però les recuperem i les guardem ben conservades.

Quant es triga a restaurar cinc minuts de pel·lícula?
Són més o menys unes dues setmanes de feina.

Quants títols restauren en un any?
En un any es poden restaurar unes cinquanta pel·lícules.

Com els arriba el material?
Ens ha arribat molt material de laboratoris que han plegat. Els col·leccionistes de vegades també porten coses que han recuperat. Hi ha coses que arriben per atzar, que ens les porta gent que les ha trobat en contenidors o en cases ocupades.

S'ha perdut molt cinema antic, oi?
No hi ha cap director de qui s'hagi conservat tot. A Catalunya hi havia directors molt interessants d'abans dels anys 50 de qui no queda res.

Les restauracions, les cobren?
Hi ha convenis que ens permeten fer la restauració sense ànim de lucre.