Crítica del Premi Ciutat de Terrassa de teatre
El grup Inestable Ceretana de Puigcerdà va presentar l'obra "Aquí no paga ni Déu".

Una divertida comèdia política de Dario Fo

08.02.2019 | 04:00

"Aquí no paga ni Déu" del dramaturg Dario Fo (Itàlia 1926-2016), escenificada pel grup Inestable Ceretana de Puigcerdà i dirigida per Xavier Piguillem, és la tercera obra que concursa al premi Ciutat de Terrassa de Teatre. L'obra, situada a Milà, és una sàtira política on es reflexa la crisi econòmica dels anys setanta a Itàlia.

L´Antònia, interpretada amb soltesa per Teresa Pérez de Rozas, és una mestressa de casa que ,amb altres dones del barri, practica desobediència civil robant menjar dels supermercats ja que els preus han pujat de manera desorbitada . Amb la complicitat de la seva amiga Margherita (Laura Rodríguez) , l´amaguen perquè ni els respectius marits ni la policia el trobi. Giovanni (Xavier Piguillem) marit de la protagonista, i Luigi (Joan Montiel) marit de l´amiga , desconeixedors de les trifulgues de les respectives dones són fidels al sistema i a la llei.

També apareixen en escena un Inspector (Julio Loscertales), que resulta ser més revolucionari que els ciutadans i el Brigada (Mingo Rubio). Ambdós tenen la missió de revisar les cases i pisos per veure si hi troben quelcom robat.

De mica en mica es van creant situacions surrealistes on les mentides i les intrigues que es van deixant entreveure fan esclatar sovint en aplaudiments i riallades una sala plena de gom a gom.

Els tres espais escènics on es va desenvolupant tots aquests embolic: cuina , carrer i replà d´escala estan molt ben resolts movent i combinant diversos plafons i jugant amb la il.luminació de manera senzilla i original.

Els personatges molt ben definits i els seus diàlegs són una denúncia al món capitalista i als seus abusos així com una crítica encoberta d´humor a la corrupció dels polítics i a la mirada passiva d´empresaris i sindicats.

De nou, un paral.lelisme amb la nostra societat on, cada vegada, hi ha més distància entre el poble i les classes dirigents i on els comportaments dels nostres protagonistes no s allunyen massa dels nostres.

Un altre diumenge per gaudir i reflexionar.