Richard Piedras: "Prefereixo saltar que córrer"

Richard Piedras: "Prefereixo saltar que córrer"

30.12.2018 | 04:00

Va ser l'any 2012 quan, a Parc Vallès, Richard Piedras va fer una tombarella a l'aire cap endarrera muntat en una pitbike, recorrent una distància de 14,74 metres i superant el seu propi rècord Guinness del 2009 a Itàlia.
"L'any 2005 va ser quan va començar la bogeria de saltar en moto", explica Richard, tot recordant que "els meus inicis en esport extrem van ser en BMX. Vull donar les gràcies al club BMX Terrassa i a la família Díaz, que em va obrir les portes de casa seva i del BMX".

"A mi sempre m'ha agradat més saltar que córrer. M'encantava acabar les curses amb una exhibició i finalitzar amb un back flip, un salt mortal cap endarrera", continua explicant el Richard. "Després vaig decidir saltar en moto però les grosses no se'm donaven bé i vaig tenir una caiguda forta. Quan em vaig recuperar, em vaig comprar una pitbike, que és més petita però té un motor potent. Crec que vaig ser el pioner".

"Un dia vam anar a Sant Llorenç Savall i en una piscina d'escuma vaig començar a practicar el back flip en moto. Més tard em van convidar a un esdeveniment de freestyle a Bilbao. Recordo que hi havia dues columnes, una a cada costat de la rampa, on posaven el llistó per fer el salt. La cosa va començar malament perque quan era a l'aire em vaig enganxar en una de les columnes però va acabar en èxit total perque vaig fer el black flip una primera vegada a terra i després el meu amic Abraham va pujar a la moto darrera meu i ho vam repetir. Dues persones dalt d'una pitbike fent un salt mortal cap endarrera és una cosa única en el món. No ho ha fet ningú més. Així va començar tot", diu.
Richard continua rememorant que "cada any fèiem entre 25 i 30 exhibicions. L'Abraham es va retirar però van venir nous "riders". Un dia em van oferir batre un rècord Guinness a Madrid. Va ser una experiència molt maca, vaig batre el meu primer rècord. Després em van proposar anar a Itàlia i superar la meva pròpia marca. Repte aconseguit! La vegada següent encara va ser més maco perque estaven presents la meva dona i la meva filla. Vàrem muntar un escenari a Terrassa, a Parc Vallès, i vaig tornar a superar el meu rècord. Va ser una passada poder-ho fer a casa!".
Més tard ho va tornar a fer a l'Equador "però no va ser oficial de Guinness", comenta. El Richard va continuar fent exhibicions fins que l'octubre del 2015 "vaig tenir una caiguda força aparatosa i em vaig fracturar el fèmur", explica.
La recuperació "va ser llarga" i aleshores va decidir retirar-se del freestyle. "Les lesions no perdonen", assegura.
"Ara vaig amb la meva filla Lucía a rodar pels circuits de tant en tant. Ens ho passem molt bé. No m'arrisco com abans, ja no faig patir la meva dona i la meva mare, i disfruto molt veient la Lucía anant en moto", assegura. "Ara treballo de massatgista esportiu i professor de pilates". No ha deixat de fer esport. "Surto a fer rutes en bici de carretera i en BTT".

El Richard vol fer "constar expressament" el seu agraïment a totes aquelles persones que han col·laborat amb ell en aquests anys. "La família Díaz, els meus amics Manel Ibars, Abraham, Oscar Lanza (el meu mentor), Jesús Valenzuela, Dani de MX PRO, Sergio d'AIR GRAFIC, que em deixava les motos i els cascs ben pintats, els "riders" Cristian, Aceituno, Ranger, Kanka, Emilio... i totes les persones que m'han seguit i que disfrutaven veient-me saltar".