Opinió

Mercè Galí: Assaborint la calma

11.11.2018 | 04:00
Mercè Galí: Assaborint la calma

La vida és llarga i he tingut oportunitats de viure alguns recessos. Sempre els he fet en companyia d´alguna amiga: Fina, Montserrat, Esperança, Dolors...

Primer hem definit un escenari: un monestir d´acollida, un entorn de naturalesa, fer camí pel bosc i, sobretot, un escenari de silenci. Aquestes condicions ajuden, però no són del tot necessàries, ja que per al recés també es pot trobar un racó a casa d´un mateix.

És bo tenir algun text o alguna frase com a consigna per aprofondir. Per als que som cristians és interessant un text evangèlic o bíblic.

Hem creat estones de soledat en què una es troba amb si mateixa i autoreflexiona, posant a lloc els afers quotidians; és interessant posar en comú les reflexions amb la companya o els companys. I en tot recés hem tingut una part de contemplació: la papallona que vola i té diversos colors, l´ocell que canta, la flor que neix al bosc cremat; o si el recés es dóna en un racó domèstic, contemplar el nen del veí que comença a parlar...

Per a nosaltres, creients, val la pena al cap del dia transformar-ho tot en pregària i, si cal, compromís. Sí, hem fet camí, hem passat santuaris (El Mont, Montgrony, Montserrat...) o racons d´ermites... (La Mata, Marata, Santa Coloma Sasserra... ) i hem sentit la multitud de gent que ha passat per allà al llarg del temps o que hi passarà. En el cas d´estar acollides en monestirs, després d´intuir i gaudir de la presència del Senyor, ens hem unit a les seves pregàries per lloar-lo. Mai hi hem estat més de tres dies. Sempre es torna enriquit, no pas de béns materials, sinó de pau, d´amistat, d´il·lusions i de Fe.

L'autora és feligresa de la parròquia de Sant Josep        

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook