Gent DT/Reportatge
Per Emili González 

Tocs i sons al campanar

07.07.2018 | 04:00
A l´església de Sant Josep, al carrer de Colom, 231, a Can Palet, quatre campanes marquen els quarts i les hores amb l´ajuda de martells.

Es diu Ildefonsa i pesa 1.802 quilos, és a dir, gairebé dues tones. Déu n´hi do. Ben a prop seu l´acompanya la Maria, que és una mica més esbelta, d´una tona justa. Les dues comparteixen un mateix espai amb una de nom compost, l´Anna-Eulàlia-Núria, i amb una altra, la Josepa, que al pes mesuren 690 i 528 quilos respectivament. A casa també viuen dues germanes "petites". La més jove d´elles és la Maria Joana Antònia que, malgrat haver nascut l´any 1998, ha crescut formosa (ja pesa gairebé dos-cents quilos).

Tota la família resideix des de fa anys (les més velletes ja en tenen gairebé 80) en ple Centre de Terrassa, en el que podríem considerar un àtic sobre la Plaça Vella. És lluminós i té unes immillorables vistes a la ciutat; de nord a sud i d´est a oest.

Malgrat el seu tonatge a prova de la bàscula més resistent, passen desapercebudes, donat que no es veuen des del carrer estant, però les sentim sovint; més sovint d´allò que la nostra consciència és capaç de percebre; se les sent sempre que es mouen, que parlen... que repiquen.

Les campanes de la catedral del Sant Esperit són el secret més ben guardat del campanar de 47 metres d´alçada del temple. A fe de Déu que costa d´arribar fins a elles. Costa més de cent-cinquanta graons amunt, per una estreta escala recargolada que puja pel campanar. Costa algun esbufec fins i tot a qui està més en forma. Un cop al costat d´elles veiem que un tancament de fusta les protegeix de les inclemències del temps i de les malifetes orgàniques dels coloms. De fet, de campanes, al campanar del Sant Esperit, no n´hi ha només sis, sinó nou.

La poderosa família de sis a qui hem conegut unes línies enrere són les anomenades campanes litúrgiques, és a dir, aquelles que fan diferents tocs, però sempre lligats a una celebració religiosa.

Tres campanes més es troben encara per damunt d´aquestes. Són les que donen les hores i els quarts. Són, per tant, les anomenades campanes del rellotge. Malgrat que rauen a la catedral, aquestes últimes no hi pertanyen, ja que són de propietat municipal, de l´Ajuntament. Es troben allà dalt de tot del campanar, a l´estructura metàl·lica que el corona, des del 1893.

Element d´identitat religiosa, però també d´una comunitat, un barri o una població en si, "el toc de campana –segons Fidel Catalán, rector de la parròquia del Sant Esperit– identificava, i encara identifica, els diferents moments en la vida d´una persona". Afegiríem, si és catòlica. Repiquen les campanes al bateig, al casament i a la mort. Però el toc de campanes també és un senyal d´alegria desvinculat, sovint, de la religiositat. A Terrassa sonen, per exemple, quan comença la Festa Major de la ciutat o d´alguns barris.

Aquesta setmana, al Gent DT, hem volgut grimpar fins a algunes de les campanes dels temples terrassencs per conèixer un patrimoni tan sonor com desconegut.

En aquest itinerari de vertigen no podien faltar les campanes de la joia històrica de la Seu d´Ègara. En aquest conjunt monumental hi ha campanes a l´església de Sant Pere (quatre, en dos campanars d´espadanya) i a Santa Maria (una). Segons l´historiador local Joaquim Verdaguer, les primeres campanes de l´església de Sant Pere devien col·locar-se a inicis del segle XII. Ja al segle XVII, "es va proveir el campanar de dues campanes noves i grosses".

Verdaguer assenyala al seu blog (www.joaquimverdaguer.blogspot.com) que "el juliol del 1936, amb l´esclat de la Guerra Civil, les campanes de l´església de Sant Pere, així com les de la resta de la ciutat, foren foses per aprofitar-ne el metall".

És per això que totes les campanes del temple de Sant Pere daten de després de la Guerra Civil. No passa igual amb la campana de Santa Maria. Segons Verdaguer, aquesta va fabricar-se l´any 1723.

Quan el 1918, l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch va dur a terme les excavacions arqueològiques i la consolidació de les esglésies de Sant Pere, la campana de Santa Maria es va col·locar aleshores a l´interior del campanar. I, arribada la Guerra Civil, dos membres de la Junta de Museu "varen pujar al campanar i la van embolicar amb un sac de tal manera que quedava dissimulada".
 
Tot i que l´església de Sant Pere no té l´alçada del Sant Esperit, la sensació d´un cert vertigen s´apodera de nosaltres quan posem els peus dalt la seva teulada. Ens acompanya a la visita mossèn Antoni Deulofeu, el rector de la parròquia de Sant Pere. Ens recorda que l´any 2014 van dur a terme una campanya per arreglar i restaurar les campanes de la Seu d´Ègara. Aleshores van automatitzar el sistema (el toc de campanes manual ja fa temps que va passar a la història als quatre temples de Terrassa visitats).

Apadrinades
Una altra característica comuna és que moltes campanes terrassenques tenen "padrins", és a dir, les persones que les pagaven i, ja de pas, n´escollien el nom (un dels padrins habitual és l´Alfons Sala, comte d´Ègara). Ocorre amb les del Sant Esperit, la Seu d´Ègara i a l´església de Sant Josep de Can Palet, on quatre campanes beneïdes l´any 1941 ocupen cadascun dels finestrals del campanar. 
 
Aquesta és la manera tradicional catalana de col·locar les campanes als campanars (una a cada obertura i voltejant sencera al tocar). Per contra, al sistema alemany (el que hi ha al campanar litúrgic del Sant Esperit), les campanes estan col·locades en una mateixa estructura i una al damunt de l´altra, tal com veiem a la fotografia més gran d´aquesta pàgina. Tant a la parròquia de Sant Josep de Can Palet com a la de Sant Cristòfor, a Ca n´Anglada, la pujada al campanar comença des de l´interior de la nau del temple mateix. La de Ca n´Anglada és una església jove, acabada l´any 1963. D´aquesta mateixa època daten les seves dues campanes. Una de grossa, enfilada al finestral, marca els quarts al toc d´un martell. La petita, recolzada sobre el terra del campanar, indica potent les hores.
Del campanar estant, l´horitzó que es divisa abarca diversos quilòmetres a la rodona. S´adverteix des dels llunyans blocs de pisos del Pla del Bonaire fins al més proper barri de Can Palet. També s´observen les muntanyes de Montserrat i la Mola. I, a sota dels nostres peus, la diversitat d´orígens conviu a la plaça de Ca n´Anglada, on el ritme és el d´un tranquil matí de juliol. Molts nens del barri van al casal de la parròquia. Sentim les seves veus menudes des de dalt del campanar coronat, per cert, per un parallamps.
 
El rector, mossèn Joan Lázaro, assegura que ningú s´ha queixat perquè li molesti el periòdic so de les campanes. No ens han dit el mateix als altres tres temples visitats. A tots, per evitar molèsties, fan que les campanes deixin de sonar a la nit. Hi tornaran quan arribi el matí. Un dia rere un altre. 
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook