Gent DT / Converses
Conxita Sal·lari, professora i escriptora

"Cuinar junts convida a parlar"

17.05.2018 | 04:21
"Cuinar junts convida a parlar"

Conxita Sal·lari s´ha dedicat tota la vida a l´ensenyament però la seva gran passió és la cuina i el plaer que donen les petites coses de la vida. Acaba de publicar "Receptes de primavera", un llibre bilingüe català-anglès per donar a conèixer la cuina catalana entre els estrangers, que serà el primer d´una sèrie de quatre, amb traducció i il·lustracions del seu marit Richard.

Vostè s´ha dedicat sempre a l´ensenyament i ara treu un llibre de cuina. Ha cuinat mai professionalment ?
Professora d´anglès i mestra de Primària tota la vida, si, però quan era jove vaig anar a Londres a practicar i perfeccionar l´anglès i em va sortir una feina d´ajudant de cuina a Holland House, un alberg prop de Kensington situat en una mansió jacobina del segle XVII, on havia viscut Lord Byron. Si hi treballava m´hi podia allotjar gratis. Allà va néixer l´afició. Cuinàvem per a 150 persones. Hi havia estudiants d´arreu del món. Hi vaig conèixer el Richard Cowper, el meu marit, que és australià i també treballava a la cuina.

La cuina anglesa és molt diferent de la catalana.
Ara amb la globalització no tant però aleshores sí. Una vegada vaig fer llenties i em van anar tornant tots els plats sense tocar. Ho vaig compensar preparant un postre especial. Però una altra vegada vaig triomfar gràcies a una recepta de la meva mare.

Quina recepta?
La de la sarsuela. Això va ser més tard, a Escòcia, a l´illa de Skye, on ens vam casar el Richard i jo. Vam estar un temps treballant en un restaurant de lord Macdonald, que és el propietari de la meitat de l´illa. Em van portar unes vieires. No sabia com preparar-les però em vaig recordar de la recepta de la sarsuela de la meva mare, que era molt bona cuinera. Van sortir tan bé que, en acabar l´àpat, els clients em van voler conèixer per felicitar-me. Em van convidar a una copa de vi blanc en agraïment per aquell plat tan bo. Assaborir les petites coses és el que dóna la felicitat.

I després només ha cuinat per a la família i els amics?
Per a ells i amb ells. Cuinar junts convida a parlar, multiplica les forces positives. Si cuines amb els fills o els germans, l´acte de cuinar és diferent perque és com un regal fet amb il·lusió: fa família. De vegades vénen a dinar ex-alumnes meves amb els seus fills i cuinem amb els nens, que s´ho passen molt bé. També he fet, sense cobrar, els càterings de les pel.lícules del meu fill Geoffrey, "Tercer grado" i el videoclip que acaba de rodar pel grup Doctor Prats. I amb el meu fill gran, que ara viu a Boston on està treballant en un programa de recerca contra el càncer i ens comuniquem a través d´internet, moltes vegades cuinem alhora el mateix plat, ell als Estats Units i jo a Terrassa.

Intueixo que per a vostè la cuina és més que una afició.
La cuina és més que cuinar. Cuinar amb amor és com cuidar un jardí, fas un món millor, una aportació a l´entorn, encara que sigui petita. Forma part de la "good life", que diuen els anglosaxons.

La bona vida.
Sap d´on ve això de la "good life"? Quan els meus fills eren petits, vam viure un any a Sidney. Jo no coneixia ningú. Un dia vaig portar els nens a la biblioteca i hi vaig descobrir un llibre que es deia "The Good Life", que parlava del plaer de les petites coses. Entre d´altres coses, hi havia receptes de cuina. Llegir-lo em va donar una sensació de benestar i comfort i vaig decidir que alguna dia faria un llibre com aquell, és a dir, que pogués transmetre la mateixa sensació.

De tota manera, el seu primer llibre era de narrativa.
Sí. "Saïd" és un conte sobre un nen marroquí que té problemes per adaptar-se i coneix una nena que l´ajuda. Aleshores jo tenia molts nens magrebins d´alumnes a classe i una ex-alumna em va suggerir que escrivís alguna cosa per a ells.

Parlem de "Receptes de primavera"/ "Spring Recipes". No és gaire habitual un llibre de cuina bilingüe, oi?
Aquí no gaire, en altres països és més corrent. L´editor, que és el mateix de "Saïd", em va demanar un receptari català per a estrangers perque vénen molts turistes a Catalunya que s´interessen per la nostra cuina. Serà el primer d´una sèrie de quatre, un per a cada estació de l´any. El meu marit, el Richard, ha fet les traduccions a l´anglès i les il·lustracions. He volgut que el Richard fes les fotos perque és molt bon fotògraf però la gent no ho sap perque no les ensenya mai a ningú.

El llibre no és només una col·lecció de receptes. Veig que hi ha anècdotes i cites literàries.
Són petits textos de prosa poètica, amb històries i anècdotes sobre els diferents plats. A més de la cuina, hi ha un missatge. Vull que la gent s´enamori de l´acte de cuinar. Crec que cuinar també és un acte de llibertat, t´allunya del menjar preparat. No és el mateix menjar una cosa que has preparat tu que demanar una pizza. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook