Gent DT / Converses
Pedro B. Abreu, director de cine

"El videoclub és una metàfora"

01.05.2018 | 04:21
"El videoclub és una metàfora"

Nascut a València, Pedro B. Abreu va estudiar cinema a Suècia i a l´Escac, on ara fa de professor, una feina que compagina amb la publicitat. Acaba d´estrenar la seva primera pel·lícula com a director, "Blue Rai", una comèdia que reflecteix el seu amor pel cinema i el seu sentit de l´humor, rodada a Terrassa amb un pressupost de només 30.000 euros, amb veïns de la carretera de Martorell fent gratis de figurants.

Pedro B. Abreu, realitzador publicitari i professor de l´Escac, ha debutat com a director de cinema amb "Blue Rai", una comèdia força excèntrica que es riu de les pel·lícules romàntiques i de les d´atracaments. Forma part del projecte "Un màster, sis pel·lícules", de l´Escac, i es va rodar íntegrament a la nostra ciutat.

Com se´ls va acudir una història tan esbojarrada?
Hi vam començar a treballar fa set anys. Havia de ser una "micropel·lícula", una pel·lícula molt petita que es pogués fer amb el mínim de diners possible, amb pocs personatges i escenaris. Amb el guionista Carlos Franco se´ns va acudir la història del propietari d´un videoclub que també és cineasta amateur, que es veu ficat en un cas d´atracament amb hostatges i decideix filmar-ho tot i aprofitar-ho per a la seva pel·lícula. La trama romàntica, la vàrem incorporar més tard. Vam arribar a fer cinc versions del guió i la història inicial es va transformar en una altra cosa ben diferent.

Podríem dir que és tant una paròdia del cinema romàntic com del d´atracaments?
El protagonista és un noi que ha vist massa pel·lícules i acaba confonent la ficció amb el món real. La idea d´ambientar la història en un videoclub era una metàfora del que li passa al personatge, que té una gran passió pel cinema però també és un nostàlgic del passat. Abans el cinema romàntic era més idealista, més "naïf". El Rai es pensa de debò que la vida és com en aquelles comèdies dels anys 80 que tant li agraden i que al final tot acabarà bé i que la seva xicota tornarà amb ell.

El Rai és una mica patètic.
Molt. Com a personatge era molt perillós perquè el gran repte que teníem era aconseguir que, malgrat el seu patetisme, caigués bé al públic.

L´excel·lent interpretació de Santi Bayón hi ajuda molt.
Sí, he comptat amb un gran repartiment i com que fa anys que ens coneixem vam rodar en un clima d´amistat que va ser molt bo per a la pel·lícula. A més, els actors van aportar moltes coses durant els assajos que després vam incorporar al guió final.

El videoclub és ple de cartells de pel·lícules de l´Escac.

És que no teníem els drets dels pòsters de les pel·lícules americanes de què parlen els personatges en els diàlegs... I com que l´Escac produïa la pel·lícula, vam dir: "Va, ens farem autobombo".

Com recorda el rodatge a Terrassa?
Feia molt de fred, perquè era el mes de desembre, i vaig estar un mes gairebé sense dormir, per la tensió. Era molt dur, no tenia res a veure amb els rodatges d´anuncis publicitaris, que és el que faig habitualment, però tinc un record molt bonic de la gent. Tot l´equip va connectar molt. Tots érem graduats de l´Escac i per a tots nosaltres era la primera pel·lícula.

Alguna anècdota?
Els veïns del videoclub van començar a sortir al carrer a mirar com rodàvem i molts d´ells van acabar treballant a la pel·lícula com a figurants, sense cobrar, durant les set o vuit hores que vam trigar a fer les seqüències exteriors. Va ser maco.

Els figurants no van cobrar. I la resta de l´equip?
No. Teníem un pressupost molt petit, de 30.000 euros, aportat per l´Escac. Els actors cobraran si la pel·lícula dóna beneficis.

I vostè?
Jo em dono per pagat només pel fet d´haver pogut viure l´experiència.

"Blue Rai" es va començar a rodar al desembre del 2015. Com és que ha trigat tant a estrenar-se?
Durant aquest temps hem portat la pel·lícula a deu festivals. Vam guanyar el Premi del Públic a Màlaga i també al 12 Months Film Festival de Cluj Napoca, a Romania.

Quins projectes té?
És important triar bé com serà la segona pel·lícula. M´agradaria que la propera fos completament diferent, res a veure amb la comèdia. Penso, per exemple, en un thriller de ciència-ficció amb rerefons social, però estic treballant en diversos projectes alhora perquè, tal com està la indústria, t´has d´adaptar.

Li interessa la televisió?
Sí, també tinc un projecte televisiu però encara no en puc parlar, és prematur. Només puc dir que és una història fosca. La televisió em sembla interessant perquè tens més temps per desenvolupar les històries i els personatges i ara mateix es fan coses molt bones perquè hi ha pressupost. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook