Paqui Torres

"No cal que ens tractin ni amb compassió ni amb sobreadmiració"

01.05.2018 | 04:21
"No cal que ens tractin ni amb compassió ni amb sobreadmiració"

La Paqui Torres, una terrassenca de 39 anys, és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les circumstàncies l´han portat, però, a no haver exercit mai aquesta professió. La Paqui, tot i la seva invidència total de naixement, també ha passat per l´empresa ordinària. Ara, però, treballa a l´Once, com a tècnica en tiflotecnologia i braille.

Tiflotecnologia, diu... Ens ho pot traduir, si us plau?
Per fer-ho fàcil, diguéssim que és la tecnologia aplicada a les persones cegues.

Quina feina desenvolupa, exactament?
Jo treballo al centre de recursos educatius, que és la part de l´Once dedicada a la infància. Estic amb nens invidents donant-los classe, ensenyant-los com poden utilitzar les eines informàtiques i ofimàtiques, les aplicacions específiques que les persones sense visió tenim a l´abast. Treballo a la seu de l´Once a Barcelona, però de vegades em desplaço als voltants de Barcelona o Girona.

Però vostè ha estudiat Dret. No ha treballat mai de la carrera que va cursar?
Per circumstàncies personals, quan vaig acabar l´etapa universitària, vaig començar a vendre cupons a l´Once. Fins que la mateixa organització em va proposar com a directora de l´agència a Mollet del Vallès, on vaig estar fins al 2009.

I després va fer el pas a l´empresa, en aquest cas, pública?
Així és. Bé, primer vaig aprovar unes oposions d´auxiliar administrativa a la Generalitat. I entre el 2011 i el 2016 vaig estar treballant al Centre d´Atenció a Discapacitats de Terrassa, depenent de la Generalitat. Jo no podia atendre les persones que venien amb documentació física a les mans, és clar, però a l´hora de donar citacions era molt ràpida! Em sabia totes les dreceres del teclat!

Fins a quin punt hem avançat en la inclusió social i laboral de les persones amb una discapacitat?
No és com fa 25 anys. La nostra situació s´ha anat normalitzant, però encara existeix molt desconeixement sobre què podem fer i què no. Ens han de tractar com ens mereixem, ni amb compassió ni amb sobreadmiració.

La majoria de persones invidents que coneix, treballen a l´empresa "ordinària"?
No. La majoria d´elles són a l´Once. Sobretot venent cupons. Potser sé d´algú que treballa com a telefonista... Val a dir que tot això de mica en mica va canviant. I que com més preparades estiguin les persones invidents, més opcions laborals tindran. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook




Lo último Lo más leído Lo más votado