Gent DT / Opinió Dracs i Sant Jordi

Un drac antipàtic

24.04.2018 | 04:21
Un drac antipàtic

Ara els dracs ens cauen bé. I, esclar, això ens fa patir davant de la iconografia agressiva del sant Jordi que ma-ta l´aranya. Fins i tot Joan Maragall, per legitimar la llança feridora del sant patró de Catalunya, ens recordava que "l´aranya que ell va matar tenia molt mala bava; terenyinava les flors i se´n xuclava la flaire...". Per poder reivindicar plenament Sant Jordi necessitem llavors un drac antipàtic, consensuadament malèfic, malvat, odiós. Si el fem massa tendre, la imatge ens falla.

Perquè el drac o l´aranya o el que sigui que mata Sant Jordi amb la seva arma de guerrer de la bondat ha de ser, cal que sigui, l´encarnació convinguda del mal. Necessitem confiar en algú que combat el mal, que el venç. I necessitem que el mal tingui algun cos i algun rostre, perquè el guerrer pugui actuar amb bones raons. Potser aquest és un dels problemes del nostre temps: quin són els rostes del mal que tot reconeixem? Quins són els nostres dracs?

Diuen els evangelis que Jesús va recomanar als cristians posar l´altra galta, quan el mal els colpejava la cara. Aquesta crida a la santa resignació fa una mica d´angúnia. Potser per això el món catòlic necessitava contraposar el relat de l´altra galta amb un relat complementari de confrontació amb el mal. Els sant grec de la Capadòcia, soldat i guerrer, era aquest complement. Resignació i bondat davant del mal, però també combat contra el mal, actiu, ferm, victoriós. Perquè hi ha dracs dolents (tot i que cada vegada els pintem més simpàtics). Perquè el mal existeix. Ha existit.
Mireu la història del segle XX i trobareu uns quants rostres per al drac, unes quantes invocacions necessàries per a Sant Jordi. 

L'autor és escriptor i periodista

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook