Sóc un bon professional (María Celestina Hoste Aloy)

21.04.2018 | 04:21

Ho explico perquè mai n'he parlat amb ningú i la veritat és queen tinc ganes. Fer la feina tan ben feta i que ningú ho sàpiga, és una mica frustrant. Jo n'estic orgullós dels meus treball. Fa molts anys que m'hi dedico i mai he tingut cap queixa. Ningú sapqui sóc perquè en aquest ofici l'anonimat és molt important. A mi em truquen a un telèfon que només faig servir una vegada i un cop acabada la feina me'n desfaig.

Mai ningú ha sospitat que fossin assassinats. Com el cas de la senyora que en una manifestació va caure i li van diagnos ticar un atac de cor degut a l'emoció i al trobar-se aixafada sense poder moure ni un dit entre tanta gent que l'asfixiaven. De fet, jo estava al seu costat i la vaig punxar amb una agulla molt fina impregnada d'un verí d'aquells que no deixen cap rastre i que en pocs segons paralitzen el cor.

Està clar que aquesta serà la meva última feina, i és per això també que he decidit escriure aquesta carta com una mena de testament. Tinc una malaltia incurable que fins ara he anat trampejant amb alguns tracta ents que no han donat resultat i el metge ja m'ha dit clarament que tinc vida per un parell de setmanes.

L'anonimat també té algun inconve ient, com per exemple en aquest cas en que m'han encarregat la meva pròpia mort. La persona que ho ha fet, no coneix l' identitat el sicari, però jo a ella sí. Però encara que em dol, perquè no m'ho ima inava pas que em volgués tan malament, penso complir com el bon professional que sóc i fer veure que he tingut un accident de cotxe. Fa dies que noto que no em funcionen els frens i ja no els he fet arreglar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook