"Un rap ben fet també pot tenir el seu swing"

25.03.2018 | 04:00
"Un rap ben fet també pot tenir el seu swing"

Ricard Gili
Trompetista. director del grup La Locomotora Negra.

A punt d´arribar als 70 anys, en Ricard Gili (Barcelona, 1948) és membre fundador i director de la Locomotora Negra, un grup de jazz referent a Catalunya que pren com a model les grans orquestres, les big bands, de l´època swing. Dijous va ser a Terrassa en el marc del Festival de Jazz per presentar la tercera edició del llibre "Puro jazz" (Ed. Ma non Troppo, 2017).

Què és el swing per a vostè?
És una qualitat rítmica, molt especial, que uneix tota la música popular negra americana, des del jazz fins al blues i els gòspels. A banda, els anys 30, el terme "swing" va definir un nou estil, la forma de fer jazz de l´època. Però aquell era un ús de la paraula swing una mica comercial. Més tard, el concepte ha seguit definint l´esmentada qualitat rítmica.

Què va aportar el swing a la música que es va fer després?
Aquesta idea d´una música molt ballable, excitant, en el seu moment va ser una gran novetat, perquè a inicis del segle XX el més "boig" que hi havia eren les polques i els valsos... A tota la música que va aparèixer després, com el rhythm and blues, el rock and roll o el soul, el swing s´ha conservat. Fins i tot un rap ben fet també pot tenir el seu swing.

De què depèn?
Sempre, de com s´interpreta. Si es fa d´una manera mecànica, encarcarada, no hi ha swing. Però hi ha intèrprets negres que en el seu rap, en el seu recitat, n´hi donen molt, de swing. En Duke Ellington deia: "It don´t mean a thing if it ain´t got that swing". És a dir: "No vol dir res si no té swing". És una bona definició del jazz.

Ser de raça negre és jugar amb avantatge a l´hora de tenir swing?
Home, és una cosa molt seva. Els que ho van descobrir, els que ho van introduir, van ser els negres americans, descendents de l´Àfrica. En aquell continent el ritme és molt important.

Hi havia algun instrument que sobresortís a les big bands, les grans orquestres de l´època del swing?
El saxo tenor és el que va agafar rellevància. Als anys 30 era equiparable a les trompetes i els clarinets, però conforme avancen els anys 40 el saxo pren més protagonisme.

La Locomotora Negra té com a referent aquelles grans orquestres...
Exacte, i figures com Fletcher Henderson, Count Basie, Lionel Hampton, el mateix Duke Ellington...

Quins noms destacaria dels que hi ha avui en dia?
El capdavanter en la defensa del swing és en Wynton Marsalis, que ha recuperat moltes músiques de l´oblit. Aquí tenim la Barcelona Jazz Orquestra, l´orquestra juvenil del Sant Andreu Jazz Band...

Per cert, vostè va ser Jazzterrasman l´any 2008. Avui, dissabte, rep aquest premi en Pau Bombardó. Què li sembla l´elecció?
És un veterà de la bateria, versàtil, que sap tocar des de l´estil Nova Orleans fins al que en diem swing, que coneix el jazz perfectament i amb qui he tocat molt a gust. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook