Un dolç amb molta història

18.03.2018 | 04:00
Un dolç amb molta història

La mona és una tradició del principat i València, sobretot, segons la qual els padrins regalen el Diumenge de Glòria o el Dilluns de Pasqua un pastís adornat amb ous als seus fillols. Tradicionalment, el pastís era un pa de pessic i els ous eren durs. Ara, però, les varietats són infinites.

El primer esment de la mona de Pasqua el trobem a "Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria" (València, 1474), el primer llibre imprès a la Península Ibèrica. En aquest, en una lloança a la Mare de Déu, s´escriuen els versos següents: "Vos deiunas contral satan quens mina ara paschau ab deu la dolça mona". Més enllà d´aquestes ratlles, resulta molt complicat resseguir la història d´aquest dolç fins als seus orígens. Amb la intenció de resoldre el misteri, s´han proposat diversos possibles orígens de la tradició, que la lliguen a celebracions antigues del món musulmà o greco-romà, totes elles en exaltació de la primavera i la fertilitat.
Sigui com sigui, la tradició, per molt que ens ho pugui semblar, és de tot menys original. Els padrins regales tortells (amb ous o sense) en diversos punts dels Pirineus. A Europa se celebra la Pasqua amb pastissos dolços i ous. A Itàlia, per exemple, s´elabora un pa de pessic en forma de creu anomenat "Colomba". I a Bulgària es fa un tortell dolç adornat amb ous pintats (kozunak).

I tot això, per què? Doncs perquè sigui quin sigui l´origen de la tradició, la Pasqua és sempre una celebració de la primavera, de la resurrecció de la natura després del llarg hivern, de la fertilitat i l´abundància. És en aquesta època, en que el dia s´allarga i les temperatures pugen, que les gallines comencen a pondre més ous, i què millor que aprofitar-ne l´excedent per fer-ne pastissos o utilitzar-los com a decoració?

Els ous, a més de simbolitzar la primavera, són també imatge de la fertilitat, com els pollets, o els conills de les tradicions germàniques, que aquí ens arriben embolicats amb paper de plata i fets de xocolata.

Així doncs, potser el menys important seria cercar-ne l´origen; trobem tradicions semblants arreu d´Europa i, de ben segur, com molts altres dels nostres costums, és el resultat de moltes capes de cultures diferents, acumulades des de temps immemorials. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook