La prova d'esforç

14.01.2018 | 04:00

Per valorar la resposta de l´organisme durant l´exercici i per un sobreesforç, el procediment més utilitzat en medicina esportiva és la prova d´esforç. Els objectius essencials d´una prova d´esforç són el diagnòstic de salut (confirmant l´absència de malalties, principalment cardíaques) i la valoració de la capacitat funcional de l´esportista (la de fer exercici). Hi ha tres tipus de proves d´esforç:

Prova d´esforç convencional
El pacient fa exercici en una cinta o bici monitoritzada per saber l´evolució de les seves constants. És imprescindible realitzar un electrocardiograma abans de la prova.

Prova d´esforç amb gasos
L´anàlisi directe de gasos (la mesura de l´oxigen consumit i el diòxid de carbó eliminat) permet una determinació exacta del consum màxim d´oxigen i la detecció precisa dels umbrals aeròbic i anaeròbic.

Prova d´esforç amb lactats
Serveix per mesurar l´àcid làctic (lactats) a la sang. Amb aquesta prova el metge coneix la potència anaeròbica de l´esportista per a les cà-rregues d´entrenament.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook