Gent DT / Converses
Janet Capdevila, lleidatana televisiva

"Voldria fer de Xuxa, o de Leticia Sabater"

17.11.2017 | 17:47
"Voldria fer de Xuxa, o de Leticia Sabater"

La Janet Capdevila té només 25 anys, però ja s´ha submergit a l´esmolat ambient dels "realities" de Tele 5. La jove va concursar a l´última edició de "Supervivientes" i abans va comentar el debat de "Gran Hermano". Però va ser al programa "Quiero ser monja" (Cuatro) on la vam conèixer, posant a prova la seva fe. Ara fa uns dies va passar per la redacció de Diari de Terrassa.

Diu que, de monja, en realitat, no n´ha volgut ser mai, però sí que es defineix com a espiritual i meditativa, a més de "multidisciplinar, camaleònica, polièdrica i polifacètica". La Janet Capdevila, lleidatana de bressol i accent, va provar al programa "Quiero ser monja" si el seu camí vital era el religiós, encara que després va deixar l´hàbit i va agafar el biquini.

Que amoïnats que devien estar els seus pares quan els va dir que se n´anava a "Supervivientes"...
Em deien: "Vols dir? Però què hi faràs, allà?´ I tan prima com estàs..!" Els feia una cosa, sí.

I, clar, va acabar no fent-los cas.
De fet, m´ho deia molta gent, tot això. Però al final va ser una decisió meva. Vaig dir: "Janet, endavant".

Va passar molta gana durant el mes que va estar a Hondures?
De gana, se´n passa. La primera setmana no pares de pensar en el menjar, perquè realment no en tens, i el poc arròs que et donen al programa potser te l´has d´acabar menjant cru, perquè et pots passar una setmana sense foc.

Quines penúries...
Diguéssim que, per a mi, "Supervivientes" va significar tenir la possibilitat de viure una aventura nova. I realment és un programa dur, molt i molt real, en què no pots parlar amb els càmeres a menys que en tinguis una gran necessitat... Ara bé, vaig trobar que per superar el repte era més qüestió d´estar mentalitzat que no pas preparat a nivell físic.

A la tele, la vam conèixer al programa "Quiero ser monja" (Cuatro), provant si la seva veritable vocació era la catòlica. De voler ser monja a ser "superviviente"... Déu n´hi do, quin salt!
Bé, jo la veritat és que, de monja, no n´he volgut ser mai. Si més no de moment. Qui sap en un futur... (Riu.) Però sí que em considero algú espiritual, a qui agrada la meditació, estar en silenci. I sóc una persona creient,
cristiana. Llavors, aquell va ser un programa que em va enriquir moltíssim.

Duu una medalla penjada al coll.
Sí, és de la Verge de Montserrat.

D´on li ve aquesta espiritualitat?
De casa.

Va servir-li d´ajuda a Hondures?
Jo és que crec que els dos programes en què he participat tenen un punt espiritual en comú. "Supervivientes" era un repte psicològic i físic. I "Quiero ser monja" era tot un repte interior.

Però, a veure, si no volia ser monja, què feia allà? A vostè el que li deu agradar és sortir a la tele!
(Riu.) Jo, de fet, he estudiat la carrera de Comunicació Audiovisual. He treballat al Telenotícies de TV3 fent pràctiques de la universitat i en un programa que es deia "Fish?ps". A mi, m´agrada estar davant de la càmera, però també al darrera. No és que jo volgués agafar la via del "reality". Però la tele no són matemàtiques. Avui fas això i demà pots estar fent una altra cosa.

Fem una mica de safareig, va. Quins famosos que ha conegut a Tele 5 li han caigut millor?
Jo, per exemple, tenia molt bon rotllo amb la Lidia Lozano. És molt maca i quan vaig estar a "Supervivientes" em va defensar molt.

I ara quins projectes té al cap?
Ara he creat el meu propi canal de YouTube, en què surto al carrer i pregunto a la gent per l´actualitat. Hi faig de reportera. Ah! I aviat hi penjaré un vídeo sobre com és la convivència a casa durant una setmana amb una ovella.

Amb una ovella, diu?
Sí, sempre m´han agradat molt les cabres i les ovelles. I un dia, aquest estiu passat, vaig anar a un mercat, i vaig penjar a Instagram una foto amb una ovella. I al final el seu amo em va dir que, si la cuidava, la podia tenir uns dies.

A la tele, què li agradaria fer?
Doncs, per a mi, un referent és la Xuxa, que feia espectacles per a nens. A la tele, m´agradaria fer com ella, o com la Leticia Sabater en el seu dia, quan presentava aquells programes infantils. Encara que avui a la televisió no hi ha massa formats d´aquest tipus. Però hi ha una Janet pallassa, "clown", que encara no s´ha vist.

Ha anat força a Madrid últimament, a les cadenes de Mediaset, però aquest accent tan bonic que té de Lleida no l´ha perdut gens ni mica...
La meva família és de Lleida ciutat, però jo ara visc a Barcelona. I per exemple tinc una germana, la Jaqui, amb qui vaig sortir al programa "Quiero ser monja", que ara treballa de periodista a Madrid. I un germà que estudia cinema a l´Escac, a Terrassa. Així que, per aquí, hi vinc de tant en tant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook