Gent DT / Reportatge

El Tòrax, un hospital ple de misteris

16.07.2017 | 10:50
El Tòrax, un hospital ple de misteris

Llegendes, rituals satànics, morts misterioses, restes humanes, infermeres de la mort, suïcidis i fenòmens a priori inexplicables. Són molts els misteris que envolten l´Hospital del Tòrax, un emblema per als amants del paranormal. I no és estrany. Es tracta d´un edifici d´enormes proporcions (ocupa una superfície de més de 50 mil metres quadrats) que compta amb "una història real de mort i suïcidis així com amb moltes llegendes i un munt de fenòmens paranormals que hi han esdevingut", apunta l´escriptor i periodista Miguel Ángel Segura, una persona que ha estat cinc anys investigant aquest inhòspit centre.

Qui coneix molt bé l´edifici, però, és el periodista i psicòleg Sebastià d´Arbó, que en va ser pacient. Aquest fet, junt amb el seu interès pels fets paranormals, el va dur a estudiar en profunditat tot el que amaga aquest lúgubre espai. "Vaig estar-hi ingressat a finals dels anys 80 perquè tenia bronquitis asmàtica, i allà hi havia metges experts en malalties pulmonars. Allò era depriment perquè la majoria de persones que hi havia allà havien quedat abandonades per les seves famílies, ja que es creia que les malalties respiratòries eren contagioses. Era gent condemnada a la mort i a més a una mort dolorosa, el que feia un ambient depriment i angoixant i per això molts s´acabaven suïcidant", recorda l´expert en fets paranormals.

Un ambient que, un cop tancat l´hospital, no va desaparèixer sinó ben al contrari, les llegendes van anar en augment. "Aquest centre va tancar perquè era el que tenia l´índex de suïcidis més alt de tot l´Estat", afirmen els experts. "Tot i no tenir la sensació d´entrar en un lloc encantat, sí que es nota un ambient carregat, diferent", apunta el periodista Josep Guijarro, i segueix "sobretot a la planta nou, on s´han produït la majoria d´aquests fenòmens paranormals. Allà fins fa relativament poc es trobaven encara expedients abandonats amb les dades dels pacients, mobles antics, així com l´attrezzo de diverses pel·lícules de terror que s´hi han rodat". En aquest sentit Miguel Ángel Segura explica que "un dels misteris que més angoixa creaven era un cercle pintat en un sostre amb fotografies de nens, que en principi es deia que eren nens que havien mort allà. I la realitat és que era l´escenari d´una pel·lícula que es va rodar allà, ´Els sense nom´".

A tot això, que ja suggestiona, s´hi ha de sumar el fet que va ser un lloc on hi va haver molt de patiment. Un patiment que ha impregnat les parets de tot l´edifici i que es deixa notar per les persones més sensitives. "Les persones que pateixen molt desprenen bioenergia que pot acabar per infestar el lloc on es produeix aquest patiment. I aquí és quan una persona amb una ment sensitiva veu una figura o pot sentir crits o sorolls", explica Sebastià d´Arbó. Una conclusió a la qual també ha arribat Josep Guijarro, qui explica que "hi ha llocs on, si s´ha patit un fet traumàtic, es pot desprendre una energia capaç de romandre durant molt temps en aquell indret. I una ment humana amb disposició pot amplificar aquestes sensacions, els sorolls, i fer-les evidents. Per tant no estem parlant d´esperits sinó d´una energia romanent en un espai, el que s´anomena infestació".

Realitat o ficció?
Durant molts anys, el del Tòrax va ser l´hospital amb l´índex de suïcidis més alt de tot l´Estat. Però, què va ser el que va passar perquè s´arribés a aquest límit? Cal tenir en compte que els pacients patien malalties molt doloroses i la seva mort no era gens agradable. Si a això sumem el fet d´estar aïllats, tenir molt poc contacte amb l´exterior (només a través del telèfon i la ràdio) i sense visites de familiars ni amics -en aquella època es creia que les malalties respiratòries eren contagioses- s´entén que es creés un estat de depressió que els induís a llevar-se la vida.

Per fer-ho, es tiraven des de la novena planta fins a l´espès jardí anomenat "La jungla" ja que, segons s´explica, a això recordava a causa dels gemecs que se sentien quan algú es tirava i també pels crits que es deien sentir de les persones que havien mort allà. És comprensible per tant que, amb tot això, un estat de paranoia col·lectiva s´apoderés dels residents.

Aquesta suggestió dels pacients, unida a l´efecte dels forts calmants i antidepressius, els va portar a creure reals fets que, en realitat, ells mateixos imaginaven. L´exemple més conegut i clar d´això és el de la infermera de la mort que, amb una xeringa, buscava la seva pròxima víctima, un malalt a les últimes, per causar-li la mort. Curiosament, en cada aparició de la infermera se succeïa una mort. En realitat, però, es tractava d´una infermera que és cert que anava amb una gran xeringa, però per treure el líquid dels pulmons entollats de pacients que ja estaven molt greus. Per això era normal que morissin al cap de poc. Una altra llegenda explicava que per "la jungla" passejava una figura espectral que recordava un pacient que duia arrossegant un respirador.

Fets inexplicables
Molts dels fets que allà han ocorregut i de les llegendes i misteris que s´expliquen s´han pogut verificar o explicar. Aquest és el cas de la infermera de la mort citada anteriorment, molts dels espais que han estat escenaris de plató i per tant no són reals o les restes humanes que es van trobar. Aquest últim cas és més complex d´explicar. No obstant això, segons Sebastià d´Arbó, l´Hospital del Tòrax va ser un lloc on es feien experiments per trobar cures a les malalties, i per això hi havia una sala amb restes humanes. O també el periodista i escriptor Miguel Ángel Segura apunta que, durant un temps, va ser un magatzem de l´hospital de la Vall d´Hebron.

Sigui com sigui, el que sí que és inexplicable és com es va deixar tot allò allà. Expedients, radiografies, òrgans... "Va ser com una estampida, com si d´un dia per l´altre tothom marxés d´aquell lloc i ja no hi tornés mai més, deixant-ho tot abandonat", explica el periodista i psicòleg Sebastià d´Arbó. Un fet que sí que és molt misteriós i crea dubtes entorn del tancament, fent així més gran el misteri que envolta l´Hospital del Tòrax.

Com també ho fan altres fets que, de moment, no s´han pogut verificar. Per exemple, s´han gravat milers de psicofonies, algunes de les quals no s´han pogut desestimar i, per tant, podrien ser reals.

Tanmateix, n´hi ha que segueixen sense explicació. Almenys actualment. "Hi ha coses que són fantasioses però n´hi ha que no. Per exemple, hi ha uns professionals, els geobiòlegs, que són els qui s´encarreguen d´estudiar les energies i com aquestes influeixen en la matèria. I al Tòrax s´ha comprovat que hi ha una gran càrrega d´energia. Aquest és el motiu que, per exemple, els aparells electrònics fallin. Però això és una cosa que passa a molts altres llocs, com per exemple la gran piràmide de Keops", explica Sebastià d´Arbó. En aquesta direcció també apunta el periodista i escriptor Josep Guijarro, qui afirma que fets com que els aparells electrònics fallin o es descarreguin molt ràpidament les bateries "és quelcom cert que passa en altres llocs. Bateries que haurien de durar 10 hores es descarreguen en menys de mitja hora. Això al Tòrax ha passat infinitat de vegades".

Per la seva banda, l´investigador Miguel Ángel Segura apunta quelcom més sinistre. "Hi ha històries que diuen que allà s´hi van fer molts experiments il·legals, i avui dia no se sap si això és cert o no. De fet, vaig parlar amb un doctor que havia estat durant 16 anys treballant com a cap mèdic del centre i em va dir que, si bé no havia vist res d´experiments, sí que pensava que de tots els suïcidis que hi havia –que eren molts– potser algun no havia decidit suïcidar-se, sinó que algú l´havia ´empès´."

De pel€lícula
Tancat l´any 1997, des del 2011 tot aquest recinte forma part del Parc Audiovisual de Catalunya, un projecte de gran envergadura per a la producció audiovisual i que ha estat escenari de nombrosos espots publicitaris i pel·lícules tant de terror com d´intriga i acció ("Fràgils", "Ouija", "La monja", "Mindscape", "Grand Piano", "Mama", "Els ulls de Júlia", "Mentre dorms"...). A més, d´aquí poc serà la popular acadèmia del recuperat concurs "Operación Triunfo". No obstant això, els misteris i les llegendes seguiran ben presents en la ment dels terrassencs i en la dels amants dels fets paranormals, que tenen en l´Hospital del Tòrax un dels principals emblemes del fantàstic i, per què no dir-ho, de la por. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook