Gent DT / Reportatge

"És molt complicat entendre als adolescents i tenir la seva visió"

07.05.2017 | 04:21
Rosa Morera amb els seus dos fills.

Rosa Morera, mare de dos fills adolescents

Fins a quina edat va estudiar?
Com molts nens, era la típica nena intel?ligent que no volia estudiar, així que vaig deixarho als 17, amb l´FP inacabada, i em vaig posar a treballar quan em vaig quedar embarassada. I es va fer auxiliar d´infermeria.

Era la seva vocació?
No! De petita sempre deia que volia ser policia, tot i que mai vaig arribar a l´alçada necessària.

Ara ha tornat a estudiar...
Sí. Quan em vaig quedar embarassada del meu últim fill vaig reiniciar els estudis i ara ja estic a 3r d´infermeria. És el que realment volia fer, ja que t´obre més opcions a l´hora de canviar d´unitat o de feina. La vida et fa madurar i has de pensar que mai és tard per fer el que et proposes.

És fàcil conciliar estudis amb vida familiar i laboral?
No, gens. Treballo de torn de nit i estudio al matí. I, si els meus fills es posen malalts o he de fer tràmits personals, he de treure hores de son o de descans.

Què creu que caldria fer en aquest sentit?
Hauria d´haver-hi més ajudes a les mares treballadores, com la reducció de jornada cobrant el sou íntegre.

Vostè és mare de dos adolescents. És una tasca dura?
Sí. És molt complicat entendre els adolescents i tenir la seva visió. L´adolescència és una etapa que ja he passat i tinc una maduresa que els meus fills no tenen. Per això a vegades els intento fer veure coses però en realitat ells les han de passar sols i no serveix de res que els aconselli.

Creu que ara l´etapa de l´adolescència s´allarga més que abans?
Sens dubte. Però la culpa no la tenen ells sinó la societat en què vivim. El treball, l´educació, l´economia... Hi ha hagut diversos factors que han fet que l´adolescència s´allargui.

Què pensa que caldria canviar, doncs?
Moltes coses. L´educació (bàsica, especialitzada...) hauria d´estar a l´abast de tothom. També s´hauria d´estimular els nois amb problemes i ajudar-los amb pràctiques remunerades (encara que fos un mínim). I a nivell familiar penso que la implicació dels pares és molt important.

Alguna cosa que cregui que ha quedat en el tinter?
Ara s´ha posat de moda dir "ni-ni" als joves però s´hi hauria d´afegir un altre "ni", de manera que la definició fos joves que ni treballen ni estudien ni la societat els ajuda.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook