DIARI DE TERRASSA
Gent DT / Reportatge

Olesa, poble diví

13.04.2017 | 04:22
Olesa, poble diví

Són operaris, torners, conductors, traductores, estudiants i jubilats, però també repartidors, odontòlogues, mestres de primària, psicòlegs, informàtics i cuiners. Ara bé, durant uns mesos de l´any, tots ells pugen a l´escenari per convertir-se, com per obra d´un miracle de la Setmana Santa, en Maria Magdalena, els apòstols Jaume, Andreu, Mateu i Pere, en doctors de la sinagoga, en Caifàs, Anàs, Herodes i Pilat, en la mateixa Verge Maria i Jesucrist.

Rescatats de la tradició catòlica, els personatges de les Santes Escriptures cobren vida de bell nou durant aquestes setmanes al Teatre de la Passió d´Olesa de Montserrat, un edifici inaugurat l´any 1987 expressament per representar-hi aquesta obra sobre la vida, la mort i la resurecció de Crist (l´antic teatre on abans s´hi feia va cremar-se l´any 1983).
Enguany, la temporada de la Passió d´Olesa va començar el 5 de març i s´allargarà fins a l´1 de maig. Aquest any hi haurà nou funcions (o nou "festes", tal com li agrada dir al director de l´obra, l´Ignasi Campmany). Aquest dissabte passat va celebrar-se, doncs, la cinquena d´aquestes "festes".

Falta una mica més d´una hora perquè l´espectacle comenci i a alguns edificis del carrer d´Anselm Clavé, on s´alça el teatre, es poden veure banderes granatoses penjades dels balcons amb una frase escrita: "Temps de Passió".
Aquestes mateixes banderes poden observar-se, de fet, repartides ara aquí, ara allà, per tot Olesa. I és que aquesta recreació teatral, que data de l´any 1538, s´ha mantingut en el temps a la població veïna gràcies a l´entusiasme col·lectiu i desinteressat de generacions i generacions d´olesans.

Mil col·laboradors
La vicepresidenta del consell directiu de la Passió, la Montse Font, seu en una taula del Cafè del Teatre amb la responsable de vestuari de l´espectacle, l´Eulàlia Casanovas. Unes taules més enllà hi ha la Isabel Cuesta, de 58 anys, que participarà a la funció d´aquesta tarda. "Interpreto una mestressa a l´escena de les noces de Canà i també hi actuo de poble (és a dir, de figurant)", diu.

Potser per a qui ve de fora costa d´entendre què representa la Passió per a un olesà. La Isabel ens ho tracta de transmetre: "La Passió significa molt per a nosaltres. És tot un sentiment. En un gran nombre de famílies d´Olesa, sortir-hi és una tradició que passa de pares a fills i de fills a néts. Els meus fills, per exemple, ja hi col·laboren, i tinc una néta que també la hi començo a portar".

Aquest projecte col·lectiu, signe d´identitat d´Olesa, que és la Passió involucra centenars de persones cada any. No tan sols actors i figurants, sinó també maquilladores, tramoistes, ajudants de vestuari, acomodadors del públic, tècnics de so i de llum, taquillers, regidors d´escena... Tots ells (la immensa majoria són olesans de naixement o adopció) fan possible la Passió invertint-hi moltes hores d´assaigs i preparatius. I sense cobrar. D´una manera altruista.
En una de les taules exteriors del Cafè del Teatre segueixen passant l´estona, esperant l´hora de l´obra, la vicepresidenta de la Passió, Montse Font, i la cap de vestuari, la Isabel Casanovas. "Aquest any tenim uns mil col·laboradors. No tots ells prenen part a cada funció, però comptar amb tants col·laboradors ens permet que, si un dia no en ve un, en pugui venir un altre", comenta Font.

El descens de Crist
Minut a minut, s´acosten ja dos quarts de sis, el moment en què ha de començar la "festa". La cap de vestuari, la Isabel Casanovas, ja ha deixat la taula en què prenia una beguda per entrar al teatre i baixar a la zona on es guarden més d´un miler de vestits d´època.

"Quan acaba la temporada ja ens posem a preparar el vestuari de la Passió vinent. La roba es conserva d´un any per l´altre, però alguna peça també la renovem, en funció de les mides dels actors o del que vol el director", apunta.
Entre homes i dones de totes les edats que demanen i s´enduen el vestuari que els pertoca apareix, alt, d´ulls blaus, morè, prim i amb cabell curt, Jesús de Natzaret. Avui, el paper protagonista de l´obra recau en el Pep Vilà (hi ha més d´un actor que interpreta Jesús). En Pep és un olesà de 40 anys que treballa de tècnic a la Comunitat Minera Olesana (la companyia de subministrament d´aigua del municipi). "He sortit a la Passió des que tenia 5 anyets. Abans feia de Judes i ara, de Jesús", diu. Per a ell, assumir el paper cabdal del muntatge és "un compromís i una responsabilitat, però alhora comporta molta recompensa".

L´entrada triomfal
Ara ja sí que ha arribat l´hora. El públic omple una mica més de mitja sala d´un teatre que té una capacitat per a uns 1.500 espectadors. "Costa que la gent s´animi a venir perquè relaciona l´obra amb la religió, i ja sabem que la religió va de baixa a la societat. Però el que nosaltres fem és un espectacle en si mateix", sosté la Montse Font, vicepresidenta de la Passió.

El públic, més gran que jove, ha vingut de Sant Cugat, de Barcelona, de Sant Feliu de Llobregat... Aquest últim cas és el de l´Alícia Fabrés, que és de Sant Feliu i treballa a Olesa, i a qui han dit que la Passió s´ha de veure almenys una vegada a la vida.

L´acomodador, en Lluís Serra, explica que de nen sortia en el quadre de les coques, una entranyable escena protagonitzada per infants. I que la seva dona surt al passatge de l´entrada triomfal a Jerusalem, que és un dels més espectaculars. Jesús entra a la Ciutat Santa en burro, mentre desenes de persones (729, dalt de l´escenari, n´és el rècord) baten a l´aire fulles de palma en mostra de joia.

Es fa fosc a la platea. Aviat apareixerà un àngel que amb veu de nena cantarà "Glòria a Déu a dalt del Cel". Abans, però, una gravació recorda als espectadors que l´obra que es disposen a veure és el fruit de "la il·lusió i l´entusiasme amb què un poble ofereix avui 500 anys d´esforç col·lectiu". 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook