Gent DT / Reportatge

A la neu!

12.02.2017 | 04:21
A la neu!

Cada cop són més els catalans que gaudeixen del seu temps d´oci a la muntanya. Estar envoltat de natura, tranquil·litat i sentir una profunda sensació de llibertat són els principals motius que porten els ciutadans a interessar-se per aquests espais. Un interès que se sol multiplicar a l´hivern, ja que la neu fa encara més especial l´experiència. Els esports de neu són ideals per realitzar activitats d´oci alternatiu i viure moments únics on l´adrenalina augmenta i t´acompanya durant tot el dia. A més, es tracta d´esports més exigents físicament i, per tant, la recompensa després de practicar-los és major.

Cert és que, en pensar en esports de neu, el primer que ve al cap és l´esquí alpí (o de descens) i l´snowboard. Però n´existeixen d´altres menys coneguts que, per ser diferents, nous o poc practicats, acaben en el sac dels "esports minoritaris". Això no obstant, aquests poden arribar a ser molt interessants, plantejar grans reptes i arribar a ser més divertits i apassionants que els més populars. Raquetes de neu, múixing, skeleton o freeride en són un petit exemple.
Pot ser que, a molts, aquests esports els sonin a xinès. Normal, ja que com hem dit es tracta d´esports minoritaris. Això sí, els qui els practiquen els recomanen al cent per cent i no els canviarien pels altres esports de neu més coneguts.

També és cert que, de mica en mica, aquest tipus d´esports es van fent més populars i guanyen adeptes. "Crec que hi ha un creixement en els darrers anys gràcies, sobretot, al fenomen Kilian Jornet en esquí de muntanya. De totes maneres, les raquetes encara s´han de potenciar i apostar més per elles, ja que és un esport molt còmode i fàcil de practicar", explica Just Sociats, campió d´Europa en curses de raquetes de neu. L´esquiador Miki Tubau apunta en aquesta línia també: "Crec que els esports d´hivern, sobretot el freeride, estan a l´alça. Hi ha gent que està fent molt bona feina de cara a fer-los créixer. Som un país mediterrani però tenim neu en quantitat i qualitat. L´esquí mou molta gent i molts diners i crec que es podria potenciar el freeride de manera ordenada i professional començant pels més petits".

Per la seva banda, el múixer Xavi Farnós afirma que "ara el múixing es va coneixent, però està força malament, sobretot perquè no és un esport olímpic i, per tant, no se subvenciona, no es promociona i no hi ha llocs on poder-lo practicar. Aquí, a Catalunya, està vetat en totes les estacions".

Exigents però espectaculars
Abans de començar amb algun d´aquests esports d´hivern, però, s´ha de pensar que el nivell d´exigència és més alt que en la resta. "Són més complexos i hi ha més paràmetres a tenir en compte a part del físic i mental d´un mateix", explica Just Sociats. Per la seva banda, Ragna Debats, que també fa raquetes, relata que, a més, el fred i l´alçada a l´hora de competir els fan més severs.

També cal tenir en compte, com apunta Xavi Farnós, que "la possibilitat d´entrenar és molt més reduïda i, de neu, cada vegada n´hi ha menys. D´altra banda, si et vols preparar per a aquests esports, has de començar a l´estiu, però has de fer-ho en terra".

L´equipament i la meteorologia són dos altres aspectes que juguen un paper clau. En el primer cas, cal pensar que les muntanyes a l´hivern són molt més perilloses. En aquest sentit, Miki Tubau, esquiador de freeride, subratlla que "en el cas dels esports d´hivern, si no portes el material adequat i d´una certa qualitat, pots arribar a passar-ho malament. A la muntanya -i més a l´hivern- un bon equip marca la diferencia". En una mateixa direcció apunta Just Sociats, qui diu que "la seguretat ha de ser la primera premissa i la més important abans de sortir a la muntanya, sobretot a l´hivern, perquè els imprevistos poden portar a accidents molt greus".

En aquest sentit, estar al cas del temps és una altra acció primordial que cal dur a terme sempre abans de sortir de casa i a l´hora de programar l´activitat. "La meteorologia és clau. De vegades les curses s´han d´escurçar o anul·lar. Sempre hi ha un punt d´incertesa. I, a més, et pots trobar tant amb tempestes com amb temporades que la neu no arriba, i això et condiciona del tot", destaca Ragna Debats. Per a Miki, però, tot i que sempre està "pendent de la meteo", cal aprendre a esquiar en qualsevol condició.

I és que tot té la seva recompensa. Practicar un esport a la neu aporta una sensació de llibertat inigualable segons els seus practicants. "Córrer amb raquetes de neu m´aporta molta felicitat. Em fa sentir lliure i em dóna molta seguretat i confiança", exposa Ragna Debats. Una sensació semblant sent Xavi Farnós, que afirma que fer múixing a l´hivern "és espectacular. La sensació de llibertat que t´aporta no te la dóna res més. Anar a la nit per unes pistes de neu amb la lluna plena que t´il·lumina és fantàstic".

Per a Just Sociats, "córrer amb raquetes em permet seguir tenint contacte amb la muntanya a l´hivern".

Un mitjà de transport
Hi ha força esports d´hivern que han sorgit d´antics mitjans de transport que es feien servir fa molts anys per desplaçar-se per la neu. Un exemple és el múixing, que ja s´utilitzava a Lapònia molt abans que s´inventés la roda. Es tracta d´un esport que consisteix en trineus tirats per gossos. El seu nom prové d´una ordre en llengua francesa, "mush", que s´usa per iniciar la marxa i significa "a córrer" o "endavant".

Hi ha diverses modalitats d´aquest esport, sent les principals el trineu (que es pot practicar a partir d´un gos i fins a vuit o més); el tipus nòrdic, on es distingeix entre l´skijoring (amb esquís) i la pulka, una variació de l´anterior que incorpora un petit trineu per transportar utensilis, i el de terra, amb canicross, bikejoring (bicicleta), tricicle i quad.
Per practicar-lo, cal tenir un gos guia, que és el que té "capacitats especials, rapidesa i molta obediència", explica Xavi Farnós, qui afegeix que "aquests gossos surten del mascle alfa de la manada i de la millor gossa, que no té per què ser l´alfa".

D´altra banda també hi ha les raquetes de neu (snowshoeing en l´argot anglosaxó), un esport que ha guanyat molts adeptes en els últims anys. El motiu: encara que existeix una tècnica, no requereixen un aprenentatge previ per realitzar, d´entrada, alguna excursió fàcil. "Les raquetes són una molt bona opció si no tens un nivell d´esquí alt i vols seguir fent muntanya a l´hivern. A més, no requereixen coneixements tècnics específics; només una mica de sentit comú i estar al cas de la meteorologia", declara Just Sociats.

Un fet que sembla lògic, ja que també es tracta d´un mitjà de transport per a països molt freds. Els seus orígens se situen entre l´any 2000 i 4000 aC a l´Àsia Central, on s´usaven per desplaçar-se sobre la neu dels durs hiverns. Eren unes raquetes semblants a les d´avui en dia, molt més grosses, amb fixacions de cuir i aptes només per a terrenys poc accidentats. Fa uns anys es van popularitzar als Alps i als Pirineus, pel que han patit una evolució i ara són petites i amb punxes a la part inferior per poder superar terrenys més accidentats.

Les zones de relleu més suau, per exemple els extrems occidental i oriental dels Pirineus, són el terreny que millor s´adapta a les característiques de la progressió amb raquetes.

Una de les proves que més rellevància tenen en aquest esport és el Campionat Mundial, que enguany se celebrarà a Saranac Lake (Nova York) el 25 de febrer. No obstant això, la participació de la selecció catalana de raquetes de neu no podrà ser, ja que la Federació Internacional els ha comunicat que han de competir sota el paraigua de la selecció espanyola. Un fet que ha portat Ragna Debats a córrer per Holanda, el seu país de naixement, tot i que afirma que "tant interiorment com exterior portaré Catalunya amb mi i lluitaré per pujar a l´esglaó més alt del podi".

Esports extrems
A la neu, també s´hi poden practicar esports que resulten molt més increïbles. Es tracta dels esports extrems, que augmenten l´adrenalina. Un d´ells és el freeride, que consisteix a lliscar per vessants de muntanyes immenses i parets verticals, fent salts increïbles, vols espectaculars i cabrioles a gran velocitat.

L´egarenc Miki Tubau és un dels atrevits que practiquen aquest esport nascut a la dècada dels 90. Segons ell, fer freeride el fa "sentir molt viu i, d´alguna manera, em fa veure la vida diferent. És un estil de vida, una filosofia, una passió". Però confessa que "el primer dia que vaig esquiar vaig acabar dient que no en volia saber res més. Però als 9 anys i durant tres temporades vaig fer el curset del Centre Excursionista, i va ser quan vaig començar els estudis relacionats amb aquest esport". Després de passar tres anys a la Molina, va decidir que seria a Baqueira-Beret on creixeria professionalment i com a persona. De fet, fa un any va muntar aquí una escola d´esquí per ensenyar no només la tècnica sinó l´estil de vida d´aquest esport. I no vol deixar passar l´oportunitat d´agraïr l´ajuda i confiança d´Esports Freeride, Esquís Chamonix i Aphex. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook